Economia

anàlisi

Bankia només és un símptoma

Ara que aca­bem d'estre­nar el Nobel de Lite­ra­tura a Bob Dylan, m'agra­da­ria començar aquest arti­cle amb una frase d'una altra can­tant coetània i que a mi m'agrada molt, entre altres coses perquè també fa anys va gra­var en català la mera­ve­llosa cançó cata­lana El ros­si­nyol. És Joan Baez, i diu: “Si no llui­tes per posar fi la cor­rupció i la podri­dura, aca­baràs for­mant-ne part.” No tinc la data en què ho va escriure, però avui em sem­bla com un adver­ti­ment al PSOE molt actual. És cert, però, que a Espa­nya la cor­rupció només ser­veix per omplir espais de tele­vi­si­ons, ràdios i dia­ris, però no té cap incidència, o és ben escassa, en el moment més impor­tant de la democràcia, que és dipo­si­tant el vot. A Anda­lu­sia també s'ha vist com la incidència de la cor­rupció en el sen­tit de vot és nul·la. Però la cor­rupció és un virus que ha infec­tat totes les capes de la soci­e­tat. En els dos judi­cis paral·lels de la trama Gürtel i de les tar­ge­tes black de Bankia d'aquests dies, només de mirar la foto dels impu­tats hom hi veu el gran poder cor­rupte que ha diri­git aquest país les dar­re­res dècades.

El cas Bankia i les tar­ge­tes black ens demos­tra el nivell dels res­pon­sa­bles que havien posat a ges­ti­o­nar enti­tats molt impor­tants. La gran majo­ria d'ells només hi eren per la seva militància i com a quota, però el seu insu­por­ta­ble ego, quan eren a la cúspide. no tenia fi i només s'ha esvaït quan han hagut d'evi­den­ciar la seva total incom­petència. Però també n'hi havia de capaços, i són més peri­llo­sos que els inútils, perquè tenien més capa­ci­tat d'inven­tar i ges­ti­o­nar tota mena de mar­tin­ga­les. L'invent de les tar­ge­tes black és una mos­tra de la capa­ci­tat que tenien alguns per crear ins­tru­ments per delin­quir i apro­fi­tar-se de la seva con­dició.

Però ens equi­vo­caríem si només penséssim que el pro­blema greu de cor­rupció són aques­tes tar­ge­tes per delin­quir; el mateix cas Gürtel demos­tra la pro­fun­di­tat d'aquesta pandèmia.

Cen­trant-nos en Bankia i la seva sor­tida a borsa per l'alt cost econòmic i social que ha tin­gut: és l'exem­ple del que ha pas­sat en aquest país en una gran part del sec­tor de cai­xes d'estal­vis que han fet fallida. Obser­va­rem que de la fallida de les cai­xes n'han sobre­vis­cut les que eren ges­ti­o­na­des per pro­fes­si­o­nals ban­ca­ris i no tenien inter­ferències polítiques. D'aquesta carac­terística que alguns pre­te­nen ama­gar, se'n poden treure mol­tes con­clu­si­ons, però dues són clares: no es pot ges­ti­o­nar una enti­tat finan­cera si no s'és un pro­fes­si­o­nal i la inter­ferència política per­ju­dica la gestió.

No deba­des des d'aques­tes matei­xes pla­nes més d'una vegada havia mos­trat la sor­presa que em produïa que a uns “afi­ci­o­nats”, només per tenir car­net polític, se'ls donés la gestió d'una enti­tat finan­cera, sense tenir cap experiència en el sec­tor. És per això que quan passa una des­feta tan greu que es podia haver evi­tat fàcil­ment l'enuig gene­ral és tan impor­tant.

Un fet que ha pas­sat força des­a­per­ce­but entre l'allau d'infor­mació gene­rada a la sala de l'Audi­en­cia Naci­o­nal és la decla­ració de l'excon­se­ller dele­gat de Bankia Fran­cisco Verdú, que va adver­tir Rodrigo Rato de la il·lega­li­tat de les tar­ge­tes i de les con­seqüències que podria tenir si les uti­lit­zava. De fet, Verdú, que sí que era un pro­fes­si­o­nal amb ètica i tenia experiència amb altres enti­tats finan­ce­res, no va voler la tar­geta i va pro­vo­car l'enuig de Rodrigo Rato.

Una altra infor­mació relle­vant ha estat l'informe de la ins­pecció del Banc d'Espa­nya que adver­tia de la fallida tècnica de l'enti­tat i en des­a­con­se­llava la sor­tida a borsa, perquè la insos­te­ni­bi­li­tat pro­vo­ca­ria un res­cat amb diner públic. Mal­grat l'informe, el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, amb car­net soci­a­lista, ho va auto­rit­zar i el resul­tat ja el sabem; un sal­va­ment per valor de 25.000 mili­ons de diner públic i la pro­fes­si­o­na­lit­zació de la direcció.

Tam­poc la CNMV va fer cap obser­vació, i va donar el vis­ti­plau a la sor­tida a borsa, fet que demos­tra una vegada més la influència per­versa de la política en esta­ments de con­trol econòmic.

Ja és hora de tren­car tanta impu­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia