Economia

Amb astúcia

L’astúcia només és imprescindible quan la força d’un grup és inferior a la de l’altre

El pre­si­dent Artur Mas va par­lar d’uti­lit­zar I’astúcia en les nego­ci­a­ci­ons de Cata­lu­nya amb l’admi­nis­tració cen­tral. Tot el que s’ha fet des del pri­mer d’octu­bre ha estat total­ment man­cat d’astúcia. En canvi, ningú pot negar que el referèndum d’aquell dia històric va ser un exem­ple d’una gran astúcia. Es va gua­nyar en un 80% la par­tida: el govern cen­tral negava que hi hau­ria llocs de votació, urnes, pape­re­tes i cens de votants. No obs­tant hi va haver de tot. Sense astúcia només hi hau­ria hagut enfron­ta­ments, que hau­rien jus­ti­fi­cat la violència que, després, els jut­ges han bus­cat amb lupa.

L’astúcia només és impres­cin­di­ble quan la força d’un dels grups és clara­ment infe­rior a la de l’altre. L’admi­nis­tració de l’Estat és molt supe­rior a la nos­tra, hi hagi violència o no n’hi hagi. Com no accep­ta­rem mai la violència, la der­rota serà segura si no uti­lit­zem l’astúcia, que vol dir intel·ligència en la forma d’actuar.

Un segon motiu per acon­se­guir el que es vol amb astúcia és no tenir pressa. L’astúcia es pro­posa can­sar l’adver­sari i no esta­bor­nir-lo com va fer David amb Goliat, i això no s’acon­se­gueix en un no res. Es va anar massa de pressa a pro­cla­mar la República. Feia il·lusió fer-ho, per pas­sar a la història, però al dar­rere de la pro­cla­mació no hi havia res pre­pa­rat. El resul­tat serà la presó i el desànim o una ràbia ine­ficaç de tots els qui hi par­ti­ci­pa­ren.

Un ter­cer punt, que subrat­lla la manca d’astúcia, és la poca infor­mació als mit­jans inter­na­ci­o­nals. Una decisió d’aquesta importància –la cre­ació d’un nou estat– reque­reix un tre­ball previ per esto­var els mit­jans d’infor­mació euro­peus –ja no dic els estats–, amb una infor­mació sobre Cata­lu­nya, no tan sols com a sub­jecte d’auto­de­ter­mi­nació, sinó com el d’una nació que té segles, una llen­gua, una cul­tura i una història, que jus­ti­fi­quin el pas que es fa. Aquest pas es feia en aquell moment i no en un altre, perquè l’admi­nis­tració cen­tral asfi­xi­ava les limi­ta­des com­petències de la Gene­ra­li­tat i perquè l’apli­cació de l’arti­cle 155 dei­xava Cata­lu­nya amb menys auto­no­mia que La Rioja o Cantàbria.

Un altre punt a con­si­de­rar seria rebai­xar l’ins­tint abas­se­ga­dor dels espa­nyols. Men­tre el prin­cipi gene­ral­ment accep­tat sigui l’a por ellos, no hi ha res fer. Però hi ha espa­nyols asse­nyats i cal­mats, que saben prou història i conei­xe­ments per esto­var o rebai­xar el to gro­tes­ca­ment agres­siu expres­sat per les for­ces embar­ca­des en el Piolín hispànic. Pot­ser seria bo que el govern català nomenés un coor­di­na­dor d’aques­tes acci­ons.

Deia fa unes set­ma­nes que per reei­xir en l’objec­tiu d’un estat nou –que serà república, perquè no crec que ningú pensi en el rei Pere o el rei Jaume– cal bus­car ali­ats, a Espa­nya i a la Unió Euro­pea. Ja ho he men­ci­o­nat en el ter­cer punt. Volem un estat, gua­nyat sense violència, inte­grat a la Unió Euro­pea i euro­pe­ista, demòcrata al 100%, que dema­na­ria pocs diners a la caixa del Banc Cen­tral Euro­peu, que supo­sa­ria una sor­tida cap a l’Àsia supe­rior a les que ofe­rei­xen França i Itàlia, que no espat­lla­ria la mit­jana de les xifres econòmiques de la Unió –més aviat les millo­ra­ria–, que té una indústria tec­nològica que fa goig, i els cata­lans som uns ena­mo­rats de Brus­sel·les –hi tenim alguns con­se­llers–, de Berlín –hi tenim el pre­si­dent–, d’Estras­burg i de França i Itàlia per les seves mera­ve­lles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia