Economia

Alemanya perd el pas de l’economia mundial

La indústria exportadora, pilar bàsic del model de creixement, manifesta pèrdua de competitivitat

Amb la renúncia al gas rus, la falta de talent i l’alentiment en la digitalització, el ‘made in Germany’ no aixeca el cap

La Xina és un mercat que recula; en canvi, està prenent posicions per ser un competidor seriós
Alguns experts treuen importància a la situació; d’altres creuen que el patró de creixement s’ha esgotat
Les transicions digital i energètica tenen un fre important: la falta de determinats perfils clau

El motor d’Europa perd pis­to­nada. L’eco­no­mia ale­ma­nya va recu­lar un 0,3% el 2023, arros­se­gada pel con­sum pri­vat i les expor­ta­ci­ons. La pre­visió per a aquest any és d’estan­ca­ment (0,1%), és a dir, per sota dels pronòstics per al con­junt de la Unió Euro­pea i la zona euro; només de cara al 2025 s’espera una tímida recu­pe­ració, que no fora­gita els mals pres­sen­ti­ments dels eco­no­mis­tes, de dins i fora del país, sobre l’abast de la crisi d’Ale­ma­nya.

Cada cop hi ha més evidències que els pro­ble­mes que man­te­nen al ralentí la gran potència indus­trial no són tran­si­to­ris, sinó que tenen arrels pro­fun­des i que podrien estar evi­den­ci­ant la fi d’un patró d’èxit i la neces­si­tat de recom­pon­dre les bases del crei­xe­ment.

A aquesta pre­o­cu­pació, s’hi afe­geix la supo­sada falta de lide­ratge per pren­dre les mesu­res que cal­dria per part de la coa­lició que governa Ale­ma­nya des del 2021. L’ampelko­a­li­tion, o “coa­lició semàfor” pels colors que repre­sen­ten soci­al­demòcra­tes, libe­rals i verds, no es posa d’acord ni per apro­var uns pres­su­pos­tos, i això no ajuda a gene­rar con­fiança inte­rior, sinó més aviat al con­trari.

I, com se sol dir, quan Ale­ma­nya ester­nuda, Europa es refreda. Els mals germànics són, en certa manera, els mals de la Unió Euro­pea, que és a les por­tes d’unes elec­ci­ons impor­tants perquè podrien sig­ni­fi­car l’ascensió de la ultra­dreta, que podria aca­bar con­di­ci­o­nant l’agenda de refor­mes amb els seus postu­lats antiim­mi­gració, pro­tec­ci­o­nisme econòmic i escep­ti­cisme envers l’emergència climàtica. Això hau­ria estat l’esperó perquè unes 30 grans empre­ses ale­ma­nyes (amb Bayer, Volkswa­gen, BMW, Sie­mens, Alli­anz i Deutsche Bank, al cap­da­vant) hagin fet una crida pública als seus tre­ba­lla­dors a par­ti­ci­par en els comi­cis del 9 de juny i a evi­tar el vot ultra i popu­lista que repre­senta Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya –han pre­fe­rit no asse­nya­lar-la direc­ta­ment–. La cam­pa­nya té l’objec­tiu, segons diuen, de pro­te­gir els prin­ci­pis econòmics i els valors soci­als sobre els quals se sus­tenta la com­pe­ti­ti­vi­tat del país.

Manu­fac­tu­res i inversió

Però la com­pe­ti­ti­vi­tat d’Ale­ma­nya no viu el seu millor moment. L’enquesta que ela­bora men­su­al­ment l’IFO Ins­ti­tute, un des­ta­cat grup d’anàlisi econòmica, va detec­tar l’erosió de la com­pe­ti­ti­vi­tat de la indústria en els mer­cats glo­bals a par­tir del pri­mer tri­mes­tre del 2022 i en els mer­cats inte­ri­ors euro­peus a par­tir del ter­cer tri­mes­tre (vegeu gràfic). “Els fabri­cants ale­manys cada cop tenen més difícil ven­dre els seus pro­duc­tes a fora”, asse­nyala Klaus Wohl­rabe, cap d’estu­dis de l’IFO.

A més a més, alguns indi­ca­dors avançats com ara el PMI, l’índex dels direc­tors de com­pres de la indústria, asse­nya­len un agreu­ja­ment del pro­blema.

També afecta la cap­tació d’inversió estran­gera, tal com indica en el seu blog Mar­cel Fratzsc­her, eco­no­mista, pro­fes­sor i pre­si­dent del DIW Berlín, un altre impor­tant refe­rent de la recerca econòmica a Ale­ma­nya, que fa una com­pa­ració amb França: “L’eco­no­mia fran­cesa va demos­trar una nota­ble resiliència durant la pandèmia de la covid-19 i la crisi energètica del 2022. En els últims dos anys, França ha aug­men­tat la seva com­pe­ti­ti­vi­tat, ha millo­rat el seu entorn empre­sa­rial i ha atret més del doble d’inversió estran­gera directa que Ale­ma­nya. Per con­tra, la minva de la com­pe­ti­ti­vi­tat d’Ale­ma­nya l’ha obli­gat a depen­dre de sub­si­dis subs­tan­ci­als per atreure inver­sors inter­na­ci­o­nals i donar suport a la indústria”, asse­nyala.

Cata­lu­nya també s’esta­ria bene­fi­ci­ant d’aquest dife­ren­cial de com­pe­ti­ti­vi­tat. A les plan­tes que la mul­ti­na­ci­o­nal ale­ma­nya de mate­rial sani­tari Hart­mann té a Mataró i Mon­tornès del Vallès, la inversió post­pandèmia “ha cres­cut de manera molt i molt relle­vant”, segons diu Marc Rodríguez, el direc­tor indus­trial. “En par­ti­cu­lar, a la fac­to­ria de Mataró hem cap­tat volums de fabri­cació d’Ale­ma­nya d’acord amb aquest punt dife­ren­cial com­pe­ti­tiu que nosal­tres tenim. I si aquesta bretxa ens bene­fi­cia, ens podem ima­gi­nar què passa en tot l’entorn de manu­fac­tu­res asiàtiques”, subrat­lla el por­ta­veu del fabri­cant de les popu­lars Tiri­tas.

Model d’èxit

Per saber què està pas­sant, cal enten­dre com fun­ci­ona el model d’èxit econòmic ale­many. Gai­rebé un 27% del valor afe­git i la mei­tat de les expor­ta­ci­ons d’Ale­ma­nya les genera la indústria. Espe­ci­al­ment relle­vants són els sec­tors de l’auto­moció, els béns d’equi­pa­ment, la química i l’electrònica. Ale­ma­nya ha acon­se­guit ven­dre els seus pro­duc­tes a mer­cats molt diver­si­fi­cats i alta­ment com­pe­ti­tius gràcies a l’aposta per l’engi­nye­ria, la qua­li­tat i l’eficiència.

El pres­tigiós made in Ger­many ha tin­gut al dar­rere un tei­xit empre­sa­rial manu­fac­tu­rer molt ric, for­mat per grans grups, però també per mol­tes empre­ses mit­ja­nes i peti­tes, sovint fami­li­ars, que tenen una gran capa­ci­tat de gene­rar abun­dants llocs de tre­ball qua­li­fi­cats. Totes donen feina a uns set mili­ons i mig de tre­ba­lla­dors. Cal pen­sar que a Cata­lu­nya la població ocu­pada en la indústria és de 633.000 per­so­nes.

L’atur a Ale­ma­nya se situa al vol­tant del 3,5% (a Cata­lu­nya, és del 9,5%), amb una taxa d’acti­vi­tat del 80%, la qual cosa vol dir que pràcti­ca­ment no hi ha gent deso­cu­pada i dis­po­ni­ble, i això té con­seqüències, com es veurà. Els tre­ba­lla­dors comp­ten amb les cen­trals sin­di­cals, que encara són molt pode­ro­ses, sobre­tot en alguns sub­sec­tors, a l’hora de nego­ciar sala­ris i con­di­ci­ons labo­rals.

Final­ment, un país tan expor­ta­dor regis­tra el superàvit comer­cial més gran del món: 82.000 mili­ons d’euros. En resum, Ale­ma­nya ha sus­ten­tat la seva eco­no­mia en la indústria i l’expor­tació.

És aquest el qua­dre clínic d’un malalt?

Mer­cats oberts i efi­ci­ents

Ara bé, Ale­ma­nya, que repre­senta un 25% de l’eco­no­mia de la UE, per fun­ci­o­nar com un rellotge neces­sita mer­cats oberts i cade­nes logísti­ques efi­ci­ents. I, de tot això, se’n va res­sen­tir amb la pandèmia, si bé és cert que també es podria anar més enrere, amb les llui­tes comer­ci­als des­en­ca­de­na­des durant la pre­sidència de Donald Trump als Estats Units.

Però el fac­tor que ho va acce­le­rar i pre­ci­pi­tar tot és la guerra d’Ucraïna, perquè va pale­sar la vul­ne­ra­bi­li­tat d’un model molt depen­dent energètica­ment. Sense ener­gia nuclear, que es va aban­do­nar, els governs d’Angela Merkel s’havien anat acos­tant al gas rus, men­tre con­ti­nu­ava cre­mant el carbó de les seves mines. Amb la invasió d’Ucraïna, i enmig d’una tran­sició cap a fonts ver­des, Ale­ma­nya es va veure obli­gada a tro­bar a cor­re­cuita nous proveïdors per a una indústria inten­siva en ener­gia, no sense con­seqüències. “Un dels inputs impor­tants de la indústria s’enca­reix i això ha fet que perdi molta com­pe­ti­ti­vi­tat”, des­taca Josep Lladós, pro­fes­sor agre­gat d’eco­no­mia i empresa de la UOC.

Al xoc de la guerra, s’hi van afe­gir altres fac­tors exògens que ja venien d’abans, com ara els dese­qui­li­bris entre oferta i demanda pel tren­ca­ment de les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment en un con­text de força diners en cir­cu­lació, i van fer dis­pa­rar la inflació. A Ale­ma­nya, un país que dona molta importància a l’esta­bi­li­tat dels preus, l’IPC va esca­lar per sobre del de l’Estat espa­nyol, però el govern ha optat per aju­dar les empre­ses en comp­tes de les famílies. “Les llars ale­ma­nyes són molt estal­vi­a­do­res, la inflació les ha afec­tat molt i les ha fet per­dre molta con­fiança”, indica Lladós. Les mesu­res monetàries de puja­des de tipus per refre­dar l’eco­no­mia han con­tribuït al des­cens de la demanda interna.

Però el fla­gel de la inflació ha cas­ti­gat el poder adqui­si­tiu de les eco­no­mies domèsti­ques més enllà d’Ale­ma­nya. A tot Europa i al món, el con­sum se n’ha res­sen­tit i les empre­ses ale­ma­nyes, amb cos­tos crei­xents, ho tenen difícil per man­te­nir la posició en alguns mer­cats, sobre­tot per a aquells béns que obli­guen a dema­nar un préstec, com els vehi­cles. Espe­cial atenció mereix la Xina, segon mer­cat de des­ti­nació de les expor­ta­ci­ons ale­ma­nyes, amb un 7,5% del total, i amb la qual hi ha una con­nexió indus­trial molt impor­tant, que ja no creix com fa uns anys. Ara com­pra menys a l’exte­rior; per tant, com­pra menys pro­duc­tes ale­manys d’alt valor afe­git, i això ho està patint molt Ale­ma­nya. “La Xina és un dels socis impor­tants i la seva fre­nada s’ha de pair i vol temps”, indica Xavier Fer­rer, pre­si­dent de la comissió d’Eco­no­mia Inter­na­ci­o­nal i UE del Col·legi d’Eco­no­mis­tes.

El xoc energètic i el refre­da­ment de la demanda inte­rior i exte­rior hau­rien de ser fac­tors d’alarma? “És cert que han tin­gut un incre­ment de cos­tos supe­rior a la mit­jana, però la pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat asso­ci­ada a aquests fac­tors s’hau­ria d’enten­dre com un fet tran­si­tori. Quan els mer­cats inter­na­ci­o­nals tor­nin a una certa nor­ma­li­tat, això no hau­ria de ser un pro­blema”, diu Raúl Ramos, pro­fes­sor d’eco­no­mia apli­cada de la UB i mem­bre del grup de recerca AQR-IREA, que se situa a la banda dels eco­no­mis­tes més opti­mis­tes sobre l’evo­lució de la crisi germànica.

Digi­tals però no prou

Més crític amb l’anàlisi de la situ­ació és Joan Ramon Rovira, cap del gabi­net d’estu­dis econòmics de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona. Rovira pensa que el veri­ta­ble pro­blema que té Ale­ma­nya és que els fac­tors de com­pe­ti­ti­vi­tat dels seus pro­duc­tes ja no són tan deter­mi­nants en l’eco­no­mia mun­dial i cal un canvi de model: “El patró ale­many és poc inten­siu en tec­no­lo­gies digi­tals; en aquest sen­tit, i pot­ser és un ele­ment menys cone­gut, el grau de pene­tració de la digi­ta­lit­zació en l’eco­no­mia i la soci­e­tat ale­ma­nyes és infe­rior fins i tot al que tenim a Cata­lu­nya”, explica.

Efec­ti­va­ment, l’informe DESI de la Comissió Euro­pea, sobre eco­no­mia i soci­e­tat digi­tal, ja el 2022 situ­ava Ale­ma­nya com un dels països res­sa­guers d’Europa en aquesta tran­sició. En l’índex con­fec­ci­o­nat sumant aspec­tes com ara la inte­gració de tec­no­lo­gia digi­tal, el capi­tal humà, la con­nec­ti­vi­tat i els ser­veis públics digi­tals, Ale­ma­nya apa­reix en el lloc 17, per sota de la mit­jana dels 27 països.

El fet para­do­xal és que la indústria ale­ma­nya va ser pio­nera a inter­pre­tar la trans­cendència de la digi­ta­lit­zació en l’eco­no­mia. El con­cepte indústria 4.0, és a dir, la inte­gració de les tec­no­lo­gies digi­tals en la fabri­cació i els pro­ces­sos indus­tri­als, neix a Ale­ma­nya de bra­cet amb les grans empre­ses. “Què està suc­ceint? Doncs que Ale­ma­nya és una soci­e­tat d’engi­nyers, una soci­e­tat que estal­via molt, però que també té molta aversió al risc; està acos­tu­mada a avenços tec­nològics però pro­gres­sius. En aquest sen­tit, no li costa pro­jec­tar-se al futur, però li costa molt més fer un canvi cul­tu­ral ràpid”, explica Lladós. El pro­blema és que l’acce­le­ració és part de l’ADN de la revo­lució que està en marxa.

D’altra banda, la història està far­cida d’exem­ples de soci­e­tats amb models d’èxit que es veuen supera­des per d’altres de més joves que no tenen herències del pas­sat ni com­ple­xos per fer el canvi.

Sense gent no hi ha inversió

La por del buit pot aju­dar a expli­car, en part, la situ­ació. Però les tran­si­ci­ons energètica i digi­tal també tenen un fre impor­tant: la falta de deter­mi­nats per­fils pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cats. El pro­blema és gene­ral en el món més desen­vo­lu­pat, immers en una cursa per no per­dre el tren del lide­ratge econòmic, però a Ale­ma­nya, per la seva eco­no­mia tan desen­vo­lu­pada, encara afecta més. “Una empresa pot tenir una idea i capi­tal per inver­tir, però si sap que no tindrà el per­so­nal que neces­sita, fre­narà la inversió”, explica Joan Ramon Rovira.

Josep Lladós ho explica d’una altra manera: “La indústria cada vegada és més con­su­mi­dora de ser­veis de valor afe­git per ser més pro­duc­tiva; aquesta trans­for­mació tec­nològica va de con­su­mir més inputs de ser­vei i menys inputs indus­tri­als, perquè la digi­ta­lit­zació ajunta tas­ques i les matei­xes per­so­nes fan més d’una tasca, i, això sí, neces­si­tem cada vegada més tre­ball qua­li­fi­cat. I aquest és un dels ele­ments que també ten­sen el mer­cat de tre­ball ale­many”, afirma. Els pro­ble­mes deri­vats de cap­tar i rete­nir el talent també són un fac­tor infla­ci­o­nista, perquè aug­men­ten els cos­tos labo­rals i aca­ben impac­tant en els preus.

De moment s’està solu­ci­o­nant fent que els tre­ba­lla­dors facin més hores. L’any pas­sat, el país va asso­lir un rècord d’hores tre­ba­lla­des i la dada la va fer ser­vir el can­ce­ller Olaf Scholz per fer un adver­ti­ment: “En els pròxims anys, es neces­si­ta­ran encara més tre­ba­lla­dors.”

És en aquest con­text que s’entén millor el pro­nun­ci­a­ment de les grans cor­po­ra­ci­ons de cara a les elec­ci­ons euro­pees. “Quan un país comença a patir en com­pe­ti­ti­vi­tat, pot ali­men­tar aquests dis­cur­sos més d’extrema dreta, més pro­tec­ci­o­nis­tes, que al final són con­tra­pro­du­ents. El que hem de veure a escala euro­pea és com ens posi­ci­o­nem. Tenim falta de per­so­nal qua­li­fi­cat, lla­vors la immi­gració estruc­tu­rada és un punt que hau­ria de figu­rar en l’agenda de tots els països i d’Europa per poder cobrir la demanda”, asse­nyala Marc Rodríguez, de Hart­mann.

Però també en aquest aspecte Raúl Ramos (UB) veu el got mig ple: “La capa­ci­tat d’atreure talent d’Ale­ma­nya és encara una de les for­ta­le­ses impor­tants. Ho estem veient cada dia: pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cats de casa nos­tra estan rebent ofer­tes de feina a les quals no poden dir que no; segu­ra­ment hau­ran de fer refor­mes en la política migratòria i ser més fle­xi­bles, però res que con­vidi al der­ro­tisme.” Xavier Fer­rer, del Col·legi d’Eco­no­mis­tes, també pensa que qui té el pro­blema és Cata­lu­nya: “Hi ha molt talent jove a Cata­lu­nya, amb for­mació pagada amb diner públic i pri­vat de les famílies, que no troba una sor­tida pro­fes­si­o­nal ade­quada aquí i se’n va a Ale­ma­nya.”

Les ore­lles al llop

Tot i que Ale­ma­nya no tin­gui pro­ble­mes per inter­pre­tar el que està pas­sant i que el que neces­sita és temps i pro­fes­si­o­nals, la com­petència indus­trial de la Xina comença a ser una rea­li­tat en àmbits tan deli­cats com l’auto­moció: “La Xina està desen­vo­lu­pant vehi­cles elèctrics tan bons o més que els euro­peus, i més barats”, asse­nyala Álvaro Zapa­tel, pro­fes­sor d’eco­no­mia inter­na­ci­o­nal i geo­política d’EADA Busi­ness School, que tem que tot ple­gat acabi pro­vo­cant una reacció pro­tec­ci­o­nista a Europa per sal­va­guar­dar una indústria estratègica com estan fent els Estats Units. Joe Biden manté la guerra comer­cial amb la Xina que va ini­ciar Donald Trump i ha anat més enllà anun­ci­ant un endu­ri­ment molt impor­tant dels aran­zels al cotxe elèctric xinès. La UE, segons com evo­lu­ci­oni el mapa polític, podria caure en la con­tra­dicció d’haver de gra­var el vehi­cle que ve de la Xina per sal­va­guar­dar la indústria local, tot i que sigui sos­te­ni­ble i no emeti CO2.

Amb relació a la riva­li­tat dels EUA i la Xina, Fratzsc­her (DIW) defensa que Ale­ma­nya, França i, en gene­ral, tot Europa s’han d’allu­nyar de les polítiques econòmiques i fis­cals d’ori­en­tació naci­o­nal i tre­ba­llar ple­ga­des per refor­mar i enfor­tir la UE. En aquest sen­tit, les elec­ci­ons del 9 de juny són cru­ci­als, perquè poden deter­mi­nar l’agenda d’uns anys clau en què està en joc qui és qui en l’eco­no­mia al món.

Menys productes i més experiències
La pandèmia va ser la porta d’entrada d’un canvi estructural no menor que s’ha consolidat posteriorment: la preferència dels consumidors per les experiències, tot allò que genera sensacions, per sobre de tot allò que és material. Aquesta transformació està fent que les economies amb un pes important dels serveis com ara la catalana (serveis turístics i no turístics) tinguin un comportament millor i estiguin creixent. “La gent pot prescindir de comprar-se roba, però no de viatjar”, diu Joan Ramon Rovira. Dit això, la indústria és un sector menys volàtil i que genera llocs de treball més qualificats i sous més elevats, segons destaca Xavier Ferrer.

LES FRASES

El grau de penetració de la digitalització en l’economia i la societat alemanyes és inferior fins i tot al que tenim a Catalunya
Joan Ramon Rovira
cap d’estudis econòmics Cambra Barcelona
Han tingut un increment de costos superior, però la pèrdua de competitivitat associada a aquests factors s’hauria d’entendre com a transitòria
Raúl Ramos
professor d’economia aplicada (UB)
A la factoria de Mataró hem captat volums de fabricació d’Alemanya d’acord amb aquest punt diferencial competitiu que nosaltres tenim
Marc Rodríguez
director industrial de Hartmann
Alemanya té molta aversió al risc; no li costa projectar-se al futur, però li costa molt més fer un canvi cultural ràpid. Necessita temps
Josep Lladós
professor agregat d’economia i empresa (UOC)
25%
és el pes que té Alemanya en l’economia de la UE.
Per això es diu que quan Alemanya esternuda, Europa es refreda.
64%
és el deute públic respecte al PIB.
Alemanya és un dels països amb el percentatge més baix.
-0,3%
del producte interior brut
és el tancament del 2023. Per a aquest any es preveu un creixement del 0,1%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia