Eòlia, nova fàbrica de creació

Fa quinze anys que Eòlia va obrir les por­tes. Aquest estiu es lli­cen­ciarà, com a Escola Supe­rior d'Art Dramàtic, la seva pri­mera pro­moció d'una vin­tena d'alum­nes d'actors, dra­ma­turgs i direc­tors. Ahir es van inau­gu­rar ofi­ci­al­ment les noves sales d'assaig (en 300 metres qua­drats que hi havia al soter­rani de l'actual tea­tre del número 23 del car­rer Bailèn). Fun­ci­o­na­ran com a fàbri­ques de cre­ació amb la volun­tat d'aten­dre les neces­si­tats dels alum­nes però també d'altres pro­jec­tes artístics. On sí que es vol cui­dar els exa­lum­nes és en la com­pa­nyia Eòlia, que ara podrà regu­la­rit­zar fun­ci­ons a la sala.

Rosa Galindo ha bas­tit una pro­gra­mació de peti­tes pro­pos­tes d'entre les quals des­ta­quen les recu­pe­ra­ci­ons de Digue'm la veri­tat (Grec, 2015), Ragazzo, ins­pi­rat en el cas de Carlo Gui­li­ani a Gènova el 2001 (Nau Iva­now, 2015), i La mater­ni­tat d'Elna (Tem­po­rada Alta, 2008). Però també es dóna l'opor­tu­ni­tat a Punt de fuga (sobre l'exter­mini de la huma­ni­tat per donar pas a una nova soci­e­tat), Dead line (segons José Mala­gui­lla: “Volem fer un pas més en la impro­vi­sació amb una estruc­tura dra­matúrgica”), La Sal (nou text poètic i tea­tral d'Eva Hiber­nia que s'estre­narà abans a aquest Pro­jecte Vaca) i la revisió de les Car­tes imper­ti­nents de Cap­many dels anys vui­tanta, en unes entre­vis­tes refor­mu­la­des avui per Marta Mont­blant. El car­tell de Tea­tre Eòlia (que renova el nom d'I+D) busca un “tea­tre neces­sari”, en parau­les de Rosa Galindo.