El tsunami d'Aena
Els aeroports tornen a situar-se en l'epicentre de l'actualitat després que s'anunciï una vaga per Pasqua i vacances d'estiu.
AENA torna a estar enmig d'un terratrèmol laboral d'una escala similar a la que ha viscut tràgicament el Japó aquesta setmana. La convocatòria de vaga dels treballadors per a dates clau en les vacances de Setmana Santa i d'estiu ha fet engegar moltes alarmes al sector turístic.
Encara que es tracta d'una convocatòria legal (no anuncien malalties plurals com els controladors al mes de desembre) i que estarà coberta pels serveis mínims, els darrers episodis de vaga i altres successos naturals, com les cendres volcàniques provinents d'Islàndia, fan témer una nova recaiguda en el sector turístic, ja afectat greument. La patronal de la petita i la mitjana empresa de Catalunya (PIMEC) ha quantificat les pèrdues econòmiques en més de 40 milions. Les empreses turístiques, que amb les revoltes al sud del Mediterrani van veure una ocasió per recuperar turisme europeu, han advertit que després d'un any tan negatiu les conseqüències poden ser irreparables. La premsa anglesa, tant la sensacionalista com la que no ho és, obria edicions amb l'anunci de la vaga per les vacances, i no només això sinó que, a més, recomanava evitar l'Estat espanyol per passar-hi la Pasqua. Els britànics ja estan avisats.
Artur Mas, en to amenaçador, també va avisar a convocants i AENA que qui juga amb foc es poc cremar, però les paraules, per ara, han tingut poc efecte (en el moment de tancar aquesta edició no s'havia arribat a cap pacte).
Les caixes i els bancs (algunes més que altres) també han rebut una bona sacsejada aquesta setmana, però de realitat. L'origen del seu terratrèmol no prové de les profunditats del mar sinó del Banc d'Espanya, que ha revelat que vuit caixes i quatre bancs hauran de buscar més capital. Necessiten 15.000 milions per ser solvents. Entre elles hi ha les catalanes Catalunya Caixa i Unnim, que hauran d'arribar al 8% dels actius en risc o al 10% si no compten amb socis privats i tenen una dependència superior al 20% dels mercats majoristes.
Banc Sabadell i La Caixa, estan entre les 17 entitats del sector financer a tot l'Estat que ja acompleixen les noves exigències del govern, però això sembla que no interessa a l'agència de qualificació Moody's. Aquesta, sense conèixer les xifres reals de les necessitats de recapitalització del Banc d'Espanya, va llançar la seva rebaixa a la solvència de l'Estat. Moody's va reduir la qualificació un esglaó fins a l'A2 (dos punts menys de la màxima valoració) basant-se en un informe propi que eleva la xifra de les necessitats del sector financer fins als 40.000 o 50.000 milions d'euros, quasi el triple del que donava el Banc d'Espanya, i sense entrar en detall entitat per entitat.
Aquesta discrepància de xifres s'assembla a la dels ahorrillos desapareguts al convent de monges de Santa Lucía a Saragossa. Els inicialment 1,5 milions d'euros que van denunciar les monges, després es van reduir a 450.000. El que sí que saben del cert, és que els tenien guardats en bosses de plàstic a l'interior d'un armari. La policia encarregada del cas ja ha remès un informe a una altra agència, en aquest cas la Tributària, que exigirà a la congregació explicacions sobre la procedència del contingut de les bosses de plàstic.
L'índex de preus de consum (IPC) del mes de febrer passat consolida una tensió inflacionista molt notable que afecta intensament les economies familiars. A Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol els preus es van incrementar els darrers 12 mesos un 3,6%.
També s'espera una tensió de tendència alcista a la planta de Derbi a Martorelles després que aquesta setmana la direcció de Piaggio (la firma propietària de la marca catalana) anunciés el trasllat de la producció de motocicletes de la fàbrica a altres plantes italianes. Per la seva banda la direcció de la fàbrica de Sharp a Sant Cugat del Vallès ha anunciat que allarga a sis mesos més un expedient de regulació temporal que afectarà tota la plantilla de l'àrea de producció.
Però no tot són notícies negatives entre el teixit empresarial. Mercadona va assolir l'any 2010 una facturació de 16.485 milions d'euros, un 6% més que en l'exercici anterior. La cadena de distribució ha millorat un 47% els beneficis respecte al 2009.