Economia

francesc cabana

historiador de l'economia

Empresaris amb més cultura

No és la pri­mera vegada que parlo d'aquest tema i és pos­si­ble que tam­poc sigui l'última. És així, perquè li dono molta importància. L'empresa fami­liar cata­lana té mol­tes vir­tuts, però pocs d'aquests empre­sa­ris tenen una cul­tura musi­cal, literària, tea­tral, etc. La seva vida és el negoci i les esto­nes de lleure les omplen amb la tele­visió, el fut­bol, la segona residència vora el mar i les sor­ti­des amb els amics. Tot això ho trobo molt bé, però manca la ves­sant cul­tu­ral.

Per què aquesta mania meva amb la cul­tura? No n'hi ha prou que un empre­sari gua­nyi diners? Doncs perquè cul­tura sig­ni­fica o exi­geix sen­si­bi­li­tat. Un empre­sari sense cul­tura no va més enllà del balanç i el compte de resul­tats de l'empresa. Un empre­sari amb cul­tura traurà lliçons d'aquesta cul­tura, que millo­rarà la seva empresa, pen­sarà en el benes­tar dels seus tre­ba­lla­dors, en el medi ambi­ent. Una per­sona amb cul­tura no és un somi­a­trui­tes, sinó aquell que veu l'empresa com alguna cosa més que la suma de capi­tal i tre­ball. Els movi­ments d'esquer­res i els sin­di­cats nego­ci­a­ran millor amb un empre­sari amb cul­tura. I això no vol dir que aquests aflui­xin més, sinó que enten­dran més les deman­des obre­res i tin­dran capa­ci­tat per bus­car altres solu­ci­ons.

Tots els grans empre­sa­ris cata­lans han tin­gut un bon nivell cul­tu­ral. El ban­quer Manuel Girona va cons­truir el canal d'Urgell, que no li va donar ni cinc, però trans­formà les comar­ques rega­des pel canal. Pere Duran Farell feia exca­va­ci­ons arqueològiques i va ser el pri­mer a nego­ciar amb Comis­si­ons Obre­res en plena dic­ta­dura. Cai­xa­Bank és una enti­tat finan­cera que des­tina una bona part dels seus bene­fi­cis a obra social. No crec que Messi pugui dis­tin­gir una òpera de Verdi d'una de Wag­ner, però la seva sen­si­bi­li­tat l'aboca a donar uns ins­tants de feli­ci­tat a nens amb càncer.

Vaig ser pre­si­dent de l'Ate­neu Bar­ce­lonès (1911-1944), una obra cul­tu­ral per defi­nició. Em vaig ado­nar que abans de la Guerra Civil (1936-1939) el gruix d'empre­sa­ris que n'eren socis era nota­ble. Devien ser més cul­tes. La seva presència es traduïa en actes, tertúlies i debats sobre temes fona­men­tals per als empre­sa­ris. Par­la­ven entre ells i par­la­ven amb els qui no eren com ells, un fet enri­qui­dor. Vaig comen­tar-ho amb el pre­si­dent del Foment del Tre­ball i, l'endemà, Joa­quim Gay de Mon­tellà era soci de l'Ate­neu, però pocs empre­sa­ris més van seguir el mateix camí. Un empre­sari amb sen­si­bi­li­tat no pot dir que la col·lecció Ber­nat Metge de clàssics grecs i lla­tins –que té un valor cul­tu­ral immens– no té valor comer­cial. El que sí pot dir és que li com­por­tarà pèrdues, i aquest argu­ment és sufi­ci­ent per atu­rar el pro­jecte. Però l'obra cul­tu­ral mereix espe­cial atenció per part de mece­nes i d'ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, obli­ga­des a col·labo­rar en un pro­jecte així.

Cata­lu­nya és un país petit, però amb molt talent cul­tu­ral: escrip­tors, autors d'obres de tea­tre, arqui­tec­tes, músics, etc. L'Enci­clopèdia Britànica va arri­bar a dir en una de les seves edi­ci­ons que Picasso era un “cata­lan pain­ter born in Malaga”. Això volia dir que Picasso va tro­bar a Cata­lu­nya el nivell artístic neces­sari per a desen­vo­lu­par el seu talent.

Un empre­sari amb cul­tura tindrà una vida més plena. La cul­tura dona moments feliços, que no tenen preu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia