Economia

anàlisi

Esteve Vilanova

Fer política amb el cap

Doncs sí, com dèiem la set­mana pas­sada, “tot pot anar a pit­jor”. Ens hem que­dat sense pres­su­pos­tos; amb un govern en fun­ci­ons; amb una con­vo­catòria d’elec­ci­ons espa­nyo­les avançades al 28 d’abril i, ben poc després, noves elec­ci­ons muni­ci­pals i euro­pees, i en mol­tes auto­no­mies, elec­ci­ons autonòmiques. I enmig d’aquest clima vora­ginós, seguim amb el trist espec­ta­cle repres­siu del judici. No em diguin que no és una con­junció astral difícil de ges­ti­o­nar política­ment si a més hi afe­gim el negre horitzó que ens indi­quen les bor­ras­ques econòmiques que ens venen del nord. Hem d’estar pre­pa­rats.

De fet, Cata­lu­nya encara resis­teix els símpto­mes d’aquests cor­rents freds que comen­cen a gelar Ale­ma­nya i ja ho han fet a la Itàlia econòmica, amb la pos­si­bi­li­tat ben real que també es tras­lladi a França, però la nos­tra resistència té uns límits tem­po­rals, pas­sats els quals, si no hi ha calma i torna la represa, també ens podria afec­tar més del que ho està fent. L’eco­no­mia cata­lana ha apro­fi­tat aquesta crisi per fer un gran canvi de para­digma i els empre­sa­ris han començat a mirar amb èxit nord enllà per sor­tir del mer­cat espa­nyol, i avui, segons l’Obser­va­tori Pimec, s’exporta més a la resta del món que a Espa­nya. És el que alguns influ­ents madri­lenys albi­ren. “Cata­lu­nya se’ns en va”, diuen pen­sant en l’eco­no­mia.

En aquesta pre­cam­pa­nya, ja podem pre­veure que Cata­lu­nya serà l’eix cen­tral de tots els dis­cur­sos, atacs i pro­gra­mes dels tres par­tits d’extrema dreta, tal com ja van fer a Anda­lu­sia, i és que des­gra­ci­a­da­ment avui a Espa­nya la cata­la­nofòbia ha esde­vin­gut un estat d’opinió molt encès. No és pas nou; aquest pòsit hispà fa molts anys que hi és i rebrota cada vegada que els vents de la recon­questa s’agi­ten. Per a ells, nosal­tres som un botí de con­questa i sem­pre que dema­nem un espai propi es des­fer­men totes les for­ces del mal ocul­tes amb una una­ni­mi­tat acla­pa­ra­dora. I, mal­grat tot aquest clima repres­siu, els cata­lans hem anat cre­ant riquesa amb l’esforç i l’enginy de moltíssima gent que exposa el seu patri­moni per desen­vo­lu­par ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als.

El “con­tenciós” català, amb el temps, el que està demos­trant és que ha esde­vin­gut un pro­blema per a la gover­na­bi­li­tat d’Espa­nya. La ines­ta­bi­li­tat política que s’ha ins­tal·lat a Espa­nya i que ha escom­brat tres governs en pocs anys, amb una difi­cul­tat crei­xent per for­mar governs, sem­bla que podria durar, i això farà molt difícil enge­gar les refor­mes i polítiques impres­cin­di­bles per afron­tar els grans rep­tes que exi­geix cada vegada amb més força la UE.

Deia que Cata­lu­nya ha apro­fi­tat la crisi per can­viar els objec­tius comer­ci­als que durant molts anys hem man­tin­gut, de tal manera que històrica­ment Espa­nya era el nos­tre prin­ci­pal cli­ent i ara hem can­viat Espa­nya pel món. Un fet que, a més a més, ens ha permès asso­lir la fita històrica d’expor­tar més del que impor­tem i obte­nir superàvit comer­cial. I un exem­ple d’aquest èxit és la trans­for­mació del port de Bar­ce­lona: el 60% del movi­ment de con­te­ni­dors el 2018 ja anava des­ti­nat a l’expor­tació, men­tre que el 40% del tràfic era de pro­duc­tes d’impor­tació. Aquesta és la gran trans­for­mació que hem fet, ja que abans de la crisi les dades indi­ca­ven jus­ta­ment el con­trari.

Un altre fet també relle­vant que diu molt a favor dels nous objec­tius empre­sa­ri­als és que arreu del món hi ha prop de 9.000 fili­als d’empre­ses espa­nyo­les, i aquesta inter­na­ci­o­na­lit­zació també és una gran fita. Ja no només expor­tem més que mai, sinó que prop de 3.500 empre­ses tenen com a objec­tiu obrir fili­als a l’estran­ger. Hi ha una relació directa clara entre la inno­vació i l’expor­tació en la indústria, atès que prop del 90% de les indústries inno­va­do­res expor­ten.

És clar que tenir una eco­no­mia tan oberta ens fa més sen­si­bles als efec­tes de qual­se­vol alen­ti­ment o recessió econòmica que ens vin­gui de fora, però a la vegada ens fa més forts i lliu­res.

És per seguir aquest camí de canvi econòmic que hem ini­ciat amb èxit que neces­si­tem també tenir presència política arreu per alçar la veu quan sigui neces­sari, i neces­sitàvem i neces­si­tem pres­su­pos­tos a Espa­nya i a Cata­lu­nya. I això ens obliga a fer política amb el cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia