Mediterrani i d'altres més
El corredor mediterrani ja és prioritari per a Europa però haurà de competir en recursos amb els altres corredors presentats pel Ministeri de Foment i que recuperen el cafè per a tots.
Aquest dimecres va ser un dia de celebració. Celebració perquè Europa ha posat sobre la taula el que a Espanya sempre li ha costat de veure o d'acceptar, i és que no totes les infraestructures han de passar pel centre, és a dir, per Madrid. Adéu a l'Espanya del quilòmetre zero. És clar que sempre és trist que això ho hagi de dir un estonià -el comissari de Transports, Siim Kallas- des de Brussel·les. La Unió Europea per fi ha inclòs dins la seva xarxa ferroviària bàsica el projecte del corredor mediterrani, una vella aspiració del món polític i econòmic de la costa industrial de l'Estat espanyol, allà on es concentra el 40% del PIB i la major part de la indústria. Perquè això va de mercaderies, no?
El problema és el de sempre, el d'aquella vella enveja que fa que tothom vulgui tenir el que demana el seu veí. I és clar, a un mes de les eleccions el ministre Blanco no ha volgut deixar ningú fora i per això el corredor mediterrani haurà de competir pels recursos -estan previstos prop de 50.000 milions d'euros d'inversió fins al 2020- amb quatre corredors més. Sort, però, que a Europa no estan per ximpleries i han fet saltar de la xarxa prioritària l'opció de l'eix ideat per Aznar el 2003 i que pretenia foradar els Pirineus per Aragó.
En fi, a pesar de tot ens quedem amb la lectura positiva i amb les oportunitats de captar inversió que generarà el corredor, així com amb l'impuls a l'exportació. Ahir patronals, sindicats, col·legis professionals i desenes d'institucions celebraven la fita. No caiguem encara en el desànim, doncs.
De ben segur que el futur corredor mediterrani ha estat un dels punts comentats en la China at Barcelona Summit, cimera organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, La Caixa i Mazars, amb l'objectiu d'obrir Barcelona i Catalunya a la inversió xinesa.
També servirà per captar inversió i estrènyer els llaços comercials la nova Casa Rússia a Barcelona, inaugurada aquesta setmana amb la presència del vicepresident del govern rus, Alexander Zhukov. Rússia també és el país convidat a la quinzena edició del saló immobiliari Barcelona Meeting Point. Millor, perquè a hores d'ara els russos deuen ser dels pocs que no necessiten hipoteca per comprar-se un pis -si més no els afortunats carregats de petrorubles- i si cal explotar allò del sol i platja per fer pair l'estoc de pisos tampoc ens han de caure els anells.
La construcció és el sector que encara llasta la recuperació d'algunes comarques, segons es posa de manifest a l'Anuari Econòmic Comarcal 2011 de Catalunya Caixa.L'informe apunta que és la indústria i concretament el sector exterior el que va tirar del carro el 2010, amb un creixement per al conjunt del país del 0,1%. Segons l'estudi, van ser les comarques de l'eix metropolità, del Pla de Lleida i del Camp de Tarragona les que van mostrar els primers signes de recuperació, amb creixements del 0,2%, mentre que la resta encara van anotar un retrocés en l'activitat.
La setmana també ha estat molt pendent de la cimera Merkel-Sarkozy per preparar la cimera d'aquest cap de setmana, de la qual s'espera un nou paquet de mesures contra la crisi. En el fons, trobar recursos per assumir el nou pla de recapitalització del sistema financer enmig del reconeixement ja quasi oficial que els bancs alemanys i francesos, els més exposats al deute grec, hauran d'assumir l'impagament d'una part important del deute. Aquí bancs i caixes han criticat fortament que s'imposi una nova capitalització general del sector.
I mentrestant el president de la CEOE, Joan Rosell, continua tensant la corda demanant que es rebaixi de 20 a 12 dies la indemnització per acomiadament. I això que després diu que el cost de l'acomiadament no és l'important. Doncs potser que ens ho fem mirar.
En l'àmbit empresarial destaca l'ERO presentat per Venca que afectarà el 18% de la plantilla (81 persones) així com el procés de venda de Cacaolat on el nou favorit per fer-se amb la coneguda marca de batuts és l'aliança Damm-Cobega.