“Les coses només surten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe”

Això diuen, que soc un revo­lu­ci­o­nari del torró.

Estava en una situ­ació molt deli­cada. Els setze tre­ba­lla­dors que hi havia esta­ven parats, sense tre­ba­llar i amb seri­o­sos pro­ble­mes de cobra­ment.

En cam­pa­nya, de setem­bre a desem­bre, som 270 tre­ba­lla­dors i durant tot l’any, som 130 tre­ba­lla­dors fixos. Qua­tre d’aquells setze de l’any 2000 encara tre­ba­llen amb nosal­tres.

No és fàcil ni imme­diat. El pri­mer any de ser-hi nosal­tres vam fac­tu­rar 300.000 euros. No van sor­tir els números. Ara fac­tu­rem 35 mili­ons d’euros. Hem hagut de fer inno­vació i can­viar el con­cepte del torró. El torró havia de can­viar per con­ver­tir-se en un pro­ducte que es pot men­jar tot l’any. En aquest sen­tit, estic molt agraït al cui­ner Albert Adrià perquè amb ell hem col·labo­rat molt per tro­bar nous pro­duc­tes i noves idees.

El mer­cat francès és el més impor­tant per a nosal­tres, en volum d’expor­tació, i és un molt bon cli­ent quan és a Cata­lu­nya. A la Jon­quera hi vam obrir fa set anys la pri­mera botiga. En tenim 42 i sis franquícies, però la de la Jon­quera segueix essent la més gran: 400 metres qua­drats. El francès és un con­su­mi­dor que menja torró tot l’any. Tenen tra­dició tor­ro­naire gràcies al torró de Mon­te­lai­mar.

Un 20% del total de la nos­tra pro­ducció se’n va a expor­tació. Som en 17 països d’arreu del món. El torró és un bon pro­ducte per ven­dre a fora perquè aguanta molt bé les tem­pe­ra­tu­res.

Aquest és el pri­mer any que fem anun­cis a la tele­visió. Sí que és cert que fa anys que fem cam­pa­nyes a través de la ràdio, bàsica­ment a l’emis­sora RAC1, però és degut a un fet casual. Tor­rons Vicens i RAC1 són històries asso­ci­a­des. Fa dis­set anys aquesta emis­sora no l’escol­tava gaire ningú i nosal­tres també érem una empresa petita. Hem sigut socis col·labo­ra­dors i hem cres­cut junts amb el pas dels anys. Ara fem ple­gats la cam­pa­nya del torró soli­dari, per exem­ple. Però si Tor­rons Vicens és cone­gut és perquè ha can­viat la tendència del torró, hem donat una segona vida al torró. Ningú hi creia, ningú hi apos­tava, però nosal­tres sí. Hem aca­bat fent torró per a tots els públics i totes les edats i ens hem con­ver­tit en els pas­tis­sers de les grans superfícies.

S’ha de tenir en compte que pre­sen­tem for­mats dife­rents, peces grans i peti­tes i, també, bar­re­tes per a espor­tis­tes. El torró està dins la dieta medi­terrània, és un pro­ducte salu­da­ble. i hem vol­gut donar-li dife­rents sabors i dife­rents opci­ons de pre­sen­tació per arri­bar a tot­hom.

Les coses només sur­ten bé si s’hi posa tot el cor i molta fe. Jo no sé fer-ho de cap altra manera. També, per sort, he tin­gut molta ajuda dels meus fills i, a més, a l’empresa hem for­mat un gran equip humà. Tots els tre­ba­lla­dors se sen­ten part de l’empresa. És veri­tat que vaig i vinc cada dia però li haig de dir que aquesta hora i quart de viatge em ser­veix per pen­sar molt men­tre con­du­eixo. És una estona molt bona per poder anar cre­ant.

He creat mol­tes coses al cotxe. Va ser durant aquests viat­ges que se’m va ocórrer fer més fàcil de men­jar el torró d’Agra­munt, que és dur i a segons qui li pot cos­tar de men­jar. Vaig idear el torró suflé i men­tre conduïa estava desit­jant arri­bar a l’obra­dor i començar a fer pro­ves.

En pot estar segur. Passo més hores a l’obra­dor que als des­pat­xos, sento una gran passió per ser a l’obra­dor i per això quan els tre­ba­lla­dors arri­ben, a mi ja m’hi tro­ben. M’ho passo molt bé, me’n sento orgullós i la recom­pensa és molt gran. Jo vaig començar a fer de pas­tis­ser als 14 anys, per neces­si­tat. La meva mare va que­dar vídua i érem tres ger­mans. Això em va donar molta experiència i als 52 anys, a l’edat en què si ets ban­quer ja et pre­ju­bi­len, jo vaig aga­far Tor­rons Vicens. I ja li dic ara que, en prin­cipi, no tinc cap intenció de pen­sar en la jubi­lació.