Economia

Empresa catalana en venda

Al llarg del 2018 s’han produït operacions corporatives de marques emblemàtiques, però el fenomen és habitual

Sovint és la manera de créixer o de substituir un soci

Indukern es ven part del negoci

La venda o divisió d’empreses és un fet inherent al seu desenvolupament

A prin­ci­pis de febrer, la família Espona Mas­sana posava a la venda la seva empresa fami­liar, Pas­tas Gallo, els pro­duc­tes de la qual han ali­men­tat gene­ra­ci­ons de famílies. “La bona pasta mai cansa”, anun­ci­ava una Sofia Loren en plena madu­resa en un espot tele­vi­siu de finals dels anys vui­tanta que por­tava al límit els cabells cres­pats de l’actriu ita­li­ana i dei­xava fra­ses per a la memòria col·lec­tiva.

L’empresa, que va ser fun­dada l’any 1946 a Rubí (però que va tras­lla­dar la seu social a El Car­pio, Còrdova, l’octu­bre del 2017, després del referèndum d’inde­pendència), líder en el seu sec­tor i amb una quota de mer­cat pròxima al 45%, volia, amb aquesta ini­ci­a­tiva, “explo­rar l’interès que hi ha al mer­cat”. Amb 350 tre­ba­lla­dors i plan­tes a Gra­no­llers i Espar­re­guera, l’empresa deixa que els grans fons de capi­tal i les mul­ti­na­ci­o­nals del sec­tor de l’ali­men­tació pre­sen­tin les seves ofer­tes per tro­bar-hi pos­si­bles com­pra­dors. I el de Pas­tas Gallo no és l’únic movi­ment: la tendència d’algu­nes grans empre­ses fami­li­ars cata­la­nes és dei­xar part del capi­tal en altres mans. Ahir mateix, per exem­ple, Indukern es des­pre­nia de la divisió química per cen­trar-se en les àrees de negoci que con­si­dera estratègiques.

Tot i que aquesta dinàmica, que no és nova, s’ha accen­tuat en el dar­rer exer­cici, ja ve de lluny i ha exis­tit sem­pre.

Així ho cor­ro­bora Mont­ser­rat Casa­no­vas, catedràtica d’eco­no­mia finan­cera i comp­ta­bi­li­tat de la UB i secretària de la Comissió Ges­tora del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya: “És un feno­men que ha pas­sat tota la vida, no és nou d’ara ni tam­poc con­jun­tu­ral”, explica. “Es dona a Cata­lu­nya espe­ci­al­ment per l’estruc­tura empre­sa­rial, inte­grada per mol­tes pimes que, quan crei­xen i neces­si­ten ser més grans, sovint han de ven­dre”, explica. Però això no com­porta que s’esti­gui des­ca­pi­ta­lit­zant el tei­xit empre­sa­rial català com algu­nes veus interes­sa­des, alguns mit­jans, volen fer veure.

En el cas de les grans com­pa­nyies fami­li­ars –mar­ques sòlides, que es venen a ter­cers–, Casa­no­vas explica que “pro­ba­ble­ment arros­se­guen pro­ble­mes de suc­cessió o con­flic­tes fami­li­ars que es reso­len venent-se-la”.

Durant el 2018, els movi­ments més cone­guts –i relle­vants per l’import de les ope­ra­ci­ons– van ser els de Codor­niu (al novem­bre), Cirsa (a l’abril) i Frei­xe­net (al març). En algun cas s’ha bus­cat soci de subs­ti­tució i en d’altres, algú que es quedés el negoci. També Gaes va pas­sar a mans de la ita­li­ana Ampli­fon al juliol. La com­pa­nyia, fun­dada per la família Gassó l’any 1949 a Bar­ce­lona, té més de 1.800 tre­ba­lla­dors arreu del món i és pre­sent a mitja dot­zena de països. Jus­ta­ment la neces­si­tat de la com­pa­nyia d’apa­rells d’audició de créixer encara més en va pro­pi­ciar la venda. El con­se­ller dele­gat de Gaes, Antoni Gassó, valo­rava l’ope­ració asse­gu­rant que, amb aquest acord, creen “la Gaes del futur, que té com a objec­tiu acce­le­rar l’expansió inter­na­ci­o­nal”.

“Arriba un moment en la vida d’una empresa en què s’ha de fer una pre­gunta: «Tinc els acci­o­nis­tes con­ve­ni­ents?» I actuar en con­seqüència”, explica Josep Tàpies, res­pon­sa­ble de la càtedra de l’empresa fami­liar de l’IESE. Per Tàpies, no es pot par­lar d’una tendència, sinó d’un fet més con­jun­tu­ral. “De les cent empre­ses més grans amb base a Cata­lu­nya, només se n’ha venut una durant tot l’exer­cici del 2018, de manera que no es pot par­lar d’una tendència en l’empresa fami­liar. Mol­tes empre­ses bus­quen el com­pany de viatge que els sigui més còmode per als seus objec­tius i això no necessària­ment implica per­dre el con­trol sobre la com­pa­nyia”, refle­xi­ona.

En el cas de Pas­tas Gallo, els experts asse­nya­len que el preu de la com­pa­nyia podria superar els 200 mili­ons d’euros, deu vega­des el seu bene­fici brut. Actu­al­ment, els ger­mans Pedro Anto­nio, Pilar, Fer­nando, Sil­via i Car­los Espona Mas­sana for­men part del con­sell d’admi­nis­tració i assu­mei­xen la direcció de la com­pa­nyia, amb un 20% de les acci­ons cadas­cun (el germà gran, José María, es va ven­dre la seva part entre la resta de ger­mans l’any 2012).

Com explica Jaume Bonet, pro­fes­sor d’Eada Busi­ness School, “les dis­pu­tes fami­li­ars sovint apa­rei­xen quan els mem­bres de la família no estan dis­po­sats a ven­dre al mateix preu, però aquest no és un fet exclu­siu de les com­pa­nyies fami­li­ars; passa també en qual­se­vol empresa en què dos socis dis­cre­pen sobre el preu.” Per Bonet, però, un escull impor­tant és el “canvi de valors que es dona entre dife­rents gene­ra­ci­ons del mateix grup fami­liar” i el fet que les noves gene­ra­ci­ons adqui­rei­xen menys com­promís amb la com­pa­nyia, un “arre­la­ment menor que els fa estar més dis­po­sats [a ven­dre] quan reben una oferta”.

“De vega­des les ven­des es fan per tro­bar capi­tal que subs­ti­tu­eixi un acci­o­nista que marxa i no només per créixer”, explica Josep Tàpies, que asse­gura que aquesta ope­ració es pro­du­eix “en la majo­ria dels casos” i asse­nyala la borsa, els fons d’inversió de capi­tal de risc, les family offi­ces (és a dir, altres empre­ses fami­li­ars que ges­ti­o­nen grans patri­mo­nis finan­cers o immo­bi­li­a­ris) i els socis indus­tri­als de més dimen­si­ons com a opci­ons més freqüents.

“Això no com­porta una desin­dus­tri­a­lit­zació del país –diu Casa­no­vas–, però sí que té con­seqüències en les rees­truc­tu­ra­ci­ons de per­so­nal, perquè amb les inte­gra­ci­ons de plan­ti­lles algu­nes posi­ci­ons s’aca­ben eli­mi­nant.”

Hi ha un moment en la vida d’una empresa en què s’ha de plantejar si té els accionistes que li calen
Josep Tàpies
Càtedra Empresa Familiar IESE
Les disputes afloren quan no tota la família vol vendre al mateix preu
Jaume Bonet
professor d’EADA Business School
És un fenomen que ha passat tota la vida, no és nou d’ara ni tampoc conjuntural
Montserrat Casanovas
catedràtica d’Economia i MEMBRE DEL cOL·LEGI D’eCONOMISTES

Indukern es ven la divisió química a un grup alemany

L’empresa Indukern va anunciar ahir que ha arribat a un acord amb la companyia alemanya Stockmeier Group per vendre-li la seva divisió química, per una quantitat que no va concretar. La companyia, propietat de la família Díaz-Varela, es vol focalitzar en les altres quatre divisions globals de negoci actual: aromes i fragàncies, alimentació, nutrició animal, i farmàcia i salut animal. La decisió representa un “pas decisiu en l’estratègia de desenvolupament” d’Indukern, segons va explicar ahir la companyia. La compra per part de l’empresa alemanya –també familiar–, amb seu a Bielefeld, suposarà l’adquisició de la planta de producció que Indukern té a Sentmenat i el negoci de Paterna, així com la integració de 60 treballadors de la divisió química.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia