Empresaris i procés

D'empre­sa­ris, n'hi ha de tants tipus com de per­so­nes, però tots volen que la seva inversió sigui ren­di­ble; i si, a més, s'inte­gren en el seu entorn i donen feina a altres per­so­nes, molt millor. El procés del nos­tre país no deixa de ser, per la seva incer­tesa, una nosa des del punt de vista pràctic. Ja ho diuen, que els nego­cis volen esta­bi­li­tat. Tan­ma­teix, també és una gran opor­tu­ni­tat.

Aquells que han basat el seu negoci en la cor­rupció dels polítics (amb favors de molts tipus) o en les con­ces­si­ons com a con­tra­par­tida òbvi­a­ment no tenen cap interès a can­viar l'statu quo, perquè s'arris­quen a per­dre els avan­tat­ges; també s'hi resis­ti­ran aquells que tenen el negoci con­cen­trat en el mer­cat espa­nyol. Els pri­mers, els cor­rup­tors, n'han fet el seu mitjà de vida i esta­ran dis­po­sats a sacri­fi­car els seus fidels cor­rom­puts en mans de la justícia; els segons, amb els ous en un sol cis­tell, tenen un pro­blema de com­pe­ti­ti­vi­tat a mitjà ter­mini. I els empre­sa­ris que tenen por de pos­si­bles boi­cots, que lle­gei­xin la munió d'estu­dis que par­len del seu abast limi­tat, en temps i quan­ti­tat, així com del seu hipotètic caràcter recíproc.

Els empre­sa­ris són pragmàtics i la majo­ria són gent de bé, com passa amb la resta de la població. Qui no vol trac­tar amb una admi­nis­tració més neta i en igual­tat de con­di­ci­ons amb altres con­cur­rents, tenir unes infra­es­truc­tu­res moder­nes i més bara­tes que millo­rin la com­pe­ti­ti­vi­tat dels seus pro­duc­tes i la vida dels seus emple­ats, uns governs que com­plei­xin les pro­me­ses i que siguin més trans­pa­rents i jus­tos en la dis­tri­bució dels impos­tos que els paguen, o lleis al ser­vei de les per­so­nes i no pas a la inversa?

I no cal par­lar del referèndum, perquè la gran majo­ria dels empre­sa­ris, si més no d'aquest país, ja són demòcra­tes con­vençuts i no pas maso­quis­tes mesells.