“Per a les Terres de l’Ebre seria dolent un altre ‘boom’ de la construcció”

L

S’ha de tenir en compte que l’informe està basat en dades qua­li­ta­ti­ves, no numèriques ni con­tras­ta­des quan­ti­ta­ti­va­ment. Els resul­tats que obte­nim sur­ten de fer enques­tes a l’empre­sa­riat i, en aquest sen­tit, sí que és cert que revela un decrei­xe­ment del turisme. Però cal posar-ho entre come­tes perquè hi ha fac­tors que alte­ren la per­cepció.

D’una banda, l’esta­ci­o­na­li­tat. Pre­gun­tant sobre el segon semes­tre de l’any ja sabem que s’hi inclou la tar­dor i l’hivern i, per tant, podem obte­nir uns resul­tats més flui­xos, sense símpto­mes de crei­xe­ment res­pecte de la pri­mera part de l’any. A més, un altre fac­tor és la incer­tesa econòmica que pro­voca el con­text polític a Cata­lu­nya. Els empre­sa­ris turístics de les Ter­res de l’Ebre repre­sen­ten nego­cis més petits que els grans com­ple­xos de la Costa Dau­rada i no és estrany que reac­ci­o­nin una mica pit­jor davant esce­na­ris d’incer­tesa.

Pot­ser no són pes­si­mis­tes però sí que són més sen­si­bles als can­vis, tenen més temor dels efec­tes que pugui pro­vo­car una situ­ació d’ines­ta­bi­li­tat.

Ells tenen a la mà les xifres i els resul­tats de la seva empresa en aquell període con­cret que estem ana­lit­zant. No obs­tant això, hi ha un com­po­nent de per­cepció, és cert. Les enques­tes per ava­luar el segon semes­tre les pas­sem a finals de febrer i prin­ci­pis de març i, per exem­ple en el cas del sec­tor turístic, és pos­si­ble que al cap hi tin­guin que el segon semes­tre equi­val a tar­dor i hivern, i que no tin­guin tan pre­sent que juliol i agost també són mesos que cor­res­po­nen a la segona mei­tat de l’any.

Sí, l’agroin­dus­trial és qui millor valo­ració dona. La cons­trucció també, però s’ha de tenir en compte un matís: a les Ter­res de l’Ebre el sec­tor de la cons­trucció va tocar fons i par­teix de molt avall. Té un crei­xe­ment però ve d’unes dades que eren molt nega­ti­ves. Hem de pen­sar que hi havia muni­ci­pis de la zona del Delta, com per exem­ple Del­te­bre, Camar­les, Sant Jaume d’Enveja o fins i tot Amposta, on el per­cen­tatge de tre­ba­lla­dors que depe­nien de la cons­trucció estava entre el 20% i el 40%, i la pun­xada va ser molt dolo­rosa i dramàtica.

Impos­si­ble i, a més, per a les Ter­res de l’Ebre seria dolent un altre boom de la cons­trucció, aquell mono­cul­tiu no és salu­da­ble. Les xifres d’ocu­pació es van recu­pe­rant però han gua­nyat pes el sec­tor de ser­veis, bàsica­ment el turisme i el comerç, i les indústries ali­mentària i manu­fac­tu­rera.

Res­pon a la mateixa sin­gu­la­ri­tat del ter­ri­tori. Si bus­quem qui­nes són les deu empre­ses de més fac­tu­ració de les Ter­res de l’Ebre, ben segur que més de la mei­tat són del sec­tor agro­a­li­men­tari. I ja no només per fac­tu­ració, també pel nom­bre de tre­ba­lla­dors que ocu­pen. És lògic perquè s’apro­fita el pro­ducte del ter­ri­tori i és posi­tiu perquè, en temps de crisi, l’empresa agro­a­li­mentària és la que millor es com­porta perquè tot­hom ha de seguir men­jant. D’altres coses te’n pots estar, però de men­jar, no. Un tema a part és si es podria donar més valor afe­git al pro­ducte, perquè a les Ter­res de l’Ebre no s’està com­pe­tint en valor afe­git, sinó que es com­pe­teix en preu.

I exi­geix llui­tar pel con­cepte de marca i enfor­tir la xarxa de comer­ci­a­lit­zació. Però si ofe­rei­xes un pro­ducte dife­ren­ciat, també tens més marge. El crei­xe­ment és pos­si­ble si s’aposta per la trans­for­mació del pro­ducte, més que no pas per la venda a una altra indústria inter­mediària. El cítric s’exporta però és la indústria com­pra­dora qui marca el preu de mer­cat. Amb l’arròs, en canvi, s’està inten­tant obrir el mer­cat de pro­duc­tes dife­ren­ci­ats: licor d’arròs o begu­des per als espor­tis­tes.