Economia

Lliçons de dret penal

Soc eco­no­mista d’honor del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, lli­cen­ciat en dret i advo­cat. No soc la Sra. Cifu­en­tes. Després d’aquest pròleg, he de mani­fes­tar el ter­ror que m’info­nen les lliçons de dret penal i dret pro­ces­sal penal que ens estan donant els fis­cals de l’Estat i els mit­jans de comu­ni­cació que donen suport al govern espa­nyol en la seva lluita afer­ris­sada con­tra el cata­la­nisme polític

Em van sus­pen­dre la pri­mera con­vo­catòria de dret penal –ho he d’accep­tar–, però encara recordo els con­cep­tes bàsics de la ciència. Tre­ballàvem sobre un Codi Penal fran­quista i no sobre el del 2015. Era un codi que con­si­de­rava delicte l’homo­se­xu­a­li­tat, per exem­ple, però que repre­sen­tava l’estat de dret d’aquell moment, com el del 2015 repre­senta l’estat de dret actual. Aquest el con­fi­gu­ren unes per­so­nes que tenen unes idees que es mani­fes­ten a través dels arti­cles del codi. En qual­se­vol codi, alguns fets són claríssims: si un home mata la seva dona amb una des­tral davant de 50 per­so­nes, és un assas­si­nat de pri­mer grau, en el codi fran­quista i en el del 2015.

No hi ha una taula de les lleis penals ina­mo­vi­ble. Per això exis­teix l’advo­cat defen­sor, que defen­sarà l’home de la des­tral, dient que estava boig, per exem­ple. Els pena­lis­tes dis­cu­tei­xen i inter­pre­ten els mati­sos de la llei. Però el que sí que hi ha és un sen­ti­ment popu­lar que qua­li­fica pel seu compte, en vir­tut de la cul­tura que ha rebut, i que rara­ment s’equi­voca. I em refe­reixo a delic­tes que tenen una defi­nició clara i que són accep­tats des de l’edat mit­jana.

Una rebel·lió és la del coro­nel Tejero del 1981, amb la metra­lleta al Congrés dels Dipu­tats i els trets al sos­tre de l’edi­fici. Pujar dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil i dema­nar pau als mani­fes­tants no és rebel·lió. No cal que vin­guin uns jut­ges ale­manys per enten­dre que la rebel·lió, delicte gravíssim cas­ti­gat amb molts anys de presó, no és el que van fer els nos­tres amics empre­so­nats i exi­li­ats. El sen­ti­ment popu­lar és molt clar en aquest sen­tit.

La paraula ter­ro­risme deriva de la paraula ter­ror, com és fàcil d’enten­dre. I la defi­nició de ter­ror és ‘por extrema, que fa tre­mo­lar’. No crec que els atu­rats a l’auto­pista pels CDR tin­gues­sin una por extrema; com a molt, un empre­nya­ment extrem. La versió popu­lar és també clara en aquest sen­tit.

L’estat de dret és l’argu­ment uti­lit­zat pel pre­si­dent del govern espa­nyol per defen­sar els seus fis­cals i jut­ges. Ell, que no és jurista, no s’adona que l’estat de dret pot ser sim­ple­ment el que deriva d’uns par­tits que tenien majo­ria al Par­la­ment. El Codi Penal del 2015 és el d’ell. Fer el que han fet amb els empre­so­nats, amb els exi­li­ats i amb la Tamara és fer pas­sar bou per bèstia grossa. En les pri­me­res ver­si­ons del pre­sumpte acte de ter­ro­risme de la Tamara, es deia que tenia un plànol de la caserna de la Guàrdia Civil a Bar­ce­lona, que va resul­tar que era un mapa amb l’iti­ne­rari per arri­bar-hi. Hi ha una mica de diferència, que ningú es va afa­nyar a acla­rir.

Els fis­cals, els jut­ges i els advo­cats han de fer la seva feina. Però no hi ha DRET que qua­li­fi­quin un cop de puny com una acció que podia aca­bar amb un assas­si­nat, i un tall de car­re­te­res com un acte revo­lu­ci­o­nari. Ens movem entre una infracció admi­nis­tra­tiva amb multa i un delicte amb una pena de 20 anys de presó. Ara soc jo qui suspèn aquests fis­cals i jut­ges per haver actuat con­tra el sen­tit jurídic popu­lar més ele­men­tal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia