Economia

FRANCESC CABANA

Per què més grans?

El capi­ta­lisme actual ten­deix a fer créixer les empre­ses sense atu­ra­dor. Hi ha la impressió gene­ral que com més gran és l'empresa, millor. No ho crec. Poso un exem­ple pro­per, dis­cu­ti­ble.

La ita­li­ana Atlan­tia –abans es deia Autos­trade– ha llançat una OPA (oferta pública de com­pra) mig amis­tosa sobre Aber­tis, una de les grans empre­ses cata­la­nes que té un 22% de par­ti­ci­pació de La Caixa. La pro­pa­ganda subrat­lla que el resul­tat de la fusió serà la pri­mera empresa del món en el ser­vei d'auto­pis­tes de peatge. Queda clar que seran els ita­li­ans els que mana­ran. I els cata­lans?

L'OPA ofe­reix com­prar les acci­ons cata­la­nes un 20% per sobre de la cotit­zació mit­jana dels dar­rers mesos. Però com que l'acció d'Aber­tis ha pujat apro­xi­ma­da­ment el mateix, el bene­fici de la venda serà mínim. Pujarà el valor en borsa de les acci­ons de l'empresa fusi­o­nada? No ho crec, ja que les acci­ons d'Atlan­tia, després de l'anunci de l'OPA, no s'han mogut. És d'espe­rar que la cotit­zació de l'empresa fusi­o­nada doni ale­gries als acci­o­nis­tes? Pot­ser sí, pot­ser no. Per­so­nal­ment, crec que pot donar més ale­gries una Aber­tis sola.

Els aspec­tes nega­tius de l'oferta pública de com­pra són clars. Cata­lu­nya perd una de les seves grans empre­ses, amb una història molt pròpia. I perd igual­ment la capa­ci­tat de gestió, tot i que els ita­li­ans accep­ta­ran dos o tres vocals en el seu con­sell d'admi­nis­tració, que faran poca cosa més que escal­far cadi­res.

Deixo Aber­tis i Atlan­tia i passo a l'evo­lució gene­ral de les grans empre­ses. El prin­ci­pal avan­tatge dels gegants empre­sa­ri­als és que tenen més poder, i que aquest poder es con­cen­tra en la mitja dot­zena de per­so­nes que figu­ren al con­sell o a la direcció gene­ral. Un poder que defi­ni­ria clara­ment de polític i que poden exer­cir gràcies al pes que tenen. Els acci­o­nis­tes veuen aquest poder de lluny.

L'exem­ple més clar és el dels bancs. Es pot par­lar de poder polític dels bancs en temps de pre­sent i de futur. Tenen capa­ci­tat d'impul­sar o de fre­nar pro­jec­tes públics. En els estats petits, sobre­tot, o en aquells en què les enti­tats públi­ques estan molt endeu­ta­des. En els estats grans, el govern també s'ho pen­sarà dues vega­des abans d'ofen­dre'ls. Aquests bancs domi­nen uns recur­sos supe­ri­ors als dels estats petits i, sovint, supe­ri­ors als d'un estat mitjà. No tenen iden­ti­tat naci­o­nal. Són apàtri­des a l'hora de pren­dre les deci­si­ons, en un con­sell en el qual hi ha un espa­nyol, un anglès, un ale­many i un holandès, per exem­ple.

Per­ta­nyo a la vella escola, on donen més bon ser­vei les empre­ses que tenen el volum ade­quat a les seves exigències. En el cas de les auto­pis­tes, els direc­tius tin­dran una visió directa del ser­vei que donen i actu­a­ran en con­seqüència. Els bancs podran fer un ser­vei més ade­quat a uns cli­ents d'un ter­ri­tori que conei­xen, que no pas si es tracta d'un cli­ent que viu a deu mil quilòmetres. Si es valora el ser­vei social que poden fer les empre­ses, és evi­dent que el dona­ran millor si tre­ba­llen en ter­reny cone­gut.

El poder de les grans empre­ses només pot valo­rar-se posi­ti­va­ment si man­te­nen la seva iden­ti­tat. Ales­ho­res, poden actuar amb un caràcter més defen­siu que ofen­siu. Les empre­ses apàtri­des poden anar a tre­ba­llar a Tasmània, on hi ha més can­gurs que per­so­nes. Però no sé si hi ha auto­pis­tes de peatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia