Economia

Empreses massa grosses

No em refe­reixo a Cata­lu­nya, que és la cam­pi­ona de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. Em refe­reixo al món, on s’estan pro­duint fusi­ons en alguns sec­tors, que són per­ju­di­ci­als per a la com­petència. Fa més d’un segle que es van pro­hi­bir els mono­po­lis i les fusi­ons de grans empre­ses estan con­di­ci­o­na­des a l’auto­rit­zació de l’estat on estan domi­ci­li­a­des. Però feta la llei, feta la trampa. Hi ha empre­ses que no es fusi­o­nen, però que pre­nen par­ti­ci­pa­ci­ons mino­ritàries en una altra, acor­den repar­tir-se alguns ter­ri­to­ris o alguns pro­duc­tes que fabri­quen. En el cas dels automòbils, la fàbrica Skoda de la Volkswa­gen fa taxis, si es fixen en els que cor­ren per Bar­ce­lona.

Seguint amb el sec­tor de l’automòbil, hem de reduir el nom­bre real d’empre­ses, si tenim en compte que Peu­geot-Citroën i Opel for­men un mateix grup, que la Renault fran­cesa con­trola la Volvo sueca i està en con­ver­ses per fusi­o­nar-se amb la Nis­san japo­nesa. Ja sabem que la Volkswa­gen con­trola el seu torn la Skoda txeca i la Seat cata­lana.

En el cas del pro­duc­tes far­macèutics passa el mateix. Aquí són les empre­ses nord-ame­ri­ca­nes les que por­ten la batuta. El llançament d’un nou pro­ducte reque­reix molts diners i un recor­re­gut llarg i com­plex: la inves­ti­gació al labo­ra­tori, el reco­nei­xe­ment dels orga­nis­mes com­pe­tents, la patent, la dis­tri­bució. Només les grans empre­ses far­macèuti­ques es poden llançar a bus­car nous medi­ca­ments, que poden ser un fracàs o un èxit.

El motiu d’aques­tes fusi­ons és la siner­gia entre empre­ses amb la intenció d’abai­xar del cost de pro­ducció i de dis­tri­bució. Aquesta afir­mació dona­ria força a la cre­ació de mono­po­lis, però la paraula com­petència és sagrada per a la majo­ria d’estats, tot i que fan el dis­tret quan es tracta d’oli­go­poli –unes quan­tes empre­ses que es dis­tri­bu­ei­xen el mer­cat ami­cal­ment.

Si només es tracta de gua­nyar diners, aquest prin­cipi de fusi­ons i de cre­ació de grans empre­ses té tota la raó del món. És clar que aques­tes ope­ra­ci­ons supo­sen aco­mi­a­da­ments i tan­ca­ment de cen­tres de pro­ducció. Però, per al capi­tal, si l’objec­tiu únic són els bene­fi­cis, aques­tes ope­ra­ci­ons traumàtiques no tenen cap mena d’importància. N’hi ha que pen­sen –i jo soc un d’ells– que les empre­ses han de tenir bene­fi­cis per repar­tir entre els acci­o­nis­tes, però que també hau­rien de tenir ànima, o sigui, res­pon­sa­bi­li­tat social. Cai­xa­Bank, per exem­ple, té ànima, que és la seva obra social. El Banc de Saba­dell en tenia, quan la seu era a la capi­tal valle­sana i tenia un bon gruix d’acci­o­nis­tes de la comarca, que es conei­xien. Ara, ha per­dut la pre­po­sició –Banc Saba­dell–, té el domi­cili a Ala­cant, ser­veis a Madrid i només es dedica a gua­nyar diners i pagar un bon sou als seus diri­gents. I que consti que la pro­xi­mi­tat entre cli­ent i banc es pot acon­se­guir en una gran empresa, si la direcció trans­met aquest espe­rit als sub­or­di­nats i els pre­mia, Les cai­xes d’estalvi (E.P.D.) tenien ànima totes elles.

Per mi, una empresa està for­mada pels acci­o­nis­tes que apor­ten el capi­tal i pels tre­ba­lla­dors. No pots sepa­rar les dues coses. Amb la legis­lació vigent pots pres­cin­dir d’una part dels tre­ba­lla­dors, sense tocar el capi­tal –recur­sos pro­pis– o reduint-lo només en el cas que l’empresa vagi molt mala­ment. Només el capi­tal té un poder directe sobre l’empresa, men­tre que el tre­ball té un poder secun­dari i sem­pre en una posició de lluita. S’hau­ria de començar a pen­sar en aquesta qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia