Fallada multiorgànica

Molt sovint quan hi ha un acci­dent, el pri­mer que fan les auto­ri­tats és fer públic si el res­pon­sa­ble tenia tots els per­mi­sos o no, inten­tant sos­treure's a les pos­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats. Ima­gi­nem-nos un acci­dent: s'esfon­dra una casa que s'està reha­bi­li­tant o cons­truint de nou; ràpida­ment els ser­veis tècnic de l'admi­nis­tració ens faran saber si tenia per­mi­sos o no, un fet que tot i ser impor­tant, al meu enten­dre és anecdòtic perquè tenir o no per­mi­sos no ha de tenir cap causa-efecte si les coses es fes­sin bé. De fet, en molts acci­dents tota la pape­rassa estava en regla, i mal­grat això s'han produït. Què ha fallat? Si no és un fet sobre­vin­gut, ha fallat el con­trol i el segui­ment que els tècnics res­pon­sa­bles han de fer de l'obra, i cal recor­dar que tota obra té arqui­tecte i apa­re­lla­dor res­pon­sa­bles.

El fet que ha pas­sat a Llo­ret amb aquests hotels evi­den­cia una mena de fallada mul­ti­orgànica dels pri­mers res­pon­sa­bles i de l'admi­nis­tració després. Ja sé que la tendència és ser molt irres­pon­sa­ble i tras­pas­sar la res­pon­sa­bi­li­tat
de tot a les admi­nis­tra­ci­ons, però o som capaços d'assu­mir i exi­gir les res­pon­sa­bi­li­tats indi­vi­du­als, o el país anirà a la
fallida.

En el cas dels qua­tre hotels de Llo­ret, el pri­mer res­pon­sa­ble és José Luis Velasco Blanco, que té un model de gestió empre­sa­rial molt teme­rari i amb una gran poten­ci­a­li­tat de pro­vo­car des­as­tres greus. Per a un empre­sari de veri­tat, la pri­mera pre­o­cu­pació és vet­llar per la segu­re­tat dels seus cli­ents, i en aquest cas no ha estat així. Però hi ha més pos­si­bles cul­pa­bles. El Sr. Velasco és incapaç de con­nec­tar-se fur­ti­va­ment a l'elec­tri­ci­tat pública, sense la com­pli­ci­tat de pro­fes­si­o­nals que tenen una acre­di­tació, i sense la con­currència d'un espe­ci­a­lista mai hau­ria pogut fer un bypass a la cano­nada del gas per estal­viar-se el comp­ta­dor. Ambdós casos demos­tra que hi ha tècnics acre­di­tats capaços de fer aques­tes refor­mes temeràries; la seva imprudència els des­qua­li­fica pro­fes­si­o­nal­ment. Uns altres res­pon­sa­bles són els ins­pec­tors de les empre­ses de sub­mi­nis­tra­ment energètic; com pot ser que sabent que un hotel té l'elec­tri­ci­tat tallada o el con­sum del gas no es cor­res­pon, fun­ci­oni, i no s'hagues­sin pre­gun­tat què pas­sava? És que no podien intuir que allà es podia pro­duir un frau i que es podria posar en perill la segu­re­tat? I les empre­ses d'ins­pecció acre­di­ta­des per la Gene­ra­li­tat, que periòdica­ment fan ins­pec­ci­ons, mai van obser­var ano­ma­lies? O els matei­xos emple­ats i els de man­te­ni­ment, mai van obser­var res? I final­ment els tècnics de les admi­nis­tra­ci­ons, mai fan ins­pec­ci­ons en tem­po­rada alta, per asse­gu­rar el bon fun­ci­o­na­ment de les ins­tal·laci­ons i la segu­re­tat?

La qua­li­tat i la segu­re­tat són dues exigències que reque­rei­xen una per­ma­nent atenció i segui­ment, i dei­xant de banda que nor­mal­ment tots els empre­sa­ris i pro­fes­si­o­nals són prou res­pon­sa­bles per si sols, el segui­ment per­ma­nent dels con­tro­la­dors és una garan­tia i un símptoma de país sol­vent. A més del nivell de perill assu­mit irres­pon­sa­ble­ment, el mal que s'ha fet al sec­tor del turisme i a la marca de Llo­ret és extra­or­di­nari i imme­res­cut, perquè Llo­ret és un poble que fa temps tre­ba­lla incan­sa­ble­ment per mos­trar-se com una ciu­tat aco­lli­dora, segura i amb una munió d'esde­ve­ni­ments cul­tu­rals impor­tant. Però pre­ci­sa­ment perquè aquest esforç es man­tin­gui i tin­gui els resul­tats meres­cuts, els res­pon­sa­bles dels con­trols muni­ci­pals han de ser efi­ci­ents a l'hora d'exi­gir a tot­hom un altíssim nivell de qua­li­tat i segu­re­tat, i en aquest cas hi ha hagut massa pro­fes­si­o­nals que no han fet bé la seva feina.

Una vegada hem des­co­bert aquest seguit de falles,
seria reco­ma­na­ble que els tècnics muni­ci­pals incre­men­tes­sin els seus nivells d'exigència, i poses­sin davant de l'auto­ri­tat judi­cial tots aquests col·labo­ra­dors neces­sa­ris, que amb el seu com­por­ta­ment poc pro­fes­si­o­nal han posat en risc mol­tes vides i tot el pres­tigi d'un sec­tor econòmic i de Llo­ret.