guerra comercial
Entren en vigor els aranzels xinesos del 125% als productes dels EUA
La Casa Blanca avisa que quan rep un cop, “contraataca amb més força”
Arrenquen les negociacions comercials entre Washington i Taiwan
Els nous aranzels xinesos del 125% sobre tots els productes importats dels Estats Units han entrat en vigor aquest dissabte. La mesura va ser anunciada ahir pel govern de la Xina com a contramesura a l’augment fins al 145% de les taxes d’entrada als EUA de les exportacions del gegant asiàtic.
El nou recàrrec arriba després d’una ràpida successió de represàlies. Pequín va elevar dijous els seus gravàmens als articles del 34% al 84%, en resposta a l’aranzel addicional del 50% imposat per l’administració del president nord-americà, Donald Trump. Washington va replicar a aquest moviment apujant la barrera comercial al 125%. Això va situar el total dels aranzels nord-americans a la Xina en un 145%, perquè Washington ja aplicava un recàrrec del 20% des principis de març.
El Ministeri de Comerç xinès va avançar ahir que ignoraria futures accions nord-americanes i no tornaria a pujar els aranzels perquè, amb als actuals, ja “no existeix cap possibilitat d’acceptació al mercat dels productes dels Estats Units exportats a la Xina”.
La Xina va demanar ahir als EUA que renunciï a la via de les pressions i retorni a la del “diàleg” per resoldre el conflicte. El portaveu d’Exteriors xinès, Lin Jian, va assegurar que el seu país “no desitja una guerra comercial”, però tampoc li té por. Lin va defensar que les contramesures “protegeixen els seus interessos legítims” i l’“ordre internacional basat en normes”. La Xina estudia presentar una nova demanda davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC), tot i que admet que tindrà un recorregut limitat pel bloqueig nord-americà a l’òrgan d’apel·lació.
De la seva banda, els Estats Units van deixar clar ahir que mantenen els aranzels del 145% a les importacions des de la Xina. “El president [dels EUA, Donald Trump,] ha deixat molt clar que quan els Estats Units reben un cop, contraataquen amb més força”, va declarar la portaveu de la Casa Blanca Karoline Leavitt.
En aquest sentit, va avisar Pequín que tornar’s-hi perjudicarà més al país asiàtic. “A la Xina no li convé continuar prenent represàlies. Estats Units és l’economia més forta i la millor del món, com ho demostren els més de 75 països que han demanat a l’Administració que arribi immediatament a un acord” comercial, va dir la portaveu nord-americana.
No obstant, Leavitt es va mostrar “optimista” sobre la possibilitat d’arribar a un acord amb Pequín. Tot i que no va voler confirmar si ja hi ha contactes entre les dues administracions, la portaveu va afirmar que Trump confia en què la Xina arribi a un pacte.
Negociacions amb Taiwan
Amb la República Popular de la Xina no, però els Estats Units sí que han començat ja les converses amb la República de la Xina –és a dir, Taiwan– per discutir aranzels, barreres no comercials i controls a les respectives exportacions.
Els equips de negociació econòmica i comercial dels dos països van mantenir ahir una reunió virtual per intercanviar punts de vista sobre diversos punts clau de la seva agenda comercial bilateral. “Ambdues parts esperen continuar les negociacions en un futur proper sobre aquests assumptes, amb la finalitat de construir una relació econòmica i comercial sòlida i estable entre Taiwan i els Estats Units”, va afirmar el govern de l’illa en un comunicat.
El president taiwanès, William Lai, va subratllar ahir que el seu país figura a la primera ronda de negociacions que Washington mantindrà amb socis comercials per tractar d’aranzels i va descartar aplicar represàlies comercials contra els Estats Units. Lai va proposar negociar un “aranzel zero” amb els EUA, com els que el país nord-americà té amb els seus veïns Mèxic i Canadà, com a base per establir una cooperació a llarg termini.
Taiwan té un gran superàvit comercial amb els Estats Units, de 73.000 milions de dòlars. L’illa asiàtica és, després de la Xina, un dels països per als qui Trump va anunciar aranzels molt elevats, del 32%, ajornats ara durant noranta dies. Washington té aquesta nació en el punt de mira perquè lidera la indústria dels semiconductors. De moment, els aranzels exclouen els xips, però això podria canviar si els Estats Units aconsegueixen reduir la seva dependència en aquest àmbit.