Gran angular

món

La Xina en l'any del drac

L'any xinès ha començat el 23 de gener i aquest 2012 toca que sigui any del Drac.

Segons la tra­dició, el drac és un ani­mal que porta sort, tre­sors i savi­esa. L'arri­bada d'un any nou xinès se cele­bra a totes les ciu­tats del món amb colònia xinesa i, per des­comp­tat, a Bar­ce­lona. Al Moll de la Fusta, a l'últim cap de set­mana de gener hi va haver mani­fes­ta­ci­ons ciu­ta­da­nes de tota mena, de la mateixa manera que des d'un punt de vista més seriós, a l'octu­bre, la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, la Caixa i Mazars van orga­nit­zar a Casa Àsia el pri­mer China at Bar­ce­lona Sum­mit apro­fi­tant que el port de Bar­ce­lona es pot ofe­rir com a port d'entrada de mer­ca­de­ries xine­ses cap al sud-oest d'Europa, per poc que s'acon­se­gueixi millo­rar la con­nec­ti­vi­tat mul­ti­mo­dal del port de Bar­ce­lona.

La rea­li­tat nos­tra de cada dia reque­reix enten­dre que cada cop estem més vin­cu­lats a la Xina i que l'ascensió del bloc de l'Àsia i del Pacífic en l'eco­no­mia mun­dial i la rea­li­tat d'una demo­gra­fia xinesa des­bor­dada fan que la “decadència rela­tiva” de la nos­tra enve­llida Europa sigui impa­ra­ble.

MESU­RES D E PRO­TECCIÓ.

Alguns sec­tors han començat a tenir por de la com­petència xinesa i de la seva agres­si­vi­tat expor­ta­dora i han dema­nat mesu­res de pro­tecció a Brus­sel·les, que és la que admi­nis­tra la política comer­cial comuna.

Es cert que la Xina s'ha con­ver­tit en el pri­mer país expor­ta­dor mun­dial i és cert que no es carac­te­ritza per obser­var de manera rigo­rosa les regles del comerç inter­na­ci­o­nal codi­fi­ca­des a l'Orga­nit­zació Mun­dial de Comerç de què la Xina és mem­bre de ple dret des del 2001. La Xina tam­poc es carac­te­ritza per res­pec­tar les regles de l'Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball sobre els drets dels tre­ba­lla­dors i els drets sin­di­cals i, per si això fos poc, el iuan xinès es cotitza a un preu irreal que afa­vo­reix arti­fi­ci­al­ment les expor­ta­ci­ons de les empre­ses expor­ta­do­res xine­ses, a costa, això sí, d'enca­rir els preus dels pro­duc­tes impor­tats, siguin béns de con­sum siguin matèries pri­me­res.

Els xine­sos es quei­xen que, com a con­seqüència de la crisi mun­dial, les seves expor­ta­ci­ons no crei­xen com abans, però posem les coses a lloc dient que el crei­xe­ment de les ven­des xine­ses a l'exte­rior van ser del 20,3% al 2011.

Però també es cert que la Xina s'ha con­ver­tit en el segon impor­ta­dor mun­dial. El que passa és que els seus sub­mi­nis­tra­dors prin­ci­pals són el Japó, Taiwan i els Estats Units, i els països euro­peus s'hau­rien d'espa­vi­lar per apro­fi­tar les pos­si­bi­li­tats que obre el mer­cat del país que té el crei­xe­ment sos­tin­gut més ràpid del món d'ençà que Den Xiao Ping va acce­dir al poder el 1979. Va ser quan va començar un pro­ces d'ober­tura irre­ver­si­ble, d'atracció d'inver­si­ons estran­ge­res i d'evo­lució a una eco­no­mia més capi­ta­lista que soci­a­lista que està reu­bi­cant del camp a la ciu­tat a un nom­bre d'habi­tants gai­rebé sem­blant a tota la població de la Unió Euro­pea amb l'impacte que la indus­tri­a­lit­zació i l'urba­nit­zació com­porta de degra­dació del medi ambi­ent. Una dada enve­ja­ble ho sin­te­titza tot: al 2011 el nom­bre d'impor­ta­ci­ons xine­ses va créixer el 24,9%.

Amb tot això, la Xina s'ha con­ver­tit en una gran potència que d'aquí a pocs anys serà la pri­mera eco­no­mia mun­dial per molt que l'any del Drac hagi començat amb menys pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment, perquè cal recor­dar que l'eco­no­mia xinesa ha cres­cut un 9,2% el 2011, cosa que qual­se­vol país occi­den­tal vol­dria.

És cert que les auto­ri­tats xine­ses han de llui­tar per evi­tar que la seva inflació es dis­pari més enllà de l'alt 6,5% en què estan i per evi­tar que la bom­bo­lla immo­biliària els esclati com ha pas­sat a casa nos­tra.

Com­pa­rant xifres del 2010 i 2011, és veri­tat que el nom­bre de ven­des de cot­xes s'ha fre­nat des de l'aug­ment desen­fre­nat del 35% al 2010 fins al 14,4% al 2011 però també estem davant d'una taxa d'aug­ment que els nos­tres dis­tribuïdors de cot­xes vol­drien.

RESER­VES DE DIVI­SES.

El cert és que la Xina encara acu­mula reser­ves de divi­ses a par­tir un superàvit comer­cial, que enguany ha arri­bat als 155.140 mili­ons de dòlars la qual cosa li per­met fer ajuda i inver­si­ons arreu del món i li per­met, fins i tot, ofe­rir-se a donar suport a Europa en els seus pro­ble­mes de deute sobirà sense fixar-se gaire en si les agències de qua­li­fi­cació degra­den el deute dels països euro­peus. La demanda exte­rior con­ti­nua sent un motor poderós per la indústria xinesa per molt que a l'últim pla quin­quen­nal es pro­curi ani­mar la demanda interna. En tot cas, amb un dèficit fis­cal petit i un grau d'endeu­ta­ment escàs, el govern xinès es pot per­me­tre el luxe d'abai­xar impos­tos o d'ani­mar el con­sum quan vegi que la recu­pe­ració de la seva eco­no­mia en la inflació s'atura gràcies a la cai­guda de la demanda en els seus mer­cats de l'OCDE.

En comp­tes de quei­xar-nos que no podem com­pe­tir amb les impor­ta­ci­ons xine­ses, cal atraure inver­sors xine­sos aquí i dia­lo­gar-hi perquè res­pec­tant més les regles inter­na­ci­o­nals comer­ci­als, de pro­pi­e­tat intel·lec­tual, d'aju­des publi­ques, medi­am­bi­en­tals i labo­rals, no ens facin com­petència des­lle­ial.

Amb 1.330 mili­ons d'habi­tants, la Xina és un gran mer­cat per tot, i el que cal és apro­fi­tar les pos­si­bi­li­tats que ofe­reix i no pas con­ti­nuar-se quei­xant de la seva manera de fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.