Equidistància turística

Les comar­ques giro­ni­nes són un destí ideal per als turis­tes i un ter­ri­tori magnífic per a l’oci dels qui hi habi­ten. I això es palpa espe­ci­al­ment per Set­mana Santa. Tots els giro­nins equi­dis­ten del mar i de la neu i, per als qui visi­ten les ter­res giro­ni­nes, aquesta equi­distància és un valor, perquè, el mateix dia que esquien al matí, poden anar a tocar l’aigua del Medi­ter­rani a la tarda. És veri­tat que, ahir, el temps només va jugar a favor dels qui fan vacan­ces fins al mig­dia, però això no va ser cap impe­di­ment perquè mol­tes per­so­nes sor­tis­sin als car­rers i a la natura.

A Vall­ter 2000, no hi havia els afi­ci­o­nats a l’esquí que hi sol haver a la tem­po­rada hiver­nal, però alguns ho van apro­fi­tar per les últi­mes bai­xa­des de la tem­po­rada, això sí, amb una neu força humida. Més èxit va tenir la pista de tri­neus, far­cida de famílies amb fills petits. L’acti­vi­tat excur­si­o­nista i espor­tista va ser també molt intensa. Mol­tes per­so­nes van apro­fi­tar per seguir els GR i la xara Iti­nerànnia i se’n van veure de més valents fer l’ascensió a Vall­ter amb bici­cleta. A la banda de marina, el temps no va con­vi­dar a banyar-se –a la costa, bufava fort el vent, cosa que accen­tu­ava la fresca, i les ona­des eren con­si­de­ra­bles–, però això no va fre­nar grups de per­so­nes a apro­fi­tar les poques ulla­des de sol que hi va haver.

Tot i que el sol i la neu no van ser, ahir, els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes de la diada, es va moure molta gent arreu de les comar­ques giro­ni­nes. Als car­rers i pla­ces de les pobla­ci­ons del Piri­neu gironí, l’afluència de públic es va notar al mig­dia i a la tarda. Els apar­ca­ments públics de Set­ca­ses i Cam­pro­don eren plens de cot­xes i els eixos comer­ci­als esta­ven molt con­cor­re­guts. A Lla­nars, el con­curs de pin­tura ràpida va con­vo­car molts curi­o­sos, que atrets també per les boti­gues de pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris arte­sa­nals de la zona van pro­vo­car reten­ci­ons de trànsit a la car­re­tera que tra­vessa el poble. A Puig­cerdà, hi va haver molts visi­tants a la zona comer­cial de l’entorn de la plaça del Cam­pa­nar. Van tenir molt de públic també les acti­vi­tats pro­gra­ma­des, que eren mol­tes i molt diver­ses, com ara la fira de pica­pe­drers de Cas­tell­fo­llit, el parc infan­til de Ger, un tor­neig de fut­bol 3 a Bol­vir, els tres dies de trial de San­ti­gosa i les rutes del camí de la Reti­rada de Molló.

A la costa giro­nina, els visi­tants, una mica abri­gats per pro­te­gir-se de la ven­tada, omplien els pas­se­jos marítims. Això va afa­vo­rir el comerç, ja que el dia con­vi­dava a badar pels apa­ra­dors i a tafa­ne­jar i com­prar a l’inte­rior de les boti­gues. Bons exem­ples d’aquesta acti­vi­tat comer­cial van ser Platja d’Aro, Figue­res, Girona i Olot. En gene­ral a totes les comar­ques, es va veure molta gent a les ter­ras­ses de bars i als res­tau­rants.

El temps, doncs, va aca­bar de jugar a favor, però la gent es va moure arreu de les comar­ques giro­ni­nes per apro­fi­tar el parèntesi de vacan­ces de Set­mana Santa i car­re­gar piles per arri­bar a les de l’estiu.