cultura

L'amplitud als gens

Molt més que l'origen Ildefons Cerdà va néixer i créixer al Mas Cerdà, una masia on hi dominen els espais grans que s'acabarien reflectint en la seva gran obra, l'Eixample de Barcelona reconeixement En els darrers anys s'ha restaurat la finca i l'objectiu és crear-hi un espai de difusió de l'obra i la vida de l'urbanista centellenc

El Mas Cerdà és un bon exemple de les cases de la pagesia catalana benestant del segle XVIII

El Mas Cerdà és una clara mos­tra de les grans masies cata­la­nes que es repar­tien per la nos­tra geo­gra­fia, i que tot i que mol­tes d'elles tenen un ori­gen medi­e­val, se'ls va ren­tar la cara durant el segle XVIII, moment en què Cata­lu­nya es tro­bava sota una forta repressió política però feia pas­sos enda­vant en matèria econòmica. L'actual edi­fici del Mas Cerdà data exac­ta­ment del 1773 però hi ha docu­men­tació que al 1160 ja hi havia una fer­re­ria en aquest mateix punt: “Es deia Mas Lo Fer­rer i al segle XIV va pas­sar a ser un mas rònec. No és fins al segle XV quan la família Cerdà, de Sant Quirze Safaja, la passa a ocu­par i des de lla­vors es coneix com a Mas Cerdà”, explica Anna Chávez, ges­tora cul­tu­ral de l'edi­fici i gran conei­xe­dora de la figura d'Ilde­fons Cerdà.

L'oblit, també en l'edi­fici

La figura d'Ilde­fons Cerdà no ha estat reco­ne­guda i divul­gada fins a l'actu­a­li­tat, ja que en el seu moment es va ene­mis­tar amb la bur­ge­sia i tota la seva obra –va ser urba­nista, polític, pre­si­dent de la Dipu­tació, va dis­se­nyar la línia fer­roviària de Gra­no­llers a Sant Joan de les Aba­des­ses, etc...– va que­dar silen­ci­ada. Aquest oblit també es va con­ta­giar al Mas Cerdà, i durant els dar­rers 150 anys han des­a­pa­re­gut de la finca ele­ments des­ta­cats, com ara una torre amb ele­ments gòtics o arcs cono­pi­als a les fines­tres: “Tot i això, l'edi­fici té un gran interès, ja que manté alco­ves, arca­des a l'inte­rior i bigues de fusta. És una clara mos­tra d'una casa de la page­sia benes­tant de Cata­lu­nya”, explica Chávez, que també des­taca l'estruc­tura de tota la finca: “Tenim la casa cen­tral amb tot de maso­ve­ries al cos­tat que aca­ben for­mant un barri tan­cat. És una dis­tri­bució que no es troba gaire enlloc. Ara que­den deu maso­ve­ries i n'havia arri­bat a tenir dis­set.”

Altres ele­ments des­ta­cats de l'època en què hi vivia Ilde­fons Cerdà i que encara es poden visu­a­lit­zar en la façana de l'edi­fici són un rellotge de sol i un escut amb el número de regis­tre de la finca.

El Mas Cerdà es troba enmig del pla de la Garga, una zona pro­pera als cin­gles de Bertí i que manté una vege­tació que pràcti­ca­ment no ha variat des de l'època medi­e­val: “El mas va ser molt impor­tant per a Ilde­fons Cerdà, perquè un cop el va here­tar va poder dei­xar el seu càrrec al Col·legi d'Engi­nyers i dedi­car-se a la seva gran passió, l'urba­nisme. Les ren­des del mas li per­me­tien viure. En la seva obra també va ser clau aquest entorn. Aquí tot és ampli­tud. Arri­bar a la Bar­ce­lona del XIX encara emmu­ra­llada devia ser un xoc impor­tant i segur que la volun­tat de can­viar-ho i millo­rar la vida dels bar­ce­lo­nins li va aparèixer de cop”, apunta Anna Chávez.

Recu­pe­ració cul­tu­ral

El 2009 es van com­me­mo­rar els 150 anys de l'apro­vació del pro­jecte de l'Eixam­ple i aquesta cele­bració va supo­sar també un punt d'inflexió per al Mas Cerdà, que es tro­bava en estat de dei­xa­desa: “Se li va ren­tar la cara perquè s'hi pogués fer algun acte, i un cop pas­sada l'efemèride ens va que­dar aquell pen­sa­ment que la finca tenia molt de poten­cial turístic i cul­tu­ral”, recorda Chávez, que ales­ho­res era regi­dora de Cen­te­lles i és his­to­ri­a­dora. Va ser en aquest moment quan, con­jun­ta­ment amb l'empresa cons­truc­tora pro­pietària de la masia, es va defi­nir un pro­jecte de futur: “L'objec­tiu és crear un espai cul­tu­ral dedi­cat a Cerdà, més enllà de les visi­tes guia­des que ja s'hi fan ara. Per acon­se­guir-ho cal fer la finca via­ble econòmica­ment, i per això s'ha con­ver­tit en un mas que es pot llo­gar per a actes, cele­bra­ci­ons, etc... L'espai cul­tu­ral es col·locarà a les cases late­rals en un futur pròxim.”

Any de construcció: 1773 Estil: Masia catalana del segle XVIII Rehabilitació: Comença el 2009 i encara s'hi fan treballs Utilització actual: Masia per a celebracions i actes i futur espai cultural dedicat a Cerdà Utilització original: Finca de la família Cerdà i casa natal d'Ildefons Cerdà Adreça: Ctra C1413, km 14. Cal seguir un camí rural. Centelles


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia