cultura

El nazi de Torredembarra

La revista ‘Sàpiens' del mes de febrer descobreix que l'aliat d'Adolf Hitler a Romania, Horia Sima, va viure i està enterrat a Catalunya

El nou número de la revista Sàpiens d'aquest febrer publica en por­tada un repor­tatge sig­nat pels filòlegs i pro­fes­sors de l'URV Josep Bar­galló i Montse Palau en el qual es revela el lloc on està enter­rat el romanès Horia Sima, el suc­ces­sor del líder fei­xista Cor­ne­lius Zelea Codre­anu, diri­gent de la san­guinària orga­nit­zació Guàrdia de Ferro.

L'arti­cle de Sàpiens explica fil per randa totes les pas­ses d'una inves­ti­gació que s'ha allar­gat durant un any i que ha permès a Bar­galló i Palau des­co­brir la nova iden­ti­tat que el fran­quisme va donar a Horia Sima. Això li va per­me­tre tenir abso­luta lli­ber­tat de movi­ments a l'Estat espa­nyol fins a la seva mort el 1993 i esqui­var l'extra­dició a Roma­nia, on l'espe­rava una segura sentència de mort.

Segons un dels pocs his­to­ri­a­dors que ha docu­men­tat aquest grup, Fran­cisco Veiga, la Guàrdia de Ferro va ser un movi­ment de pro­fun­des arrels reli­gi­o­ses que va apli­car una violència extrema, més que cap altre grup pro­nazi a Europa. En mans d'Horia Sima, el grup va asso­lir uns 250.000 segui­dors i va apli­car la teo­ria de la higi­ene racial, per­pe­trant veri­ta­bles atro­ci­tats con­tra jueus, gita­nos i roma­ne­sos amb malal­ties here­ditàries.

En aquest sen­tit, se sap que Horia Sima va ser també res­pon­sa­ble directe de l'exe­cució de 64 pre­sos polítics que eren al cas­tell de Jilava en espera de judici, el novem­bre del 1940. Dos mesos després, el gener del 1941, els seus homes van mas­sa­crar 2.000 civils en una insur­recció que va aca­bar pro­vo­cant la seva expulsió del país i la seva fugida a París. El 1944, quan els ale­manys ja havien aban­do­nat Buca­rest, Sima va ser nome­nat pre­si­dent d'un govern romanès a l'exte­rior, cons­tituït a Viena amb el suport per­so­nal de Hit­ler. El 1945 va cre­uar Europa amb docu­men­tació falsa fins a arri­bar a Cata­lu­nya, on va viure la resta de la seva vida amb una nova iden­ti­tat gràcies al règim fran­quista.

Josep Bar­galló va ser con­se­ller pri­mer en el govern del tri­par­tit i Montse Palau és dipu­tada de Junts pel Sí per la demar­cació de Tar­ra­gona.

La revista regala els ‘altres papers de Salamanca'

Amb la compra de la Sàpiens de febrer, s'ofereix la primera entrega de diversos documents confiscats a l'Arxiu Militar d'Àvila. Entre els documents hi ha un discurs del president Lluís Companys, un telegrama de Companys en el qual demanava mitjans antiaeris al govern de la República, diversos documents on es desmenteixen els falsos rumors que el govern de Catalunya negociava al final de la guerra amb els rebels franquistes i una llista de militars insurrectes afusellats per la seva implicació en el cop d'estat del 1936 a Barcelona, així com un resum de l'aportació catalana a la guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia