Els clústers, passat i present

El 1993, per encàrrec de la Gene­ra­li­tat, es publi­cava un estudi de la con­sul­tora Moni­tor Com­pany amb la super­visió del pro­fes­sor Mic­hael Por­ter, una reco­ne­guda auto­ri­tat mun­dial en ter­mes d'estratègia com­pe­ti­tiva. La clau de volta d'aquest estudi, i d'altres simi­lars, era el clúster, també dit entra­mat pro­duc­tiu. És en aquests clústers on es genera el nou conei­xe­ment i on té lloc el desen­vo­lu­pa­ment empre­sa­rial. L'atenció d'aques­tes empre­ses va des dels mer­cats glo­bals fins a les pecu­li­a­ri­tats ter­ri­to­ri­als. El suport que poden rebre de l'admi­nis­tració té el mateix ven­tall d'objec­tius.
Fa 15 anys es con­si­de­rava que vuit sec­tors eren el motor de Cata­lu­nya. Dos d'ells, manu­fac­tu­res de dis­seny i turisme, con­ser­ven avui tot el seu poten­cial com­pe­ti­tiu inter­na­ci­o­nal. Un altre, el de sis­te­mes indus­tri­als, s'ha trans­for­mat radi­cal­ment, ja que de com­po­nents de l'automòbil, metall i mecànica ha pas­sat al làser i al software apli­cat avançat, només per posar-ne dos exem­ples.

Hi havia tres clústers (gran con­sum, química bàsica i salut) que només tenien un poten­cial com­pe­ti­tiu esta­tal. Pel que fa a la química bàsica, aquest poten­cial es con­serva per mèrit dels direc­tius del país que han evi­tat des­lo­ca­lit­za­ci­ons. Gran con­sum con­ti­nua enda­vant a escala domèstica pel seu gran mer­cat cap­tiu esta­tal. Cal una crítica al sec­tor salut per la falta de sin­to­nia entre plan­te­ja­ments empre­sa­ri­als, uni­ver­si­tat i esta­bli­ments sani­ta­ris.

Els que s'ano­me­na­ven entra­mats clau de suport, conei­xe­ment i finan­ces han regis­trat una evo­lució per sota del que podíem espe­rar. Hem de dir que ara el conei­xe­ment el valo­rem no sols com un pro­ducte de cen­tres d'ense­nya­ment i recerca, sinó que es genera dins de les empre­ses, pels pro­fes­si­o­nals. El sec­tor de les finan­ces és el que menys inno­vació ha gene­rat i on la taxa d'incor­po­ració de la inno­vació al dia a dia ha estat més baixa.

Al cap­da­vall, els vuit sec­tors del 1993 en són ara nou o deu, amb dos que han regis­trat uns bai­xos resul­tats. L'emergència de les més de 340 mul­ti­na­ci­o­nals de but­xaca cata­la­nes fa que de forma espontània hagin apa­re­gut grups d'indústries al vol­tant d'una empresa cap­da­van­tera com és el cas de la indústria del làser i les seves apli­ca­ci­ons i el de les empre­ses de pro­ducció de software d'apli­ca­ci­ons avançades. Cal remar­car que aques­tes empre­ses tenen cen­tres de pro­ducció a l'estran­ger i la seva estruc­tura empre­sa­rial està total­ment inter­na­ci­o­na­lit­zada. El seus direc­tius reso­len pro­ble­mes de coor­di­nació de pro­ducció, ven­des i comp­ta­bi­li­tat pro­pis d'una mul­ti­na­ci­o­nal.

No tot és tec­no­lo­gia punta. Din­tre de l'entra­mat de manu­fac­tu­res de dis­seny, din­tre del tèxtil, han apa­re­gut empre­ses que fan la seva gestió del dis­seny des de Cata­lu­nya, els mate­ri­als els bus­quen a la Xina i l'Índia, l'encaix de les peces es fa a Por­tu­gal i, final­ment, l'expor­tació es porta des de Bar­ce­lona.

Els clústers de sis­te­mes indus­tri­als i el de manu­fac­tu­res de dis­seny s'han trans­for­mat total­ment, i el pri­mer s'ha des­do­blat. Tot ple­gat és la demos­tració de les parau­les de Peter Drucker: "La inno­vació és una apli­cació del conei­xe­ment per pro­duir més conei­xe­ment".

El ter­ri­tori sí que importa
La per­cepció del conei­xe­ment com a fac­tor deter­mi­nant de la com­pe­ti­ti­vi­tat i el crei­xe­ment ha estat acom­pa­nyada de dues cons­ta­ta­ci­ons que no havien estat anti­ci­pa­des. La pri­mera ha estat l'emergència de la importància de les regi­ons i de la pro­xi­mi­tat geogràfica com a ele­ments clau de l'acti­vi­tat econòmica. La segona, que gran part de l'acti­vi­tat inno­va­dora està menys asso­ci­ada amb grans empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals i més amb clústers regi­o­nals inno­va­dors i alguns d'alta tec­no­lo­gia. No cal esmen­tar els exem­ples de Sili­con Valley, Rese­arch Tri­an­gle o la Ruta 122, podem cen­trar la nos­tra atenció a Vila­nova i la Geltrú i el làser, la UAB i la intel·ligència arti­fi­cial, la Gar­riga i els mobles, Tar­ra­gona i les indústries bàsiques del petroli o la Sénia i la fusta i el moble.

Fa pocs anys l'eco­no­mia ofi­ci­al­ment accep­tada i la savi­esa con­ven­ci­o­nal pre­de­ien que la glo­ba­lit­zació sig­ni­fi­ca­ria la des­a­pa­rició de la regió i de l'estudi dels llocs com a ele­ments sig­ni­fi­ca­tius de l'anàlisi econòmica. Avui sabem que els spill over (abo­ca­ments) de conei­xe­ment són deci­sius per a l'aco­bla­ment de clústers locals d'acti­vi­tat inno­va­dora i de pro­ducció. Hi ha un canvi en l'avan­tatge com­pa­ra­tiu dels països i regi­ons amb ele­vats cos­tos tra­di­ci­o­nals cap a l'acti­vi­tat econòmica basada en el conei­xe­ment. Com a con­seqüència, tenim l'emergència d'entra­mats geogràfics d'empre­ses basa­des en el conei­xe­ment.

La pro­xi­mi­tat geogràfica té un valor econòmic i la glo­ba­lit­zació està sub­jecta a la para­doxa que la inno­vació i l'alt valor afe­git només es donen en àmbits locals com ara la regió, la ciu­tat i el clúster. Podem par­lar d'una geo­gra­fia econòmica de l'eco­no­mia del conei­xe­ment, indis­pen­sa­ble per enten­dre el futur dels clústers de Cata­lu­nya.