Economia

1

Sol i platja en suspens

La incertesa de la desescalada pel que fa a quan i com es reobriran hotels i restaurants fa augurar una temporada estival baixa a la Costa Brava

El sector anhela salvar-la amb turisme local

Els hotelers del litoral estudien mesures de protecció, però encara no en saben els requisits

Els hote­lers del lito­ral català patien al gener per l’escàs marge de temps que tenien per arre­glar els des­per­fec­tes de la bor­rasca Glòria en plat­ges i pas­se­jos marítims abans de l’estiu, però poc s’ima­gi­na­ven ales­ho­res que el pit­jor tem­po­ral els arri­ba­ria amb l’estat d’alarma decre­tat per la pandèmia. D’entrada, veure trun­cats els pre­pa­ra­tius de la reo­ber­tura per Set­mana Santa ja va ser una galleda d’aigua freda. Però de seguida van tenir clar que el mal­son es podia allar­gar tot l’estiu, fet que a la costa implica donar el 2020 per per­dut.

Més enllà d’aquesta amarga cer­tesa, l’abast de la Covid-19 ha sumit el sec­tor hote­ler en un mar d’espessa boira. A la Costa Brava, on pre­do­mi­nen les empre­ses fami­li­ars, un dels grups para­digmàtics és l’Aro­mar. Fun­dat pel matri­moni de Jordi Comas i Carme Hos­pi­tal a par­tir del res­tau­rant Aradi el 1963, avui ges­ti­ona qua­tre hotels i qua­tre locals de res­tau­ració, tots tan­cats des de mit­jan març. El direc­tor gene­ral del grup, Diego Arnaste, des­taca: “És el pri­mer cop que els hotels estan tan­cats en aques­tes dates, però el pit­jor és que no hi ha cap ter­mini més o menys clar per obrir, ni se sap en qui­nes con­di­ci­ons s’haurà de tre­ba­llar.”

Quant als augu­ris de reduc­ci­ons d’afo­ra­ment en res­tau­rants, pan­ta­lles de meta­cri­lat, més sepa­ració entre buta­ques en zones comu­nes i altres mesu­res, Arnaste opta de moment per “no espe­cu­lar abans d’hora, perquè també hi ha molta desin­for­mació”. Reco­neix, però, que ja estan tre­ba­llant per “adap­tar els pro­to­cols de segu­re­tat i neteja”, i que adop­ta­ran les mesu­res que cal­gui: “La nos­tra feina és vet­llar per la bona estada dels hos­tes. La salut pública mana, la dels cli­ents i la del per­so­nal.” Una pri­mera màxima clàssica i una segona que tot­hom donava per feta, però que en l’esce­nari actual pas­sarà al davant.

Men­tres­tant, el direc­tor del grup hote­ler com­para la situ­ació d’aquests dies amb una par­tida d’escacs: “Tenim diver­ses juga­des pos­si­bles, i totes tenen els seus pros i con­tres.” El pro­blema és que l’adver­sari –l’evo­lució de la pandèmia i les mesu­res de deses­ca­lada del con­fi­na­ment– juga amb avan­tatge i allarga amb sus­pens cadas­cun dels seus movi­ments.

A banda de reduir els afo­ra­ments, sobre el tau­ler hi ha mol­tes vari­a­bles. Obrir menys esta­bli­ments, fer-los fun­ci­o­nar amb menys per­so­nal... I totes impli­quen sacri­fi­car peons, cosa que Arnaste tam­poc desitja: “La incer­tesa i la pre­o­cu­pació no són exclu­si­va­ment pel negoci, sinó evi­dent­ment pels nos­tres tre­ba­lla­dors.” Ara mateix tenen 75 per­so­nes, entre per­so­nal fix i fix dis­con­tinu, als llimbs d’un expe­di­ent de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació (ERTO), però a mitjà ter­mini sem­bla com­pli­cat que tor­nin a asso­lir el pic de 180 tre­ba­lla­dors –sumant-hi els reforços even­tu­als– que van tre­ba­llar per al grup durant la tem­po­rada d’estiu de l’any pas­sat. Perquè “els cos­tos estruc­tu­rals i de per­so­nal es dis­pa­ra­ran” si hi ha menys afo­ra­ment als res­tau­rants i menys per­noc­ta­ci­ons als hotels, con­firma.

El turisme de pro­xi­mi­tat

Pel que fa a les reser­ves, Arnaste no obvia que hi ha can­cel·laci­ons i el pano­rama és “molt dife­rent del de l’any pas­sat”, però encara en man­te­nen per als mesos de juliol i agost. Han estat con­ser­va­dors i s’han anat ajus­tant als ter­mi­nis suc­ces­sius d’ampli­ació de l’estat d’alarma per tan­car dates. Per això, encara no volen donar la tem­po­rada per per­duda, almenys no del tot.

Ente­nen que molta gent no té ganes d’anar enlloc, però de la mateixa manera que pre­ve­uen que el volum de públic estran­ger bai­xarà, el sec­tor hos­ta­ler del lito­ral català con­fia que la demanda de pro­xi­mi­tat, que tam­poc se n’anirà lluny, sí que vul­gui fer esca­pa­des o esta­des de quilòmetre zero –o de pocs cen­te­nars, en aquest cas–. “També creix la consciència sobre la difi­cul­tat de la situ­ació per a l’eco­no­mia autòctona, i pot­ser es nota­ran les ganes d’aju­dar”, és un altre dels esce­na­ris que pre­veu Arnaste.

Suport econòmic i finan­cer

Aro­mar, que havia emprès un pla de moder­nit­zació i reforma d’hotels, té clar que el con­ge­larà per resis­tir la crisi. Però Arnaste admet que la situ­ació pot ser límit per a molts nego­cis, sobre­tot els fami­li­ars. “Els governs hau­rien de pro­te­gir espe­ci­al­ment les empre­ses fami­li­ars, que aglu­ti­nen molts milers de llocs de tre­ball i con­tri­bu­ei­xen deci­si­va­ment que el con­junt del país fun­ci­oni”, sen­ten­cia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia