l'anàlisi. evilanova@elpunt.cat

Qui s'ha endut el meu crèdit?

Un pro­mo­tor que dar­re­ra­ment en les cons­truc­ci­ons tenia una espe­cial cura i atenció a inno­var cap a l'eficiència energètica, l'eco­lo­gisme i la sos­te­ni­bi­li­tat, em comen­tava total­ment amar­gat les grans difi­cul­tats que passa el seu sec­tor, i ell per­so­nal­ment. Em deia que no es pot ven­dre res, puix que quan tenen un cli­ent li és impos­si­ble tro­bar una hipo­teca, i no es pot fer la venda. Aquesta mateixa difi­cul­tat per acon­se­guir crèdits i para­lit­zar l'acti­vi­tat d'empre­ses, de comerços i d'empre­ne­dors és un clam gene­ral, i sovint els matei­xos polítics el posen de mani­fest. Fa pràcti­ca­ment dos anys que tenim un res­tre­nyi­ment cre­di­tici, i encara no es per­cep cap indici de canvi, tot i que si per­sis­teix ja no només serà la causa d'una gran mor­ta­li­tat d'empre­ses que hau­rien estat via­bles, de comerços i de milers i milers d'autònoms, sinó que posarà em perill la represa econòmica. Per tant, no es tracta d'un fet poc relle­vant; la cir­cu­lació de diners en l'eco­no­mia és tan vital com la sang en el cos humà.

I si el sec­tor finan­cer gau­deix de tan­tes aju­des del Banc Cen­tral Euro­peu, i del govern, ja sigui en forma de diners barats o en forma d'avals, com és que no arriba el crèdit a les empre­ses i als par­ti­cu­lars? En pri­mer lloc, algu­nes enti­tats han hagut de rees­truc­tu­rar la com­po­sició del balanç, algu­nes encara ho estan fent i d'altres ho hau­ran de fer. Tenien un endeu­ta­ment extra­or­di­nari a llarg ter­mini, finançat amb dipòsits o diners a curt ter­mini, i han hagut d'ini­ciar un procés de «desen­deu­ta­ment». Però hi ha més fac­tors: un que també comentàvem amb el meu amic, i ell en deia «com­petències des­lle­ials», és que el sec­tor finan­cer s'ha hagut de que­dar un nom­bre molt impor­tant de pisos, i el seu objec­tiu, ara, és reduir l'estoc, i per això uti­litza des­comp­tes impor­tants i un finançament pre­fe­ren­cial. Com­prar un habi­tatge a una enti­tat de crèdit és tenir asse­gu­rada la hipo­teca.

Un altre motiu que explica aquest tan­ca­ment cre­di­tici, i és el més impor­tant, és el finançament del sec­tor públic. Quan par­lem del dèficit, automàtica­ment hem de pen­sar en qui finança aquest dèficit, i també hem de pen­sar que els recur­sos són limi­tats. I el que sí que és clar és que el sec­tor finan­cer afa­vo­reix extra­or­dinària­ment les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, en detri­ment de l'eco­no­mia real. Les cai­xes van tenir un incre­ment cre­di­tici a les admi­nis­tra­ci­ons de 22.698 M €, que per­cen­tu­al­ment és un 23,6% d'incre­ment, i en els bancs va ser de 39.977 M €, que per­cen­tu­al­ment és un 39,7%. Men­tre que els crèdits a famílies i empre­ses van caure un 1,7% ( bancs -2,3% i cai­xes -1,7%). I si mirem les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment cre­di­tici de Caja Madrid per aquest any, obser­vem que les pre­vi­si­ons per a les admi­nis­tra­ci­ons és d'un 37%, men­tre que per a les empre­ses és del 3,4%.

Així doncs, quan des de l'admi­nis­tració o des de la política es cri­tica el sec­tor perquè no faci­lita crèdits que millo­rin els con­sum i la pro­ducció, que és com dir l'eco­no­mia, o si algú es pre­gunta qui s'ha endut el meu crèdit, la res­posta és evi­dent: el sec­tor públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.