Passeig per l'amor i anarquia

Doris Ensin­ger va néixer el 1944, sis mesos abans de l'aca­ba­ment de la Segona Guerra Mun­dial, en una població pro­pera a Mag­de­burg, on va pas­sar els pri­mers anys fins que el 1948 la seva família va fugir d'aquesta zona ocu­pada pels soviètics per ins­tal·lar-se a Urach, una petita població del sud d'Ale­ma­nya. A par­tir d'ales­ho­res va ini­ciar la for­mació esco­lar i, poste­ri­or­ment, uni­ver­sitària. El 1964 inicià la car­rera de tra­ducció a la Uni­ver­si­tat de Saarbrücken i és on va viure la revolta estu­di­an­til dels anys sei­xanta que l'apropa a les idees lli­bertàries.

Als anys setanta va par­ti­ci­par en el movi­ment alter­na­tiu de Munic després d'haver vis­cut dos anys a Màlaga. El 1974, durant la Revo­lució dels Cla­vells, visita Por­tu­gal i el 1977 viu in situ la Pri­ma­vera Lli­bertària de Bar­ce­lona, on coneix el des­ta­cat mili­tant de la CNT Luis Andrés Edo, amb qui farà el seu pas­seig per l'amor i l'anar­quia, con­vi­vint-hi més de trenta anys, fins a la mort del lli­ber­tari, el 2009. Ensin­ger va desen­vo­lu­par la car­rera pro­fes­si­o­nal com a pro­fes­sora de la Facul­tat de Tra­ducció de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona.

L'apunt biogràfic de Doris Ensin­ger que ara han lle­git forma part d'aquest magnífic assaig memorístic (l'ori­gi­nal va ser publi­cat a Ale­ma­nya), Amor y anarquía, el mateix títol d'un dels dis­cos més popu­lars de Léo Ferré.

Ensin­ger ha divi­dit l'obra en dos apar­tats que són real­ment dife­rents i que podrien ser cadas­cun un lli­bre: Mis años en Ale­ma­nia i Los años en Bar­ce­lona con Luis Andrés Edo. Cada part mos­tra la vida, la història i els grans com­bats d'una gene­ració que va llui­tar con­tra la tira­nia i que va lliu­rar-se a fer tot el pos­si­ble per acon­se­guir una soci­e­tat més justa i més humana.

La pri­mera part, Mis años en Ale­ma­nia, és real­ment extra­or­dinària tant des del punt de vista lite­rari com del de tes­ti­moni d'una època. Ensin­ger parla amb tot detall de temes que van ser tabús a Ale­ma­nya durant molt de temps, com ara la par­ti­ci­pació de mem­bres fami­li­ars en el par­tit nazi, la per­se­cució per opo­sar-se al règim i la de ser jueu, la tragèdia de la pèrdua de la guerra, l'ocu­pació soviètica, la dura post­guerra ale­ma­nya i el des­co­bri­ment de l'Holo­caust.

Però les noves gene­ra­ci­ons no sola­ment llui­ta­ven con­tra el sis­tema auto­ri­tari, volien saber per què havia tri­om­fat el ter­ror nazi i el gran silenci en què van viure mol­tes famílies l'ascensió de Hit­ler al poder. Tot un món silen­ciat que va tro­bar en els joves estu­di­ants de les dècades dels sei­xanta i setanta els grans con­tes­ta­ta­ris. Ensin­ger també fa memòria de les llui­tes estu­di­an­tils filles del Maig del 68 i l'apa­rició de nous movi­ments polítics i de lluita con­tra el sis­tema capi­ta­lista, entre d'altres temes. La pri­mera part té una gran força literària, com a les millors històries d'autors ale­manys com Peter Weis i Gun­ter Grass.

La segona part, Los años en Bar­ce­lona con Luis Andrés Edo, és una història d'amor i de passió a una per­sona que va ser fidel a les idees lli­bertàries i al movi­ment anar­co­sin­di­ca­lista, tant a l'època de l'anti­fran­quisme com a la Tran­sició i també en eta­pes més recents. Una història de amor lli­gada a una lle­genda bar­ce­lo­nina que comença quan el seu com­pany la va por­tar a la font de Cana­le­tes per expli­car-li que si bevia d'aque­lla aigua tor­na­ria sem­pre a Bar­ce­lona. I així va ser. Un lli­bre per conèixer una història d'amor i d'anar­quia.