Vint elefants després

Una mica d'història

Con­cre­ta­ment, la pri­mera edició del Tra­pezi es va cele­brar a Reus durant qua­tre dies de maig del 1997 i va tenir un pres­su­post de 20 mili­ons de pes­se­tes. Segons l'exre­gi­dor reu­senc, Josep Maria Galo­fre, la pro­posta va néixer de la volun­tat de bus­car “algun refe­rent en què poguéssim ser-ho de país” i en el qual Reus es pogués “con­ver­tir en la marca d'una espe­ci­a­li­tat deter­mi­nada”. A parer de Galo­fre, el nai­xe­ment del fes­ti­val es va basar en una diagnosi sobre el paper cul­tu­ral de la ciu­tat a finals del segle XX: “A Reus sem­pre ens hem omplert molt la boca de la capi­ta­li­tat cul­tu­ral i de vega­des ho fèiem per les ren­des que teníem.”

En un prin­cipi, la fórmula esco­llida com­bi­nava les pobla­ci­ons de Reus i Vila­nova per com­par­tir pres­su­pos­tos, atesa la mag­ni­tud de la pro­posta. “Estàvem entu­si­as­mats, però això tren­cava esque­mes pres­su­pos­ta­ris i no va ser fàcil expli­car-ho.” El Tra­pezi tam­poc es volia emmi­ra­llar en altres fires com ara la de Tàrrega, que ja fun­ci­o­na­ven amb un model molt con­cret: “Volíem que la gent que li interessés pogués venir a casa nos­tra i que pogués con­trac­tar per un altre lloc. Que es fes la cre­ació d'un mer­cat de pro­duc­tors d'aquest gènere, però nosal­tres ni volíem mun­tar un càmping ni coses d'aques­tes.”

La bona sort, però, va venir de cara en aque­lla ocasió, segons reme­mora Galo­fre: “El pri­mer espec­ta­cle inau­gu­ral de la plaça Mer­ca­dal (Les arts saux) va esban­dir tot tipus de dubte, va engan­xar des del pri­mer moment” i va acla­rir qual­se­vol ombra que hi pogués haver sobre el pro­jecte.

Si Reus va tenir l'honor, l'any 1997, de ser la seu prin­ci­pal del Tra­pezi, l'any següent va ser el torn de Vila­nova, que també va rebre amb bones sen­sa­ci­ons el fes­ti­val. Segons recorda Josep Maria Galo­fre, la col·labo­ració entre les dues ciu­tats va anar més enllà de la mera­ment pres­su­postària i repre­sen­ta­tiva: “Orga­nitzàvem trens espe­ci­al­ment amb esco­lars i anàvem a Vila­nova a veure els espec­ta­cles de La Carpa, i a la inversa.”

A nivell de la gestió del fes­ti­val, un dels moments clau d'aquesta pri­mera etapa es va pro­duir el desem­bre del 2000, quan el nou res­pon­sa­ble de Cul­tura al con­sis­tori reu­senc ja era Xavier File­lla. L'ales­ho­res regi­dor i actu­al­ment pre­si­dent del Cen­tre de Lec­tura de Reus recorda com, coin­ci­dint amb el canvi del seu homòleg, a Vila­nova van ini­ciar-se els dub­tes sobre la idoneïtat de con­ti­nuar cele­brant el fes­ti­val con­jun­ta­ment a Reus i com, al final, la ciu­tat bar­ce­lo­nina va pres­cin­dir de la par­tida pres­su­postària des­ti­nada a aquest objec­tiu durant l'exer­cici 2001. “Va ser un error”, recorda File­lla, que relata que, poste­ri­or­ment, va ini­ciar-se a Vila­nova una cam­pa­nya ciu­ta­dana en con­tra d'aquesta decisió muni­ci­pal.

A par­tir d'ales­ho­res, Reus va assu­mir en soli­tari un fes­ti­val que s'ha con­ver­tit en un refe­rent i que, amb 20 anys de vida, ha tin­gut moments àlgids i també alguna etapa crítica durant els dar­rers anys. Tot i així, el Tra­pezi sem­bla defi­ni­ti­va­ment con­so­li­dat.