Simple i efectiu

De vega­des l'èxit, l'encert a l'hora de trans­me­tre una emoció està en la sen­zi­llesa del plan­te­ja­ment i, també, de l'exe­cució. En el gènere infan­til, de tant en tant, sen­zi­llesa es con­fon amb pobresa i es pren el lec­tor per xim­ple (en gèneres per a adults també passa, més sovint de fet). Això pel que fa al con­tin­gut nar­ra­tiu. Pel que fa a la part artística, a més d'una inten­ci­o­na­li­tat con­creta, ens tro­bem amb la perícia, la sen­si­bi­li­tat i el gust de l'il·lus­tra­dor. Par­tint d'uns mínims tècnics objec­tius (no sem­pre asso­lits), la resta ja queda reduït al clàssic “m'agrada” o “no m'agrada”.

Baula ini­cia la col·lecció Des­co­breix amb dos con­tes sen­zills i efec­tius, amb punts comuns, però no idèntics. Bérengère Dela­porte ens pre­senta a On ets, mama? un petit ele­fant que s'ha sepa­rat de la mare i la busca dar­rere de cada arbust, de cada arbre, de cada roca... que són alhora sola­pes. En el camí, en comp­tes de la mare, troba altres ani­mals. Sí, al final mare i fill es fonen en una abraçada ria­llera. És un dibuix amb lla­pis de colors (tècnica no majo­ritària en el món de la il·lus­tració) que trans­met sim­pa­tia, que es fa agra­da­ble a pri­mer cop d'ull.

El segon lli­bre, Fora d'aquí, mosca!, d'Émile Jadoul, també juga amb les sola­pes des­ple­ga­bles i hi afe­geix el món de les tex­tu­res. La pro­ta­go­nista és una mosca tafa­nera que va topant amb ani­mals i toca les urpes llu­ents del lleó, la banya rugosa del rino­ce­ront, la trompa suau de l'ele­fant, l'ore­lla peluda de l'ós i totes les taques vellu­ta­des del lle­o­pard. Fins que arriba a la llen­gua engan­xosa de la gra­nota, que no es crus­peix la mosca perquè la resta d'ani­mals la defen­sen i ho impe­dei­xen.

Dos àlbums simi­lars però dife­rents, ben ide­ats i ben rea­lit­zats que, par­tint de la sen­zi­llesa, resul­ten molt efec­tius.