Oques Grasses, la gresca contínua

Eri­gits en un dels màxims expo­nents de la nova for­nada de grups cata­lans fes­tius i ben­hu­mo­rats, Oques Gras­ses han alter­nat en els seus sis anys de vida fes­tes majors, sales i excur­si­ons a l'estran­ger (Cen­tral Park de Nova York inclòs). “Fa un temps, quan en els con­certs veies dues cares noves ja era l'hòstia”, recorda Josep Mon­tero, can­tant i com­po­si­tor d'un grup amb músics d'arreu de la comarca d'Osona. “No diré que tot ple­gat hagi anat molt ràpid, però sí que ha estat molt intens”, asse­gura.

El seu ter­cer disc (en for­mat físic i, també, des­car­re­ga­ble de franc en el seu web) s'ano­mena You Poni, que és com li diuen a la troupe de balla­rins i per­for­mers amb els quals copro­ta­go­nit­zen la por­tada del disc i amb els quals, avui, com­par­ti­ran esce­nari en l'estrena de la gira a La Sala­man­dra de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. “Volem que la imatge d'aquest disc siguin més ells i no tant nosal­tres, que ja estem molt vis­tos”, afir­men.

Musi­cal­ment, Oques Gras­ses con­ti­nuen fent allò que en diuen “reg­gae a la cas­sola”, recepta que ara enri­quei­xen amb algun pes­sic de so de Nova Orle­ans i un Ball del mànec amb aires de James Brown. “Cadascú escolta dife­rents coses, és una de les qua­li­tats que tenim. I, tot i que alguns es pas­sen de moderns i altres, amb Bob Mar­ley, són uns pesats, ens ente­nem bas­tant bé”, defen­sen.

You Poni, en què canta Joan Gar­riga, de La Troba Kung-Fú, ha estat enre­gis­trat a la casa que Mon­tero té a Mun­ta­nyola (“va ser com anar de colònies, amb lli­te­res, llan­ter­nes i jocs de nit”) i, a més de l'Hos­pi­ta­let, es pre­sen­tarà els mesos vinents en ciu­tats com Vila­nova i la Geltrú, Bar­ce­lona, Saba­dell, Lon­dres i Car­diff.