Economia

Economia

Dos segles i mig d’història del suro d'Agullana a Palafrugell

Passat, present i futur surer

Trefinos commemora els 250 anys de dedicació continuada, en diverses etapes, a l’elaboració de taps de suro, la més antiga del món

Amb 112 treballadors, és la primera empresa catalana del sector i és present en 22 països

L’empresa surera Tre­fi­nos, amb seu a Pala­fru­gell, ha cele­brat aquests dar­rers dies el 250è ani­ver­sari, que sur­ten de sumar el cen­te­nari de la cons­ti­tució –a l’agost del 1917, amb la reca­pi­ta­lit­zació de l’antiga Casa Bar­ris– als 150 llargs de tra­dició d’aquesta nis­saga fami­liar –pro­vi­nent de Dar­nius, docu­men­tada per pri­mer cop a Agu­llana en l’ela­bo­ració de taps, el 1763, i assen­tada a Pala­fru­gell a par­tir del segle XIX–. Absor­bida per l’imperi dels surers Joan Miquel Avellí i Enric Vincke, l’empresa va encar­ri­lar un camí cap a una inter­na­ci­o­na­lit­zació que no ha aban­do­nat. Des del 1995, quan va dei­xar de ser par­ti­ci­pada per l’Arms­trong Cork Com­pany, es va cen­trar en el seg­ment del tap tècnic per a cava, xam­pany i vins tran­quils, una aposta que l’ha con­ver­tit en la firma surera cata­lana amb fac­tu­ració anual més alta, i se la pot con­si­de­rar la més antiga de les que ope­ren al pla­neta.

Entre la tra­dició i el pre­sent, el que menys ha mutat és la matèria pri­mera –ara gra­nu­lada lle­vat dels dis­cos– i la forma cilíndrica del pro­ducte. Amb presència en 22 països, pro­du­ei­xen 500 mili­ons de taps anu­als i pro­ces­sen 18.300 tones de suro, amb una plan­ti­lla potent de 112 tre­ba­lla­dors molt més pro­duc­tiva que les enor­mes fàbri­ques d’un segle enrere. Però per man­te­nir-se arre­lats als orígens, i con­nec­tar-los amb el pre­sent i la inno­vació que mena cap al futur, Tre­fi­nos va orga­nit­zar una jor­nada amb experts que va començar als bos­cos surers d’Agu­llana i es va aca­bar a la fac­to­ria moderna de Pala­fru­gell. El pre­si­dent de l’empresa, Joan Ginesta, va des­ta­car l’aposta de tre­ba­llar “tots aquests anys amb res­pecte a una tra­dició arre­lada al ter­ri­tori, però inte­grant-hi la inno­vació tec­nològica que el futur del sec­tor fa necessària”. Per això, han acon­se­guit pro­veir el grup Moët Chan­don, i també nom­bro­ses mar­ques de cava com ara Frei­xe­net, Codor­niu, Marquès de Monis­trol i Juvé i Camps, per esmen­tar-ne algu­nes, perquè són pre­sents en tots els mer­cats vinícoles del món, fins i tot als Estats Units o Sud-àfrica.

El procés pro­duc­tiu meca­nit­zat es divi­deix en deu fases. Entre la recepció del mate­rial en brut i l’emba­latge i expe­dició finals, apli­quen tres pro­ces­sos per extreure el TCA i altres molècules que inter­fe­rei­xen en els aro­mes del vi –el que s’ano­me­na­ria popu­lar­ment com a olor o regust de suro–. Per fer-ho, han desen­vo­lu­pat tres tec­no­lo­gies pròpies: Mon­te­be­llo, TD3 i THOR, que com­bi­nen vapor i diòxid de car­boni a pressió i tem­pe­ra­tu­res idònies, Després vin­drien l’emmot­llat del cilin­dre, esme­ri­lat, enco­lat als dis­cos, tri­atge amb visió arti­fi­cial i làser –per ana­lit­zar mínimes tares a l’inte­rior, el mar­catge per­so­na­lit­zat per a cada cli­ent i el trac­ta­ment final, en què els taps es ren­ten, deco­lo­ren o tenyei­xen amb la tona­li­tat reque­rida i sili­co­nen per faci­li­tar la inserció i extracció a l’ampo­lla.

No hi fal­ten, mal­grat tot, els con­trols de qua­li­tat amb tri­a­do­res per super­vi­sar els lots i les pro­ves cons­tants de l’estan­queïtat o la resistència de torsió perquè no es tren­quin, entre molts altres pro­to­cols, per garan­tir que el tap pre­ser­varà el líquid com per­toca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia