ecolasetmana

Mediterrani i d'altres més

El corredor mediterrani ja és prioritari per a Europa però haurà de competir en recursos amb els altres corredors presentats pel Ministeri de Foment i que recuperen el cafè per a tots.

Europa ha posat sobre la taula el que a Espanya sempre li ha costat de veure o d'acceptar, i és que no totes les infraestructures han de passar per Madrid. Adéu a l'Espanya del quilòmetre zero. És clar que sempre és trist que això ho hagi de dir un estonià -el comissari de Transports, Siim Kallas- des de Brussel·les

Aquest dime­cres va ser un dia de cele­bració. Cele­bració perquè Europa ha posat sobre la taula el que a Espa­nya sem­pre li ha cos­tat de veure o d'accep­tar, i és que no totes les infra­es­truc­tu­res han de pas­sar pel cen­tre, és a dir, per Madrid. Adéu a l'Espa­nya del quilòmetre zero. És clar que sem­pre és trist que això ho hagi de dir un estonià -el comis­sari de Trans­ports, Siim Kallas- des de Brus­sel·les. La Unió Euro­pea per fi ha inclòs dins la seva xarxa fer­roviària bàsica el pro­jecte del cor­re­dor medi­ter­rani, una vella aspi­ració del món polític i econòmic de la costa indus­trial de l'Estat espa­nyol, allà on es con­cen­tra el 40% del PIB i la major part de la indústria. Perquè això va de mer­ca­de­ries, no?

El pro­blema és el de sem­pre, el d'aque­lla vella enveja que fa que tot­hom vul­gui tenir el que demana el seu veí. I és clar, a un mes de les elec­ci­ons el minis­tre Blanco no ha vol­gut dei­xar ningú fora i per això el cor­re­dor medi­ter­rani haurà de com­pe­tir pels recur­sos -estan pre­vis­tos prop de 50.000 mili­ons d'euros d'inversió fins al 2020- amb qua­tre cor­re­dors més. Sort, però, que a Europa no estan per xim­ple­ries i han fet sal­tar de la xarxa pri­o­ritària l'opció de l'eix ideat per Aznar el 2003 i que pre­te­nia fora­dar els Piri­neus per Aragó.

En fi, a pesar de tot ens que­dem amb la lec­tura posi­tiva i amb les opor­tu­ni­tats de cap­tar inversió que gene­rarà el cor­re­dor, així com amb l'impuls a l'expor­tació. Ahir patro­nals, sin­di­cats, col·legis pro­fes­si­o­nals i dese­nes d'ins­ti­tu­ci­ons cele­bra­ven la fita. No cai­guem encara en el desànim, doncs.

De ben segur que el futur cor­re­dor medi­ter­rani ha estat un dels punts comen­tats en la China at Bar­ce­lona Summit, cimera orga­nit­zada per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, La Caixa i Mazars, amb l'objec­tiu d'obrir Bar­ce­lona i Cata­lu­nya a la inversió xinesa.

També ser­virà per cap­tar inversió i estrènyer els llaços comer­ci­als la nova Casa Rússia a Bar­ce­lona, inau­gu­rada aquesta set­mana amb la presència del vice­pre­si­dent del govern rus, Ale­xan­der Zhukov. Rússia també és el país con­vi­dat a la quin­zena edició del saló immo­bi­li­ari Bar­ce­lona Mee­ting Point. Millor, perquè a hores d'ara els rus­sos deuen ser dels pocs que no neces­si­ten hipo­teca per com­prar-se un pis -si més no els afor­tu­nats car­re­gats de petro­ru­bles- i si cal explo­tar allò del sol i platja per fer pair l'estoc de pisos tam­poc ens han de caure els anells.

La cons­trucció és el sec­tor que encara llasta la recu­pe­ració d'algu­nes comar­ques, segons es posa de mani­fest a l'Anu­ari Econòmic Comar­cal 2011 de Cata­lu­nya Caixa.L'informe apunta que és la indústria i con­cre­ta­ment el sec­tor exte­rior el que va tirar del carro el 2010, amb un crei­xe­ment per al con­junt del país del 0,1%. Segons l'estudi, van ser les comar­ques de l'eix metro­po­lità, del Pla de Lleida i del Camp de Tar­ra­gona les que van mos­trar els pri­mers sig­nes de recu­pe­ració, amb crei­xe­ments del 0,2%, men­tre que la resta encara van ano­tar un retrocés en l'acti­vi­tat.

La set­mana també ha estat molt pen­dent de la cimera Merkel-Sarkozy per pre­pa­rar la cimera d'aquest cap de set­mana, de la qual s'espera un nou paquet de mesu­res con­tra la crisi. En el fons, tro­bar recur­sos per assu­mir el nou pla de reca­pi­ta­lit­zació del sis­tema finan­cer enmig del reco­nei­xe­ment ja quasi ofi­cial que els bancs ale­manys i fran­ce­sos, els més expo­sats al deute grec, hau­ran d'assu­mir l'impa­ga­ment d'una part impor­tant del deute. Aquí bancs i cai­xes han cri­ti­cat for­ta­ment que s'imposi una nova capi­ta­lit­zació gene­ral del sec­tor.

I men­tres­tant el pre­si­dent de la CEOE, Joan Rosell, con­ti­nua ten­sant la corda dema­nant que es rebaixi de 20 a 12 dies la indem­nit­zació per aco­mi­a­da­ment. I això que després diu que el cost de l'aco­mi­a­da­ment no és l'impor­tant. Doncs pot­ser que ens ho fem mirar.

En l'àmbit empre­sa­rial des­taca l'ERO pre­sen­tat per Venca que afec­tarà el 18% de la plan­ti­lla (81 per­so­nes) així com el procés de venda de Caca­o­lat on el nou favo­rit per fer-se amb la cone­guda marca de batuts és l'aliança Damm-Cobega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.