Economia

Quasi res a fer a Ferran

Un dels carrers més cèntrics de Barcelona, que connecta Sant Jaume i la Rambla, s’ha despertat del confinament trist i amb una activitat sota mínims

Els turistes que donen vida al centre de la ciutat encara no han vingut

Quan es pre­gunta als comer­ci­ants del car­rer Fer­ran de Bar­ce­lona amb quina paraula defi­ni­rien l’ambi­ent que es viu aquests dies de juliol dins i fora de les seves boti­gues, dos d’ells coin­ci­dei­xen a fer ser­vir l’adjec­tiu “trist”, un ter­cer opta per un qua­li­fi­ca­tiu tan dur com con­tun­dent, “una tomba”, i un quart –vene­dor de lli­bres– juga a fer un enginyós joc de lle­tres i res­pon amb iro­nia: “Una k i una k.”

És dime­cres 22 de juliol, vigília del Sant Jordi d’estiu, quarts de vuit del ves­pre i un dels car­rers de més bullici de la ciu­tat ofe­reix de cap a cap, des de la plaça Sant Jaume fins a la Ram­bla, on desem­boca, un aspecte deso­la­dor, amb tants pocs via­nants que es poden comp­tar, amb només 34 per­si­a­nes d’esta­bli­ments aixe­ca­des i 29 de tan­ca­des, inac­ti­vi­tat abso­luta. Entre els que encara no han obert des del con­fi­na­ment hi ha l’hotel Rialto, que manté les por­tes clau­su­ra­des amb unes fus­tes de gran dimen­si­ons a mode de para­pet per evi­tar que ningú hi entri d’estran­quis. També està inac­tiu el res­tau­rant basc Orio, que va obrir amb el des­con­fi­na­ment però que la falta de cli­en­tela l’ha por­tat a tan­car por­tes per espe­rar temps millors.

Una botiga que a aquesta hora encara està oberta és la Guido, esta­bli­ment espe­ci­a­lit­zat en male­tes, bos­ses de tot tipus i com­ple­ments. Està oberta però no per gaire estona més, a les vuit del ves­pre els ger­mans Marta i David deci­dei­xen posar fi a la jor­nada labo­ral. “Ara només tre­ba­llem tres hores i mitja al matí i tres a la tarda”, expli­quen. En con­di­ci­ons nor­mals, amb el car­rer ple de turis­tes, aquest esta­bli­ment tre­ba­lla­ria de deu del matí a nou de la nit, amb tres ger­mans fent-se’n càrrec i qua­tre tre­ba­lla­do­res de reforç, ara encara en situ­ació d’ERTO. “El cli­ent de fora suposa un 85% de la nos­tra fac­tu­ració, i ara tenim sort de les mas­ca­re­tes que venem”, explica la Marta.

A la vorera del davant, en Navin, un pakis­tanès que atén la botiga de records Gòtic, posa xifres al seu des­as­tre par­ti­cu­lar: “Aquí paguem un llo­guer de 7.000 euros, i ara estem fac­tu­rant només un 10%”. A l’hora que s’explica a l’inte­rior de l’esta­bli­ment hi ha qua­tre vene­dors i cap cli­ent. “Està tot molt mala­ment”, sen­ten­cia Navin, que lamenta que ni els preus rebai­xats atre­uen la cli­en­tela.

“El pro­blema fona­men­tal és que el cen­tre de Bar­ce­lona s’ha venut al turisme, i ara que no n’hi ha, això és una tomba”, sen­ten­cia l’Enric de la botiga de belles arts. Pels pro­duc­tes que ven, aquest esta­bli­ment era un dels pocs que van poder obrir durant el con­fi­na­ment i, tot i tenir un car­tell gegantí a l’entrada espe­ci­fi­cant que el BOE els per­me­tia tre­ba­llar, cada dia rebien la visita de la poli­cia pre­gun­tant-los per què tenien obert. A aquest esta­bli­ment el con­fi­na­ment no li va anar del tot mala­ment, perquè molta gent tan­cada a casa es va dedi­car a fer manu­a­li­tats i els encar­re­ga­ven pro­duc­tes fent coman­des per inter­net.

La deser­tit­zació del barri cau­sada per l’aposta del mono­cul­tiu del turisme també la cons­tata un dels tre­ba­lla­dors de la botiga de comes­ti­bles La Fuente. És un esta­bli­ment veterà que ha anat adap­tant l’oferta al canvi de per­so­nal del barri i que final­ment va aca­bar optant per ven­dre un tipus de pro­ducte d’ali­men­tació que fun­ci­ona com a sou­ve­nir. Ara els pocs cli­ents que els entren són ita­li­ans o fran­ce­sos, un per­so­nal que gasta més aviat poc. Amb aquesta dinàmica, els tre­ba­lla­dors de La Fuente ho tenen clar: “Vam tor­nar a tre­ba­llar l’1 de juliol, però em temo que aviat ens tor­na­ran a l’ERTO.”

9.000 euros
La llibreria Sant Jordi, a mig carrer Ferran, tancarà definitivament aviat, quan la Covid-19 deixi fer les maletes i el trasllat amb normalitat. El seu propietari ha d’emigrar per la impossibilitat de pagar els 9.000 euros de lloguer que li demana la propietat. Ha trobat refugi en uns locals municipals al carrer Robadors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia