Pagar amb retard
La CE vol promoure un mercat comú hipotecari i que més bancs estrangers operin a la UE
Els bancs britànics concedien el 45% de préstecs sense ni tan sols verificar els ingressos de l'hipotecat
Es limitarà la penalització que els bancs cobren als seus clients per retornar un préstec abans de la data de venciment
Un de cada deu europeus hipotecats acumula endarreriments en el pagament de les lletres del seu habitatge, segons Brussel·les. I és que quan els bancs britànics, per exemple, encara lligaven els gossos amb llonganisses, el 45% dels crèdits immobiliaris es concedien sense ni tan sols verificar els ingressos. “Eren anys de vaques grasses, prestadors i prestataris es pensaven que la bonança no s'acabaria mai i van ser molt irresponsables, sense que els consumidors fossin realment conscients de les seves decisions”, lamenta l'eurocomissari de Mercat Interior, el francès Michel Barnier. Ara la morositat bat rècords arreu de la UE.
El 16% dels letons, gairebé el 8% dels hongaresos i dels búlgars i el 7% dels xipriotes no poden retornar la hipoteca (en dades de final del 2009 que encara podrien haver empitjorat). Però no només a l'Est, també els socis més rics i veterans de la UE estan tenint taxes de morositat mai vistes: del 6,4% i del 3,6% a les rescatades Grècia i Irlanda, del 2,8% a Espanya o del 2,45% a la Gran Bretanya. Dos milions de treballadors de la construcció han quedat a l'atur al conjunt de la UE i la pitjor part, amb diferència, la pateix l'Estat espanyol: l'esclat de la seva bombolla immobiliària ha deixat sense feina fins a 750.000 paletes, el 37,5% del total, és a dir que gairebé quatre de cada deu nous aturats del sector són espanyols.
El sector dels préstecs immobiliaris representa el 50% del PIB europeu, fins i tot més que la mateixa indústria del totxo. El 10% de l'activitat econòmica europea depèn, directament o indirectament, del sector de la construcció, que genera el 8% dels llocs de treball de la UE (això representa el 30% de la seva força de treball industrial) i paga les nòmines de 45 milions d'europeus. Tot i que les entitats financeres i els seus préstecs immobiliaris generen la meitat de l'activitat econòmica de la UE, el sector està totalment segregat per estats, hi ha molt poca competència transfronterera i cap marc legislatiu comú. Brussel·les vol esborrar les fronteres i promoure un mercat únic també de les hipoteques.
Passaport europeu
Per assegurar unes regles del joc comunes i la no-discriminació dels estrangers, es crearà un passaport europeu que permetrà als intermediaris de crèdit autoritzats en un estat membre oferir els seus serveis arreu de la UE, com ja es fa amb els fons d'inversió, per exemple. Els bancs hauran d'entregar als possibles clients un formulari europeu amb totes les condicions de la hipoteca, una transparència informativa que permetrà comparar-la amb les ofertes de la competència, no només del mateix estat, sinó d'entitats de la resta d'Europa.
Caldrà avisar clarament, però, del risc de contractar una hipoteca en una moneda estrangera: als països bàltics, com ara Letònia i Estònia, o a Romania, nou de cada deu préstecs es concedeixen en divisa estrangera, i milers de famílies no els poden retornar perquè les seves monedes s'han esfondrat amb el crac financer. A Àustria mateix, el 38% dels crèdits no es fan en euros.
La futura normativa comunitària no diu res sobre la dació en pagament, que actualment depèn del país. Sí que reconeix, per contra, els drets dels hipotecats a retornar el seu crèdit abans de la data de venciment del contracte i en condicions “que no siguin massa oneroses”, tot i que deixa a les mans dels governs estatals fixar quina ha de ser la penalització. La dació en pagament és habitual als Estats Units, on es pot saldar el deute deixant les claus de l'habitatge al banc (com a càstig, alguns bancs nord-americans rebaixen la qualificació creditícia del deutor durant algun temps, cosa que li impedeix tornar a hipotecar-se alguns anys).
A Europa, en canvi, lliurar-se d'un deute hipotecari no és tan senzill i no n'hi ha prou d'abandonar el pis: l'hipotecat ha de continuar pagant la diferència entre el crèdit que se li va concedir i el valor actual del seu habitatge.
