La baixada de tipus als EUA situa l'euro en un nou màxim històric

La Reserva Fede­ral dels Estats Units (Fed) va com­plir les pre­vi­si­ons dels ana­lis­tes i ha acor­dat abai­xar un quart de punt els tipus d'interès, que se situen ara en el 4,5%.
La mesura ha de ser­vir per esti­mu­lar l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana davant la crisi finan­cera pro­vo­cada per les hipo­te­ques d'alt risc i el des­cens del preu de l'habi­tatge. Un cop feta pública la decisió de la Fed, el dòlar va tor­nar a per­dre posi­ci­ons res­pecte a l'euro.

La moneda euro­pea va superar per pri­mera vegada la cota psi­cològica d'1,45 dòlars, nou màxim històric, i es va arri­bar a cotit­zar a Lon­dres a 1,4505 dòlars.

Segona inter­venció
Aquesta és la segona inter­venció de la Fed en un mes. Al setem­bre ja va abai­xar els tipus mig punt, en una inter­venció més atre­vida que la d'ahir. Aquesta vegada, però, va pre­fe­rir una rebaixa més modesta, ja que una forta reta­llada podria ani­mar exces­si­va­ment el con­sum i aug­men­tar el risc d'inflació.

De fet, la Fed va adver­tir -en l'habi­tual comu­ni­cat que emet després de la reunió- que segueix havent-hi alguns ris­cos infla­ci­o­nis­tes i que per aquest motiu "con­ti­nuarà vigi­lant curo­sa­ment l'evo­lució de la inflació", cosa que deixa entre­veure que aquesta podria ser l'última reta­llada de tipus en la ràpida res­posta que ha donat la ins­ti­tució per pre­ser­var els mer­cats i bor­ses davant la crisi finan­cera ini­ci­ada a l'estiu.

El comitè de l'enti­tat va asse­nya­lar que els recents incre­ments en els preus de l'ener­gia i les matèries pri­me­res "poden pro­vo­car pres­si­ons reno­va­des a l'alça sobre la inflació". En el comu­ni­cat, la Fed va adver­tir que el ritme d'expansió econòmica pro­ba­ble­ment s'alen­tirà a curt ter­mini, com a reflex de la inten­si­fi­cació de la cor­recció immo­biliària.

Segons el banc cen­tral, la inter­venció d'ahir, jun­ta­ment amb la del setem­bre, "ha d'aju­dar a impe­dir alguns dels efec­tes adver­sos sobre l'eco­no­mia que podrien sor­gir de les tur­bulències en els mer­cats finan­cers, i pro­vo­car un crei­xe­ment mode­rat gra­dual".

D'altra banda, aquesta rebaixa del preu del diner als EUA té altres con­seqüències, ja que la diferència entre l'euro i el dòlar és pre­vi­si­ble que encara creixi més a favor de la moneda euro­pea. Això sig­ni­fica que la depre­ci­ació del dòlar con­ti­nuarà afa­vo­rint les expor­ta­ci­ons de les empre­ses nord-ame­ri­ca­nes davant les euro­pees.