DE MEMÒRIA
La revolució elèctrica
Els inicis de la revolució elèctrica a Catalunya foren tècnicament espectaculars, i econòmicament difícils, car el carbó (la font d'energia que necessitava la forma electricitat) era llunyà i car, i el transport energètic a llarga distància encara no estava resolt. Per alguns autors, la revolució elèctrica comença el 1911, amb la creació, aquell any, de tres grans empreses hidroelèctriques. Però, els inicis són de molt abans.
El 1873, Ramon de Manjarrés, director de l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona, descobrí a Viena, a l'Exposició Universal, la dinamo Gramme. En tornar, proposà, al claustre de l'Escola, que l'empresa Dalmau i Fill, una empresa dedicada, justament, a la construcció i a la compravenda d'instruments científics, n'adquirís una. Tomàs Dalmau ho féu, d'acord amb qui seria un veritable avançat: l'enginyer industrial gironí Narcís Xifrà.
A partir de 1875, les primeres aplicacions de la dinamo Gramme, a mans de la nova empresa Dalmau i Xifrà, foren pioneres a nivell mundial: s'introduïa la il·luminació elèctrica en una gran fàbrica tèxtil cotonera (Can Batlló), a una mítica fàbrica de xocolata (Juncosa), a una gran empresa metal·lúrgica (La Maquinista Terrestre i Marítima), i a una fragata de l'armada espanyola. Això, en aquell moment, només succeïa a la Gran Bretanya, a França, i als Estats Units. Aviat, Dalmau i Xifrà va començar a fabricar les seves pròpies dinamos.
El pas següent fou la conversió d'aquesta empresa, el 1881, en la Societat Espanyola d'Electricitat. La SEE produiria termoelectricitat, fabricaria dinamos, làmpades, i altre material elèctric, organitzaria un laboratori de recerca, i esdevindria un centre de formació professional d'avançada. Ben aviat, començà a produir electricitat en altres ciutats industrials catalanes (Terrassa, Manresa, Sabadell, Castellar del Vallès, Lleida), a la Cooperativa Obrera de Mataró (que havia projectat Antoni Gaudí), al País Valencià (València, Sueca), a Aragó (Osca, Saragossa), al País Basc (Bilbao, Sant Sebastià, Pamplona), a Madrid, a Sevilla, o, saltant l'Atlàntic, a l'Havana, i en alguns ingenis sucrers de l'illa de Cuba. I, a les Filipines. La SEE de Barcelona fou la quarta empresa productora d'energia elèctrica d'Europa (abans, només, se n'havien creat a Londres, Berlín i Sant Petersburg), i la sisena del món (si hi afegim a les tres anteriors, dues més: Chicago i Nova York).
La SEE començà el 1883, amb dificultats, l'enllumenat elèctric d'alguns espais públics de la ciutat de Barcelona. El més destacable, però, és que Girona formà part, el 1886, del petit grup de ciutats europees, que, després de la primera (que fou Budapest), disposaren d'il·luminació elèctrica d'origen tèrmic a tota la seva xarxa viària.
Paral·lelament, des de 1886, les turbines hidràuliques que fabricava l'empresa gironina Planas i Flaquer (que servien per substituir les rodes hidràuliques a moltes fàbriques de riu catalanes), esdevingueren turbines per produir -localment- hidroelectricitat. El 1875, havia començat a produir-se electricitat amb carbó, 11 anys més tard, amb aigua en moviment. El salt endavant, però, fou la creació, el 1894, d'una nova empresa, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, filials de la multinacional alemanya AEG. A partir de 1897, la seva gran realització fou la central tèrmica del carrer Mata de Barcelona, a tocar l'avinguda del Paral·lel, les conegudes Tres Xemeneies. Al mateix temps, la Central Catalana d'Electricitat instal·là una altra tèrmica a l'avinguda de Vilanova.
Aviat fou possible electrificar els tramvies de Barcelona (amb tir animal fins al 1897) i el ferrocarril metropolità Barcelona-Sarrià (el 1906). Però l'electricitat de central tèrmica seguia essent molt cara. No havia entrat ni a bona part de la indústria (que seguia funcionant amb turbines hidràuliques, màquines de vapor, o motors de gas), ni a la majoria de llars. La veritable revolució es produiria amb la construcció de grans centrals hidroelèctriques a les altes valls dels Pirineus, a partir de la creació, el 1911, a Toronto (Canadà), de Barcelona Traction Light and Power i a Barcelona (però amb el títols de les accions impresos, en bilingüe, a París), d'Energía Eléctrica de Cataluña.
Banda ampla
Una empresa que assaja de difondre les xarxes de banda ampla a Catalunya situa els seus precedents en l'electrificació del territori català. Llegim, per exemple, un text ben interessant: “El ràpid desenvolupament de l'electricitat a Catalunya fou possible per l'existència d'un medi social, econòmic i tècnic acollidor. Per una banda, existia un desenvolupament urbà i industrial d'allò més important… Per l'altre costat, hi havia un dinàmic ambient intel·lectual”.
