Oferta i demanda

El lliure mer­cat és com la democràcia segons Churc­hill. El pit­jor sis­tema d’orga­nit­zació econòmica excepte tots els altres. A pri­mer d’eco­no­mia ense­nyen com la demanda es creua amb l’oferta. La demanda cor­re­la­ci­ona inver­sa­ment preu i quan­ti­tat (a més preu, menys quan­ti­tat de demanda) i l’oferta no (a més preu, més quan­ti­tat ofer­tada).

La tec­no­lo­gia faci­lita que s’ampliï l’oferta en mer­cats com l’allot­ja­ment turístic o el trans­port. Aquesta ampli­ació de l’oferta porta a una bai­xada de preu per als usu­a­ris. Quan Uber va arri­bar a Bar­ce­lona per pri­mer cop els preus eren un 50% infe­ri­ors als del taxi. Una millora tan dràstica només pot expli­car-se per l’acu­mu­lació d’ine­ficiència i el marge anor­mal­ment alt que tenien els ope­ra­dors tra­di­ci­o­nals.

En lloc de faci­li­tar-ho, les admi­nis­tra­ci­ons s’apres­sen a apro­var noves nor­ma­ti­ves que obs­ta­cu­lit­zin el lliure mer­cat, repri­mint la demanda o res­trin­gint l’oferta. L’efecte és una reducció de la quan­ti­tat dis­po­ni­ble, més preu (el nou Uber és gai­rebé tan car com el taxi) i noves màfies que tra­fi­quen amb noves llicències o reque­ri­ments absurds.

Aquest popu­lisme és trans­ver­sal. Des de les esquer­res tenim els Comuns en cam­pa­nya con­tra Airbnb i des de la dreta el PP apro­vant decrets exprés con­tra la com­petència al taxi. El que la dreta fa cons­ci­ent­ment (els espe­cu­la­dors de llicències VTC són pro­ba­ble­ment ja amics del nou Bárce­nas que surti d’aquí uns anys), les esquer­res ho fan per ignorància (els hote­lers al·luci­nen que la Colau de la PAH els generi més marge que les requa­li­fi­ca­ci­ons de Por­ci­o­les).

Si bé els pro­gra­mes dels par­tits són lliu­res, els polítics hau­rien de tenir una mínima for­mació econòmica per saber si les mesu­res que pre­nen real­ment acon­se­gui­ran els objec­tius que diuen per­se­guir.