ecolasetmana

Més estables que Espanya

Catalunya aplica el principi del “no vols caldo? doncs, dues tasses” i aprova reduir el dèficit abans del que manen PSOE i PP.

Avís per a nave­gants: són temps d'aus­te­ri­tat i la cosa va per llarg. L'apro­vació per part del govern del pro­jecte de llei d'esta­bi­li­tat pres­su­postària suposa una nova volta al pany que tanca l'aixeta del broc gros. Impul­sant la norma que limita la des­pesa de la Gene­ra­li­tat, l'exe­cu­tiu català es referma en la volun­tat de con­te­nir el dèficit dels comp­tes públics de manera més estricta fins i tot del que mar­carà la futura llei orgànica espa­nyola que desen­vo­lu­parà la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal pac­tada pel PSOE i el PP. I és que el govern fixa en el 0,14% del pro­ducte inte­rior brut el dèficit màxim permès pel 2018 i, d'aquesta manera, la norma cata­lana avança dos anys el ter­mini donat pel govern espa­nyol per acon­se­guir qua­drar els comp­tes. El govern català llança el mis­satge als mer­cats que la pri­o­ri­tat és pagar el deute.

El dèficit català s'ha dis­pa­rat coin­ci­dint amb els anys més durs de la crisi. L'any pas­sat supo­sava el 4,2% del pro­ducte inte­rior brut, però la pre­visió del govern és que es vagi reduint de mica en mica fins que d'aquí a set anys sigui del 0,14%.

Segons el nou pro­jecte de llei, el Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment i l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat) seran els encar­re­gats de cal­cu­lar el dèficit estruc­tu­ral, a par­tir del saldo pres­su­pos­tari (la diferència entre ingres­sos i des­pe­ses) en relació amb el PIB català. Els pres­su­pos­tos s'ela­bo­ra­ran de manera que ani­ran reduint gra­du­al­ment el dèficit fins a arri­bar a l'objec­tiu de dèficit estruc­tu­ral l'any 2018.

La norma també pre­veu que els límits res­pecte al dèficit i l'endeu­ta­ment de la Gene­ra­li­tat es podran revi­sar “en situ­ació de catàstro­fes natu­rals, recessió econòmica o situ­a­ci­ons d'emergència legal­ment decla­ra­des” que afec­tin de forma impor­tant els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat, quan “així ho apreciï el Par­la­ment de Cata­lu­nya”.

La vice­pre­si­denta Joana Ortega va posar de mani­fest ja abans de l'apro­vació de la mesura que “és una mos­tra del rigor que posa per damunt de tot” la Gene­ra­li­tat però, mal­grat que des del govern es des­carta que els sacri­fi­cis per reduir els dèficits com­pro­me­tin els ser­veis soci­als, queda obert l'inter­ro­gant sobre els efec­tes que l'estre­nyi­ment de cin­turó pugui tenir sobre l'Estat del benes­tar i si en el futur es repe­ti­ran mol­tes esce­nes com les que es van viure dijous a la seu de l'ICS (quan uns 400 pro­fes­si­o­nals de la sani­tat van irrom­pre a l'edi­fici de manera con­tun­dent com a pro­testa per les reta­lla­des de sala­ris).

I final­ment es con­firma que el FROB assu­mirà el con­trol del 100% d'Unnim -que pre­si­dirà a par­tir d'ara Antoni Abad-, i del 90% de Cata­lu­nya Caixa. El Banc d'Espa­nya també con­tro­larà el 93% de Nova­cai­xa­ga­li­cia. En total la fac­tura per al con­tri­bu­ent puja a 7.551 mili­ons d'euros.

A més, la set­mana també ha vist el pri­mer debat de política gene­ral de la IX Legis­la­tura. Més enllà del galdós espec­ta­cle que es va viure al Par­la­ment en l'intent de votació de dijous, un front comú de la majo­ria de grups de l'opo­sició ha aca­bat forçant el govern a pre­sen­tar, abans del 10 d'octu­bre, els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat per al 2012.

D'altra banda, men­tre trans­cen­dia la can­di­da­tura de la cinta cata­lana Pa negre als pre­mis Oscar, el sec­tor del cine valo­rava també l'acord entre el govern i les grans dis­tribuïdores i exhi­bi­do­res cine­ma­togràfiques per doblar al català 25 pel·lícules a l'any el 2012. L'etern debat entre versió ori­gi­nal i doblatge es decanta cap al cos­tat de les veus impos­ta­des i fins a un 35% de les grans pro­duc­ci­ons de Hollywood seran dobla­des al català (fins ara la pro­porció era d'un 3%).

El set­ma­nal glop de vina­gre ha arri­bat en tren. L'acord entre França i l'Estat espa­nyol per pro­moure el cor­re­dor fer­ro­vi­ari cen­tral (amb un mas­todòntic túnel de 40 quilòmetres a través dels Piri­neus) i l'ambigüitat del minis­tre Blanco a l'hora de mos­trar una posició clara sobre l'eix fer­ro­vi­ari medi­ter­rani ha tor­nat a fer sobre­vo­lar l'amenaça de la tro­nada Espa­nya radial.

En plena fira agrària de Sant Miquel a Lleida, la Junta de Cas­te­lla i Lleó ha apro­vat una sub­venció d'1.190.687 euros per a la fructícola de Molle­russa Nufri per al seu pro­jecte de 200 hectàrees de pome­res a Sòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.