cultura

Girona ja regna

El Teatre Municipal es va omplir ahir dues vegades per gaudir de l'estrena del primer episodi del ‘Joc de trons' rodat a Girona

L'escena ‘gironina' i el bon nivell de l'episodi van ser correspostos amb aplaudiments

Jon Snow és viu o és mort? Aquesta és la pre­gunta que fins ahir es feien els mili­ons de segui­dors de Joc de trons (Game of thro­nes) des del tràgic desen­llaç amb què va cloure la cin­quena entrega de la sèrie. Tan­ma­teix, a Girona, on s'han rodat bona part de les seqüències de la sisena tem­po­rada i on l'expec­tació s'ha des­fer­mat fins a límits ini­ma­gi­na­bles, la gran qüestió que negui­te­java tot­hom era una altra: hi apa­reix algun ele­ment dis­tin­tiu de la ciu­tat?

Que aquest és un dels esde­ve­ni­ments tele­vi­sius més espe­rats del 2016 va que­dar en evidència ahir. I és que hi ha xifres que diuen molt més que mil parau­les: fins a 900 mili­ons de piu­la­des es van regis­trar ahir durant l'emissió en directe als Estats Units (a les tres de la mati­nada d'aquí) del pri­mer epi­sodi de la sisena tem­po­rada. Pel que fa al nou regne que apa­reix al mapa de la sèrie, Girona, el segui­ment va ser entu­si­asta. El Tea­tre Muni­ci­pal va que­dar petit i només 1.200 per­so­nes –repar­ti­des en dues ses­si­ons– van tenir l'opor­tu­ni­tat de con­gre­gar-se per veure en comu­ni­tat la pro­jecció d'aquest espe­rat capítol, titu­lat La dona ver­me­lla (The red woman). Un esde­ve­ni­ment únic, perquè no sem­pre es veuen epi­so­dis de tele­visió en pan­ta­lla gran i perquè s'eme­tia excep­ci­o­nal­ment en versió ori­gi­nal sub­ti­tu­lada en català. Per tot ple­gat, una “gran festa irre­pe­ti­ble”, com algun assis­tent va qua­li­fi­car.

Tot el xou mun­tat a fora, amb actu­ació dels figue­rencs Drako­nia, només va ser un ape­ri­tiu per saciar les ganes de veure el que real­ment impor­tava: l'epi­sodi en si. “Fa un any que espe­rem!”, mani­fes­ta­ven amb excla­mació la majo­ria de segui­dors. Alguns vin­guts d'Ovi­edo sense entra­des, però entu­si­as­mats per par­ti­ci­par en la festa. D'altres d'Eivissa i Mallorca, com en Raül i en Car­les; o Vic, com l'Aleix, tots ells estu­di­ants de la UdG i, per tant, també pen­dents de si sor­ti­ria algun pla de la ciu­tat on con­vi­uen aquests anys cru­ci­als de joven­tut. A dins, a punt de començar la pro­jecció, es van visu­a­lit­zar dos bàndols, les ger­ma­nes Saskia i Nora one­jant l'emblema dels Lan­nis­ter, i a l'altre cos­tat, la Joana, la dels Stark. La guerra no va escla­tar perquè l'ovació que va acom­pa­nyar la sin­to­nia dels títols de crèdit ini­ci­als va ser de pell de gallina.

És viu o és mort?

Les fit­xes s'han tor­nat a moure al tau­ler de Joc de trons. L'epi­sodi, diri­git per Jeremy Podeswa, va com­plir amb les expec­ta­ti­ves i s'eri­geix com un molt bon pri­mer epi­sodi, quan solen ser capítols que res­si­tuen els per­so­nat­ges. I és que La dona ver­me­lla conté tots els ingre­di­ents que fan d'aquesta sèrie d'HBO la més popu­lar del moment: dosis equi­li­bra­des de tensió, drama, acció, humor i violència ser­vi­des a un bon ritme.

La història es reprèn exac­ta­ment allà on es va dei­xar i els segui­dors van que­dar pri­mer amb un ai al cor, i a con­ti­nu­ació van pas­sar gai­rebé un any espe­cu­lant sobre teo­ries de si Jon Snow està viu o real­ment és mort. Un llop udo­lant i un cos inert sobre un bas­sal de sang estès a la neu al bell mig del pati d'armes de Cas­tell Negre. És Jon Snow, i per si no queda clar un car­tell penja al cos­tat del seu cadàver acu­sant-lo de “traïdor”. Així comença el capítol amb el qual es repre­nen no només el con­flicte que afecta la Guàrdia de la Nit amb el seu assas­si­nat, sinó tot un gra­pat de tra­mes que ver­te­bren aquesta sèrie coral. Tra­mes, per cert, que ja s'han avançat per pri­mera vegada en la novel·la en què es basen, Cançó de gel i foc, de George R.R. Mar­tin.

Entre d'altres, hi apa­rei­xen Sansa, Theon, Jaime, Cer­sei, Tyrion, Dae­ne­ris i, és clar, com indica el títol, Meli­san­dre, la dona ver­me­lla, la bruixa que revela un dels seus secrets més ben guar­dats i que en fer-ho ahir es va gua­nyar, si més no, la segona ovació de la nit, en tan­car amb majúscu­les l'epi­sodi.

Arya i Girona

També es va rebre amb aplau­di­ments Arya, per­so­natge esti­mat que pro­ta­go­nitza una de les esce­nes més espe­ra­des, en què apa­reix clara­ment i de forma molt ben inte­grada, la pri­mera loca­lit­zació giro­nina. El per­so­natge hi apa­reix al tram final, cega i pido­lant en un car­reró del nucli antic de Bra­a­vos (en rea­li­tat, rodat al car­rer Bisbe Josep Cartañà, situat al dar­rere de la cate­dral, de la qual es veu part de l'absis). Allà, lluny de l'ombra del Colós de Bra­a­vos que domina l'entrada al port –ben visi­ble al pla final– aprendrà a llui­tar i a sobre­viure en el seu nou estat físic.

“Volem més!”, recla­ma­ven molts a la sor­tida, satis­fets en gene­ral del que ja havien vist, però sobre­tot tris­tos perquè són cons­ci­ents que ja només que­den nou epi­so­dis més per gau­dir enguany.

900
milions de piulades es van registrar en l'hora d'emissió en directe de l'episodi a les tres de la matinada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia