Gravar el pla general

El sector audiovisual català es disposa els anys a venir a fer un salt quàntic que no només consistirà a sumar més superfície per a la producció de continguts, sinó, sobretot, a aconseguir avantatge en el procés continu d’innovació tecnològica, així que, a més de platós grans adequats per a la producció virtual, caldrà desenvolupar centres de dades en audiovisual, entre altres eines de la tecnologia més disruptiva en el camp de la connectivitat. Només així el futur Catalunya Media City, que s’ubicarà a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, podrà esdevenir el centre referencial que atregui al país grans empreses d’arreu del món i, alhora, que ofereixi el fruit de la nostra producció audiovisual, en qualsevol format, als espectadors que romanen davant les pantalles de qualsevol punt del planeta. És clar que caldrà un esforç inversor considerable, i aquí haurà de ser clau l’entesa entre les esferes pública i privada.

L’estratègia està ben definida, com es palesa en l’informe Noves tecnologies aplicades a platós i infraestructures audiovisuals per a la producció, en què han col·laborat el Clúster Audiovisual de Catalunya, Eurecat, Layers of Reality, el Parc Audiovisual de Catalunya i Acció. Després de radiografiar les potencialitats actuals de l’audiovisual a Catalunya, l’estudi obre diverses línies d’actuació prioritàries. En primer lloc, es demana avançar en la correcció del dèficit de platós a Catalunya, amb l’actuació prevista en el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa –ja es treballa per construir-hi dos nous platós, de 2.300 m² i de 1.500 m²–, seguida de la resta a les Tres Xemeneies, amb el benentès que les produccions que es facin en aquests espais puguin tenir un accés fàcil a centres de dades i equipament tècnic avançat. I si parlem de platós, el segon repte és reforçar l’oferta dels de nova generació, virtuals i volumètrics, per poder tirar endavant produccions en nous formats, de producció local i d’empreses de fora. Un tercer repte seria consolidar vies de col·laboració publicoprivada per invertir en infraestructura de producció audiovisual. I una darrera missió encomanada, per fer de Catalunya un pol de l’audiovisual, seria crear un centre de dades especialitzat en audiovisual, amb la vocació de fomentar la demanda de serveis de centres de dades per part del sector, en àmbits com la IA, la gestió documental i analítica de vídeo i la captura de moviment en espais, entre d’altres.

Xavier Cubeles, investigador d’Eurecat i professor de la UPF, que ha participat en l’elaboració i coordinació de l’informe, considera: “Som ja davant d’un canvi en les maneres de consumir i produir; la manera com hem treballat fins ara ja no serveix, hem de fer servir le noves tecnologies i cal tenir una visió global per atreure empreses i professionals de fora.” Pel professor de la Pompeu Fabra, si bé és cert que “el projecte de Catalunya Media City té com un dels grans objectius atreure grans grups impulsors del sector, el que realment cal fer per estimular el sector és que siguem capaços de fer R+D de manera continuada. En aquest sentit, és important que les empreses treballin de manera col·laborativa amb una clara visió d’ecosistema, grans i pimes, amb el benentès que aquestes darreres no tenen prou mitjans per cobrir totes les exigències de l’R+D”. Insisteix que “la indústria, a banda del talent creatiu, necessita el tecnològic”.

Per Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya i director general del grup Lavinia, un cop es dona per fet que l’edifici de Turbines del Catalunya Media City serà una realitat el 2028 o el 2029, on es desenvoluparà la formació i la innovació, “l’esforç de col·laboració entre els sectors públic i privat s’haurà de demostrar en la zona més industrial, tot posant sòl a disposició dels operadors privats per materialitzar els equipaments audiovisuals. Un cop hi hagi aquest sòl disponible, el sector privat s’hi posarà”. “Un cop s’ha donat el tret de sortida amb l’edifici de Turbines, hem de posar el focus en la part industrial, definir molt bé quins són els objectius i concretar calendaris. Ens hi juguem molt”, emfasitza Rutllant. Quant al pressupost, l’estimació inicial és de 450 milions d’euros, que va arrencar amb una subvenció de 60 milions d’euros.

Pel que fa a la necessitat d’espais de gravació, platós, Rutllant assegura, tot acceptant la importància de guanyar metres de superfície en aquest àmbit: “Hauríem de posar l’accent en els platós virtuals, perquè és aquí on tenim l’oportunitat, ja que a Catalunya som bons en el desenvolupament tecnològic. Aquí hi ha la gran fortalesa, el futur.” El grup Lavinia ha donat exemple, i recentment ha inaugurat, fruit de la seva col·laboració amb Appia, Plató Nou, un espai equipat amb tecnologies d’avantguarda per a produccions virtuals que fan servir pantalles led i sistemes de tracking i renderització en temps real. “Pel fet de ser pioners, però, hi ha un peatge econòmic important, que es compensa amb el gran coneixement que acumulem. Nosaltres hem pogut escometre un projecte que per a d’altres seria impensable; per això seria important que el sector públic es decidís a construir infraestructura d’aquesta mena, com ha passat a la comunitat de les Canàries, on el cabildo ha assumit econòmicament, amb fons Next Generation, la construcció d’un plató virtual de 40 metres d’amplada i 8 d’alçària. Un bon exemple de col·laboració publicoprivada”, diu. Al seu parer, el futur és en aquests platós de tecnologia sofisticada, que permet un estalvi en costos evident i alhora demana perfils professionals de caire eminentment tecnològic.

L’aposta tecnològica en què tant insisteix Rutllant ve determinada pel fet que ara, quan parlem d’audiovisual, “hi hem d’incloure nous formats com ara els videojocs i la immersivitat, que si tenen recorregut és per la innovació tecnològica contínua que comporten”. I, és clar, hi tindran el seu paper protagonista els centres de dades, necessaris per al maneig de la IA en la renderització d’escenes de vídeo i en tota la cadena de postproducció, per als efectes especials, etc. “Serà fonamental la capacitat de computació i, en aquest sentit, haurem d’establir sinergies amb el Barcelona Supercomputing Center”, indica. A més, cal afegir-hi Mediacloud, el proveïdor d’infraestructura digital al núvol del grup Mediapro, i Oxigen Data Center, que ofereix el servei DAM4Cloud Library, eina escalable per distribuir arxius multimèdia a la interfície web.

Rutllant és dels que estan convençuts que el Catalunya Media City tindrà un poder irradiador que farà que grans empreses globals hi tinguin plaça. Somia que noms com Epson, OpenAI, Panasonic i Epic Games es deixin seduir per les 3X i vinguin a treballar amb el talent local. “Primer de tot, els hem d’explicar bé el projecte, per despertar-los interès: en un mateix indret, s’hi aplegaran infraestructures, ecosistema i formació de talent. Han de veure que es trobaran empreses que, com ells, són a la primera línia.” Rutllant interpel·la tant Acció de la Generalitat com l’ICEX del govern espanyol perquè “treballin en aquesta tasca d’atracció, com ja fan en altres sectors”.

Pel professor Joan Corbella, director de l’Observatori de l’Audiovisual de la UPF, és clar que els promotors del Catalunya Media City “veuen imprescindible la connexió entre les esferes pública i privada en un sector com l’audiovisual català, que no té empreses prou fortes, tret d’un Mediapro que s’aboca més aviat al mercat global i un sector públic que tot sol no ho pot fer tot”. “Recordeu que la Comissió Europea va sancionar la Generalitat Valenciana per pràctiques de competència deslleial amb la Ciutat de la Llum”, hi afegeix.

En vista dels dubtes sobre si el sector audiovisual català disposa de prou empreses per fer d’esperó, potser convé pensar que “TV3 hi hauria de tenir el seu paper”. “Cercar la proximitat física amb la televisió pública podria ser una bona estratègia. TV3 podria ser el catalitzador”, assenyala. Des de la pública, Natàlia Prats, directora d’Infraestructures de 3Cat, reconeix: “El Catalunya Media City encaixa amb la filosofia de 3Cat de multiplataforma, i el fil conductor del pla estratègic és que cal connectar amb els petits i grans operadors. Hem de ser-hi, però caldrà infraestructura de base, els data centers, ara que les metadades són tan importants, però també d’altres que tenen més a veure amb la nova tecnologia audiovisual, com el plató virtual. El Catalunya Media City ha de ser versàtil, per adaptar-se a produccions grans i petites.” El professor Corbella té clar que la política audiovisual a seguir en el futur “implica mantenir una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) potent per atendre el mercat d’aquí, però per fer-ho cal posar-hi els recursos que calguin”.

Indiscutiblement, si s’estableixen grans grups globals a les Tres Xemeneies, el hub de l’audiovisual català serà observat des d’arreu del món. Tanmateix, aquests gegants sovint es mouen no tant per una oferta qualitativa com quantitativa. Madrid, a través de la potència en platós de la productora Secuoya, 5.000 m², va aconseguir que Netflix hi fixés els seus quarters generals per a Europa. Val a dir, com ja han advertit alguns experts, que l’aposta de Madrid de posar-se en mans de grans grups com Netflix no deixa de tenir el seu risc si sobtadament decideixen reduir de manera considerable el pressupost de producció. Avís per a navegants per al Catalunya Media City.

Corbella recomana una altra estratègia: “Catalunya podria anar a cercar grans productores franceses o britàniques. Un possible client de les Tres Xemeneies, per posar-ne un exemple, podria ser Banijai, un gegant de matriu francesa que, no ho oblidem, ja dona cabuda a productores catalanes com ara Diagonal TV, Gestmusic i Zeppelin TV.” Al seu parer, cal establir aliances amb grups europeus, ja siguin alemanys, francesos o italians: “La col·laboració amb televisions d’aquests països o d’altres és un repte en què 3Cat hauria d’aprofundir, en lloc d’esperar que vingui Amazon i aboqui diners per fer una sèrie com Cites.”

Val a dir que una alternativa als cants de sirena per portar grans marques a casa nostra, la creació de campions catalans mitjançant la concentració d’empreses, no és pas senzilla: “La concentració d’empreses és realment difícil en un sector en què és tan important el capital humà.” Una dada prou significativa: segons el Mapa de les empreses catalanes de producció audiovisual, d’un total de 133 empreses, només dues superen els 500 empleats, mentre que n’hi ha 58 amb plantilles de menys de deu treballadors. Semblantment, pel que fa al volum de negoci, si n’hi ha deu que depassen els deu milions de facturació, 39 empreses no arriben als dos milions.

Cristina Brandner, directora del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC), ubicat a Terrassa, destaca el gran salt que suposarà per al sector la construcció de nous platós, amb un guany de 3.800 m², als quals cal afegir-ne 5.000 més de serveis auxiliars: “Era necessari per a grans produccions, que és on hem d’anar. Catalunya creix en gran ficció i, així mateix, la publicitat necessita grans sets. A més, la televisió, ara mateix, per competir amb les plataformes, ha de recórrer a la gran producció en directe, amb programes a l’estil d’Euphoria, per posar-ne un exemple.”

Brandner està engrescada amb aquest redimensionament del sector, amb el nou PAC i el Catalunya Media City: “Es veu com una aposta de país, però caldrà fer un esforç en la construcció de més infraestructures i en connectivitat.” Atreure produccions internacionals és realment un bon negoci. Com afirma Brandner, “per cada milió d’euros invertit, hi pot haver un retorn d’1,9 milions en serveis”. També és cert que, “si bé des de fora ens miren molt pel talent, no hem de perdre de vista que moltes productores es mouen per incentius fiscals i algunes comunitats n’ofereixen de molt alts, i això sempre atreu”. El govern espanyol aplica una desgravació genèrica del 30%, però és que el País Basc s’enfila al 70% i les Canàries, al 50%.

La directora del PAC també considera decisiu tenir data centers, “sobretot en coproduccions, perquè el director pugui treballar la postproducció en temps real”. Més enllà de l’experimentació en nous formats, com la realitat augmentada i altres entorns immersius, Brandner veu que es poden obrir moltes finestres d’oportunitat a través de l’associació d’aquestes tecnologies amb sectors com ara la salut, l’educació i les finances. “Cal explorar totes les possibilitats”, assenyala. Cristina Brandner admet que el sector audiovisual català està atomitzat, “però quan hi ha un projecte en comú, les productores estan disposades a treballar juntes”.