Especulació extrema
La prima de risc del deute públic de l'Estat marca nous màxims històrics mentre les borses viuen una altra jornada negra
El Parlament Europeu demana al BCE que compri bons dels països de l'euro per calmar els mercats
Els mercats financers experimenten des de dilluns un altre episodi de nerviosisme i especulació extrema, l'enèsim des de l'inici de la crisi financera amb la fallida del banc nord-americà Lehman Brothers el setembre del 2008. Ahir, seguint el mateix guió del dia abans, les borses europees van tornar a enfonsar-se (vegeu la peça adjunta) mentre les rendibilitats dels bons estatals es disparaven com a conseqüència del nou episodi d'aversió al risc dels inversors. La necessitat d'Irlanda de fer ús del fons d'estabilització europeu per evitar la fallida ha fet tornar tots els fantasmes als mercats financers, que ara especulen amb la possibilitat d'un destí semblant per a Portugal que a l'hora envestiria l'Estat espanyol. En aquest context, la prima de risc dels bons estatals espanyols a deu anys respecte al bund alemany, considerat el més segur d'Europa, va enfilar-se al llarg de la sessió fins als 238 punts, i va superar així l'anterior màxim de 232 punts marcat el 17 de juny passat.
La resta de deute dels anomenats estats perifèrics –Grècia, Irlanda, Portugal i Itàlia– també era castigat mentre el Parlament europeu aprovava a última hora del matí una resolució en què demana al Banc Central Europeu que, com a resposta a la crisi i per tranquil·litzar els mercats, compri bons nacionals dels estats de la zona euro, “seguint així la contrastada pràctica del Banc d'Anglaterra i la Reserva Federal dels EUA”.
Més rendibilitat
El clima de desconfiança va encarir de valent el cost de la col·locació de deute feta ahir pel Tresor Públic espanyol. La subhasta de lletres a tres mesos es va tancar amb un tipus de rendibilitat de l'1,87%, respecte del 0,97% de l'última col·locació. És a dir, els inversors que ahir van comprar les lletres a tres mesos s'emportaran un equivalent en rendibilitat anual de gairebé el 7,5%. Les lletres a sis mesos es van tancar amb una rendibilitat per a aquest període del 2,26%.
Amb un mercat tan exigent, l'Estat espanyol i Portugal podrien tenir problemes en els propers mesos a l'hora de renegociar el seu deute o, simplement, si la desconfiança dels inversors augmenta en trobar-se sense compradors. Aquest escenari els obligaria a seguir els passos de Grècia i Irlanda i demanar l'ajut de la UE per complir els compromisos amb els inversors.
LA XIFRA
Càstig a les borses europees
El nou tsunami financer va esquitxar un cop més les borses del Vell Continent, que van viure una altra jornada negra. Especialment va ser el cas de la borsa espanyola, que va recular un 3% i va acumular pèrdues del 5,6% en els últims dos dies i del 10% des de principi de mes. El sector bancari va ser el més castigat, amb fortes baixades del Santander (4,7%) i del BBVA (3,9%), però tampoc van esquivar aquest clima altres pesos pesants, com Repsol (3,85%), Telefónica (3,2%) i Iberdrola (3%). Tampoc no van anar millor les coses a la resta de borses europees: París va retrocedir un 2,5%; Londres, un 1,75%, i Frankfurt, un 1,72%. Els números vermells que també registrava Wall Street no van fer més que aguditzar la tendència negativa. L'euro, que a principi de mes es canviava a 1,42 unitats respecte al dòlar, també ha notat el tsunami i ahir s'intercanviava a 1,33 unitats.
