Els teatres sumen amb les biblioteques

Tot­hom cele­bra que, des que la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya de fa un segle decidís que tots els muni­ci­pis havien de tenir escola, telèfon i bibli­o­te­ques, s'acon­seguís l'avenç cul­tu­ral i social d'arreu. Ara, la majo­ria de muni­ci­pis per llei han de tenir tant una sala de lec­tu­res com un cemen­tiri. Els punts de lec­tura vénen regits pel padró muni­ci­pal. Ben dife­rent és el cas dels equi­pa­ments escènics i d'arts plàsti­ques. Es va voler cor­re­gir amb un pla de xoc el 2003, que es va acti­var sense ordre. Més tard es va dis­se­nyar un pla d'equi­pa­ments cul­tu­rals que igua­lava arxius, bibli­o­te­ques o tea­tres. Sense pres­su­post, va caure en un sac fora­dat. Ara tot­hom se'n lamenta. Un segle llarg després, la pro­gra­mació muni­ci­pal es con­ti­nua ela­bo­rant des d'intuïcions i volun­ta­ris­mes. Cal valen­tia.