Infraestructures
Regs per revitalitzar àrees deprimides
Aigua a la terra seca
Gairebé enllestit el regadiu del Garrigues Sud per a sis municipis de la comarca
Una hectàrea regada equival a set de secà
El bombament i transport d'aigua fa encarir la factura elèctrica dels regants
Només el 8,6% dels conreus tenen reg i es vol arribar al 12,6%
La inversió evita el despoblament
El president Montilla va inaugurar dilluns passat els regadius del Garrigues Sud, un exemple d'aquells projectes de què es parla durant anys i panys, però que costa que comencin, són cars i es perllonguen en els anys. Són projectes d'envergadura i de gran complexitat, perquè remouen propietats privades, refan camins, obren grans trinxeres per fer-hi passar conduccions i necessiten una gran inversió que institucions i particulars no sempre poden assumir.
Però el Garrigues Sud, igual que el famós Segarra-Garrigues o els regs del Segrià Sud, Terra Alta o Xerta-Sénia, per esmentar-ne els més importants, són infraestructures noves que tenen una gran repercussió econòmica i social perquè pel que fa a la butxaca dels pagesos, els garanteix la collita i fins i tot la poden arribar a triplicar, segons explicava un pagès de la Granadella (Garrigues) que té un conreu d'oliveres.
Una hectàrea regada equival a set de secà i genera dotze vegades més de mà d'obra, segons el Departament d'Agricultura. En el cas de l'olivera, per exemple, el rendiment es multiplica un 500%.
Pel que fa a la repercussió social, evita la despoblació, genera riquesa als pobles i ofereix oportunitats de creació d'empreses en unes comarques que fins fa ben pocs anys només perdien habitants i eren de les anomenades “deprimides”.
El 80 per cent dels nous regadius principals que estan en fase d'execució o de projecte a Catalunya estan situats a les comarques de Lleida i a les Terres de l'Ebre i, la majoria, en terres aspres i seques en què, si no hi ha aigua, els espera poc futur. El pla de regadius de Catalunya marca la pauta d'aquestes actuacions i preveu 74 regadius amb un cost de 4.400 milions fins al 2020, dels quals cap a 1.500 ja estan executats des de l'any 2000.
Només 275.000 hectàrees agrícoles de Catalunya tenen regadiu, d'un total de gairebé un milió, és a dir, un 8,6%, i la previsió del govern és que s'arribi al 12,6% al final d'aquest pla.
Però l'objectiu no és només portar aigua a la terra seca i donar vida a pobles en perill, sinó també aprofitar la tecnologia per estalviar aigua i modernitzar canals vells que reguen a manta o per inundació, i que suposen una gran despesa hidrològica, com són els casos dels canals de Pinyana o d'Urgell. En tots dos canals ja s'han començat les primeres actuacions de modernització i han passat a ser un sistema de reg pressuritzat, és a dir, per aspersió o goteig. L'objectiu és estalviar 400 hectòmetres cúbics, que equival a un embassament com el de Rialb ple fins a dalt.
Però els regs eficients tenen un problema. Es tracta del cost de la factura elèctrica, ja que les estacions de bombament i els sistemes de transport de l'aigua necessiten força potència i les comunitats de regants es troben que ara com ara aquesta factura els suposa el 60% del pressupost.
La federació estatal de regants estima que aquests preus han augmentat un 30% en pocs anys i, si a això s'hi afegeix el fet que el pagès cada vegada cobra menys per la seva producció, moltes explotacions podrien fer fallida.
El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, va confirmar a Bellaguarda (Garrigues) que negocien amb les companyies una rebaixa de les tarifes, però que no serà fàcil. Una altra opció era la inversió en energies alternatives, solar i eòlica, però la rebaixa de les primes estatals també ha fet que molts agricultors s'hi fessin enrere.
L'alcalde de Bellaguarda, Josep Ramon Mateu, també és pagès i va destacar que el reg dóna collites estables en què “fins ara no podíem ni pensar-hi perquè depeníem de les pluges”, però es lamenta que la producció se'ls paga fins a un 40% menys que fa dos anys.
Conreus nous
Una alternativa és aconseguir més rendiment de les explotacions i buscar varietats més ben pagades al mercat. Ha passat en el cas dels fruiters, amb el boom dels préssecs paraguaians o préssecs xatos, que en pocs anys han doblat la producció a Lleida, o bé en cas del conreu de la tòfona en terres de secà: ja hi ha cap a 20 hectàrees a les Garrigues dedicades a la tòfona negra. Josep Ramon Mateu donava per fet que molts dels veïns de Bellaguarda, els Torms, la Granadella o Juncosa s'animaran a treballar amb alzines per produir tòfones com a producció alternativa i molt ben valorada en els mercats. La tòfona negra es paga entre 400 i 500 euros el quilo.
Els regs de secà, però, també topen amb obstacles mediambientals, perquè en aquestes terres hi viuen espècies en risc d'extinció. El cas més greu és el canal Segarra-Garrigues ja que, de les 70.150 hectàrees que s'havien de regar, s'han protegit fins a un 60% de les finques per directives europees i pressions ecologistes. En aquestes àrees protegides, l'aigua hi arribarà amb comptagotes o bé no hi arribarà.