El ‘Paradís' de la Pepa Plana

Pepa Plana és una actriu pallassa que som­nia el paradís, un lloc ideal. El que passa és que cadascú desitja un paradís con­cret. N'hi ha d'utòpics, n'hi ha de redemp­tors, n'hi ha de fis­cals (o n'hi havia!) i n'hi ha dels que, un cop hi has arri­bat, ja tens ganes de mar­xar-ne. Aquest és el viatge que pro­posa Pepa Plana amb el seu Paradís pin­tat, que estrena en breu al Fes­ti­val Grec. En el viatge (sense parau­les i amb una ten­dresa i con­tra­dicció marca de la casa) s'ado­narà que trans­for­mar-se en l'àngel de la guarda no té gaire res a veure amb ser una mena de superwo­man. La con­tra­dicció ja la va viure l'àngel d'Albert Camus a L'acci­dent (Grec, 2013). Però també ho deu ser el Mar­celo d'aquell minis­tre en fun­ci­ons que, diu, l'ajuda a apar­car.