ECONOMIA
Catalunya supera la mitjana de la Unió Europea en digitalització
Catalunya té un grau de digitalització superior al de la mitjana de la Unió Europea, segons indica un estudi del Centre Tecnològic presentat aquest dijous. Concretament despunta en 28 dels 32 indicadors que analitza l’estudi, és a dir en un 87,5%. Destaquen sobretot el desplegament de les infraestructures digitals essencials i la digitalització dels serveis públics. Entre altres aspectes, l’estudi avalua les habilitats digitals, les infraestructures digitals i el grau de digitalització d’empreses i serveis públics del país i pren com a referència els objectius europeus per al 2030.
En l’àmbit de les infraestructures digitals, Catalunya assoleix gairebé el 100% de cobertura, l’objectiu europeu marcat pel 2030. El territori es queda tan sols tres punts per sota en cobertura de xarxa fixa de molta alta capacitat, i a cinc punts per sota en cobertura 5G. Aquesta última ha crescut un 30% en l’últim any gràcies a l’Estratègia 5G de Catalunya promoguda per la Generalitat. El territori català també presenta bons resultats en la implantació de la banda ampla fixa d’almenys 100Mbps i la cobertura de fibra òptica.
Pel que fa a la digitalització dels serveis públics, Catalunya ha obtingut una puntuació de 92 punts en els serveis destinats a ciutadans i de 97 en els que van destinats a les empreses. A més, l’estudi li atorga 93 punts en l’accés als serveis públics digitalitzats a través del telèfon mòbil. Destaquen també les aplicacions per accedir a dades de salut, que han obtingut 89 punts. Tot i això, l’informe revela que Catalunya té un ample marge de millora en els indicadors relacionats amb la transparència, el disseny i les dades personals dels serveis.
El territori català també despunta en habilitats digitals. Un 67% de la població afirma que té almenys un nivell bàsic de competències, davant del 54% de la UE. Tot i això, encara se situa per sota de l’objectiu europeu que és arribar al 80%. Per fer-ho la UE preveu que s’augmenti el nombre de professionals TIC. Un sector que a Catalunya ara representa només el 4,8%, menys de la meitat del 10% fixat com a objectiu europeu. Pel que fa als hàbits digitals, un 94% de la població catalana utilitza internet de forma habitual i un 77% té, com a mínim, habilitats bàsiques de creació de continguts digitals.
L’àmbit empresarial també presenta bones notes, un 80% de les pimes catalanes té almenys un nivell bàsic d’intensitat digital, deu punts per sobre de la mitjana europea i a tan sols deu punts de l’objectiu. En aquest sector destaquen l’intercanvi d’informació i l’ús de xarxes socials. Tot i això, les empreses catalanes encara tenen marge de millora, ja que només un 36% fa ús del núvol, un 8% de la intel·ligència artificial, i un 7% de les macrodades. L’objectiu europeu és assolir que un 75% de les companyies apliquin aquestes tecnologies.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que a Catalunya s’han fet “els deures”, però que encara queda camí per recórrer: “Tenim clar que Catalunya serà digital o no serà”. En aquest sentit, ha manifestat que cal fomentar el “talent digital”. “També hem d’acompanyar la indústria a adoptar les noves tecnologies, sobretot en el cas de la Intel·ligència Artificial. El Govern de Catalunya vol que el país surti a liderar de nou econòmicament Espanya, i per fer-ho necessitem acompanyar el secor digital perquè pugui créixer”, ha afegit Dalmau.
Joan Ramon Barrera, president del Cercle Tecnològic, ha valorat que Catalunya està per sobre de la mitjana europea “en el 87% d’indicadors mesurats” en l’estudi, i que aquesta és una “gran dada”. Ha assegurat que “tenim la feina feta” en les “estructures digitals de país” i en els “processos digitals de l’administració”, però que el gran repte de futur és que la societat cada cop “entengui millor la tecnologia”. “Necessitem més talent digital a les nostres empreses i necessitem acompanyar el sector industrial en el seu procés de digitalització i que les empreses entenguin que apropar la tecnologia als seus processos els fa més competitius”, ha conclòs.