economia
Els empresaris gironins “preocupats i a l’expectativa” pels aranzels de Trump
La patronal remarca la manca de formació enfocada a les “necessitats reals” del teixit productiu
Els empresaris gironins estan “preocupats i a l’expectativa” pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. El president de la FOEG, Ernest Plana, ha remarcat que “encara és aviat” per veure el grau d’afectació que tindrà aquesta mesura en l’economia gironina, tot i que preveu que “afectarà” d’una manera o una altra.
El president de la patronal gironina també ha anunciat que “la desgràcia d’uns és el benefici dels altres” i això podria obrir noves perspectives de negoci amb producció pròpia que substitueixi importacions de productes. Per altra banda, com informa l’ACN, els empresaris han criticat que l’oferta formativa no casi amb “les necessitats reals” que tenen les factories, i per això demanen accelerar la cogovernança.
La patronal gironina FOEG ha presentat avui un estudi sobre els reptes laborals i demogràfics de l’economia gironina. Un informe en què determina que la nova política d’aranzels impulsada per Donald Trump suposarà un repte al desenvolupament econòmic i a la reindustrialització de la demarcació.
En aquest sentit, el vicepresident de la FOEG, David Martí, ha assegurat que aquesta nova política “no anirà bé a ningú” i considera que és una mesura “proteccionista de fa 50 anys que no té sentit en un món globalitzat”. Per això, Martí confia que els aranzels “duraran menys de l’esperat” i preveu que Trump “recapaciti” aviat.
Per la seva banda, el president de la FOEG, Ernest Plana, ha fet una crida a la calma i assegura que si bé tothom està a l’expectativa, encara no s’ha calculat l’afectació real dels nous aranzels. El que sí que deixa clar Plana és que els empresaris “s’adaptaran” al nou context, i per això hi ha moltes empreses que ja es plantegen “fabricar productes que fins ara s’importaven”, com per exemple les bateries de liti per a vehicles elèctrics.
Tot i això, el vicepresident de la FOEG, Eduard Ayach, retreu que no hi hagi prou infraestructures a la demarcació que mantinguin la competitivitat de les empreses. “Si el taulell productiu canvia, també han de canviar les connexions”, afirmava Ayach. En aquest sentit, el vicepresident recorda que s’estan fent inversions al port de Tarragona per adaptar-se a nous moviments comercials. “No tenim estacions intermodals, ni les zones industrials estan prou consolidades”, recrimina el vicepresident de la patronal gironina.
Formació adaptada
Per altra banda, els empresaris gironins retreuen a les administracions que no adaptin la formació que ofereixen a joves a les necessitats que té el món industrial gironí. En aquest sentit, Eduard Ayach recorda que hi ha una taula d’impuls per l’FP amb actors socials i la Generalitat, però creu que “no anem a la velocitat que hauríem d’anar”.
Per això la patronal critica que el SOC ofereixi cursos amb “programaris obsolets o d’altres que ningú fa servir”. Això genera una mà d’obra que “no està preparada” per entrar en el món laboral. Per a moltes empreses, això ha suposat que moltes factories optin per fer elles mateixes la seva formació a nous treballadors i garantir una mà d’obra qualificada. “Hi ha empreses que tenen llocs vacants per cobrir avui mateix”, assegura Ayach.
Per altra banda, l’altre vicepresident de la FOEG, David Martí, ha apuntat que hi ha indústries que “volen créixer, però no poden per la falta de treballadors” i que en alguns casos “es veuen abocades a tancar” perquè no tenen treballadors qualificats. Per això insisteixen en la urgència d’adaptar la formació als perfils que necessita l’economia gironina, sobretot enfocats en el món del metall i la fusta.
Integració de la immigració
Un altre repte de l’economia gironina és “garantir la integració de la població immigrant”, ja que consideren que és una pota essencial en el teixit productiu gironí. David Martí detalla que “un 20% de la població gironina” és immigrant i això suposa que “el teixit productiu a la demarcació se sosté gràcies a la immigració”.
I es preveu que el pes d’aquesta població vagi en augment, ja que en els pròxims anys es jubilaran moltes persones, que conjuntament amb la baixa natalitat de la demarcació deixarà un dèficit de 12.000 treballadors en els pròxims cinc anys.