Focus

Madrid diu “ja passaré a pagar”

El Ministeri de Foment acumula 41 milions d'euros pendents de pagament amb propietaris de terrenys agrícoles de Catalunya que han estat expropiats forçosament.

La llei preveu un termini màxim de 6 mesos per fer efectiva
la indemnització
Les demarcacions de Girona i Tarragona són les que acumulen
més deutes ajornats
La Unió de Pagesos quantifica en 2.000 el nombre d'afectats pels deutes de Foment

Quan aquest dilluns la pre­si­denta argen­tina Cris­tina Fernández de Kirch­ner par­lava de trom­pes d'ele­fant per il·lus­trar la corba de la pro­gres­siva desin­versió de Rep­sol a YPF i anun­ci­ava l'expro­pi­ació de la filial argen­tina de la com­pa­nyia petro­li­era (fins lla­vors par­ti­ci­pada majo­ritària­ment per Rep­sol amb un 57% de les acci­ons), a molts ana­lis­tes i gene­ra­dors d'opinió els van fal­tar mans per posar-se-les al cap. L'Estat argentí va assu­mir el 51% de l'acci­o­na­riat i un secre­tari del Minis­teri de Pla­ni­fi­cació va acce­dir a la seu de l'empresa a Puerto Madero, Bue­nos Aires, anun­ci­ant a 16 alts direc­tius que esta­ven des­tituïts del càrrec. Per arri­bar fins aquí, Fernández de Kirch­ner n'havia fet prou de decla­rar d'uti­li­tat pública la prin­ci­pal com­pa­nyia del país.

El cas és que, per molt que puguin sor­pren­dre les mane­res de fer de la mes­tressa de la Casa Rosada, les decla­ra­ci­ons d'uti­li­tat pública no són exclu­si­ves de l'altre cantó de l'Atlàntic sinó que l'Estat espa­nyol també hi té traça. Ho saben bé els page­sos cata­lans, que veuen com el govern de Madrid els expro­pia ter­res per pro­ce­di­ment d'urgència al·legant un supo­sat interès gene­ral i, lla­vors, s'adorm a la palla retar­dant el paga­ment de les com­pen­sa­ci­ons econòmiques.

El prin­ci­pal sin­di­cat agrari català, la Unió de Page­sos, ha cal­cu­lats que hi ha 2.000 pro­pi­e­ta­ris agrícoles que estan afec­tats pels impa­ga­ments de l'Estat espa­nyol per aquest con­cepte i quan­ti­fica en 41 mili­ons d'euros el valor del deute. Els page­sos qua­li­fi­quen “d'indig­nant” aquesta situ­ació que “ja fa dos anys que dura” i han dema­nat la inter­me­di­ació de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol a Cata­lu­nya per tro­bar-hi una solució. Però tenen mala peça al teler, perquè tenint en compte la res­posta que els han donat a Madrid l'espera va per llarg: “l'admi­nis­tració no dis­posa de diners per fer aquests paga­ments ni sap quan en dis­po­sarà.”

INTERÈS GENE­RAL.

Una llei de l'any 1954, desen­vo­lu­pada per un decret del 1957 és la base del sis­tema d'expro­pi­a­ci­ons forçoses a l'Estat espa­nyol. És un sis­tema que s'arti­cula sobre el con­cepte d'uti­li­tat pública i que faculta l'admi­nis­tració perquè s'apo­deri d'uns ter­renys a un preu nota­ble­ment infe­rior al preu del mer­cat.

La raó de ser de la llei no admet dis­cus­si­ons, ja que s'entén com un meca­nisme neces­sari amb vista a agi­lit­zar l'obra pública i la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res que han de bene­fi­ciar la tota la soci­e­tat. De fet, la mateixa expo­sició de motius de la llei ja fa esment del sem­pre com­pli­cat equi­li­bri entre l'interès públic i els interes­sos pri­vats, però des­taca que, quan l'admi­nis­tració recorre a aquesta via directa, ha de donar con­tra­pres­ta­ci­ons: “l'expro­pi­ació forçosa esta­bleix el supòsit en el fet que, deci­dida la col·lisió entre l'interès públic i el pri­vat, en con­si­de­ració a la pre­va­lença lògica del pri­mer, resulta obli­gat arbi­trar el pro­ce­di­ment legal ade­quat per pro­moure jurídica­ment la trans­missió impe­ra­tiva del dret expro­piat i, con­següent­ment, fer efec­tiva a favor del par­ti­cu­lar la indem­nit­zació justa.”

I aquí és d'on prové la queixa prin­ci­pal dels afec­tats per les expro­pi­a­ci­ons del Minis­teri de Foment, ja que en la majo­ria de casos les indem­nit­za­ci­ons es fan espe­rar tant o més que la fina­lit­zació de les obres.

PACIÈNCIA.

Si bé és cert que l'admi­nis­tració -tal com pre­veu la llei- paga una quan­ti­tat de diners als afec­tats al prin­cipi del pro­ce­di­ment expro­pi­a­tori en con­cepte d'acte d'ocu­pació de finca, se sol trac­tar de quan­ti­tats reduïdes (ni tan sols no s'exi­geix que sigui cap per­cen­tatge con­cret de la indem­nit­zació que cal pagar) que suposa poca com­pen­sació i poc con­sol, per als expro­pi­ats.

Pel que fa a l'abo­na­ment de la indem­nit­zació, la llei pre­veu en l'arti­cle 48 que, “un cop deter­mi­nat el preu just”, el ter­mini màxim de paga­ment és de “sis mesos”, però la rea­li­tat és que en la majo­ria de supòsits el mig any es con­su­meix sense que hi hagi cap senyal de vida de la con­tra­pres­tació. En l'arti­cle 57 ja es pre­veu que a par­tir de sis mesos “la quan­ti­tat que es fixi defi­ni­ti­va­ment com a preu just pro­du­eix l'interès legal cor­res­po­nent a favor de l'expro­piat”. Això que sobre el paper hau­ria de ser una solució excep­ci­o­nal és, de fet, la tònica gene­ral (i fins i tot massa sovint cal recórrer al que pre­veu l'arti­cle 58: “si trans­cor­ren dos anys sense que el paga­ment de la quan­ti­tat fixada com a preu just es faci efec­tiu o es con­signi, s'han d'ava­luar de nou les coses o els drets objecte d'expro­pi­ació”). Tot ple­gat és un conte de mai aca­bar que genera incer­tesa i una pro­gres­siva sen­sació d'empo­bri­ment als expro­pi­ats.

Josep Cuscó, mem­bre de la comissió per­ma­nent naci­o­nal de la Unió de Page­sos i res­pon­sa­ble de política ter­ri­to­rial, posa de mani­fest: “ima­gina que tu tens unes ter­res i, d'allò, en vius. Si, posem el cas, tens una hectàrea i et pre­nen 2.000 metres qua­drats, d'allò, ja no en treus cap ren­di­ment i abans no cobres l'expro­pi­ació passa un any, dos anys i fins i tot en poden pas­sar tres”.

El repre­sen­tant sin­di­cal diu que “quan hi ha una expro­pi­ació, nosal­tres ho assu­mim, ho ente­nem i ens en fem el càrrec. No ens hi opo­sem però sí que dema­nem que es res­pecti el que pre­veu la llei en matèria de paga­ments”.

Quan se li posa de mani­fest que en la llei ja es pre­veu que si hi ha retards es paguin interes­sos, Cuscó raona que “no té cap sen­tit cobrar interes­sos al cap de cinc o sis anys” i posa d'exem­ple algu­nes situ­a­ci­ons que s'han allar­gat incom­pren­si­ble­ment en el temps: “l'any pas­sat es van cobrar interes­sos dels interes­sos de les expro­pi­a­ci­ons per l'auto­via del Baix Llo­bre­gat, una obra que és de l'any 2002-2003”.

DEU­TES PER A TOT­HOM.

Els retards en el paga­ment de les expro­pi­a­ci­ons no són exclu­sius de la zona metro­po­li­tana, al con­trari. De fet, les comar­ques de Bar­ce­lona són les que pas­sen més lleu­ger aquest afer, ja que el deute de Foment (d'un milió d'euros) es limita a l'enllaç de l'auto­via del Baix Llo­bre­gat amb l'AP-7 a Cas­tell­bis­bal i al tram Abrera-Olesa de Mont­ser­rat de la B-40 (l'ano­me­nat quart cin­turó o auto­via orbi­tal), una obra que es va adju­di­car a l'empresa Dra­ga­dos a l'octu­bre del 2007.

GIRONA.

La fac­tura més cara (19 mili­ons d'euros) l'acu­mu­len a la demar­cació de Girona, un ter­ri­tori on l'N-II (a Foment l'ano­me­nen Autovía del Nor­deste) es mereix ben bé un capítol a part (vegeu la pàgina 4) a causa dels retards, can­vis de pro­jecte i inter­mitències en l'exe­cució de les obres de des­do­bla­ment i millora d'una car­re­tera amb una inten­si­tat mit­jana diària de 17.000 vehi­cles.

En les matei­xes ter­res, Adif (ens públic depe­nent del Minis­teri de Foment que s'encar­rega d'admi­nis­trar la infra­es­truc­tura fer­roviària) té pen­dent de pagar part de les expro­pi­a­ci­ons per la línia d'alta velo­ci­tat en els trams Pontós-Figue­res i Sarrià-Sant Julià de Ramis (en tots dos casos, fin­ques ocu­pa­des a l'any 2008) i en el tram que va des de Sant Julià de Ramis fins a Cor­nellà del Terri (fin­ques ocu­pa­des el 2007). Es dóna la cir­cumstància que per poder fer els tre­balls, a Adif van pro­ce­dir a fer una ocu­pació tem­po­ral de deter­mi­na­des fin­ques i, mal­grat que les obres ja estan aca­ba­des, les fin­ques encara no les han retor­na­des als pro­pi­e­ta­ris.

TAR­RA­GONA.

A Tar­ra­gona, amb un deute pen­dent de 13 mili­ons d'euros, l'auto­via A-27 (Tar­ra­gona-El Morell-Valls-Mont­blanc) també és una bona pedra a la sabata de Foment, ja que tot i que va sig­nar acords amb els expro­pi­ats el 2009, la majo­ria d'aquests de moment no han vist ni un cèntim i hi ha trams (per exem­ple la vari­ant de Valls i la con­nexió fins a Mont­blanc) en què les obres res­ten para­lit­za­des.

Al Pri­o­rat, els ter­renys expro­pi­ats per la vari­ant de Fal­set també estan pen­dents de paga­ment, igual com en la con­tro­ver­tida vari­ant de l'Aldea, a l'N-340, on els acords amb els pro­pi­e­ta­ris es van sig­nar fa tres anys.

Encara estan tenint més paciència els afec­tats per les expro­pi­a­ci­ons de Foment a causa de la línia fer­roviària en el tram de la riera de Riu­de­ca­nyes-Bar­ranc de les Pai­sa­nes (Cam­brils)-Vila-seca-Pera­fort-Alco­ver, ja que les obres les van anar adju­di­cant entre el 2005 i el 2008 i es van ocu­par les fin­ques tot i que alguns afec­tats es van opo­sar a la taxació que feien a Foment i van por­tar el cas al jurat d'expro­pi­ació.

LLEIDA.

A la demar­cació de Lleida (8 mili­ons pen­dents) les coses no estan pas gaire millor. Un grup de pro­pi­e­ta­ris afec­tats per l'A-22 (a Alma­ce­lles i al tram Lleida-Alpi­cat) encara no han cobrat, tot i que l'obra ja està aca­bada.

L'A-14 que, sobre el paper, havia d'entrar en fun­ci­o­na­ment el 2011 i que la minis­tra Ana Pas­tor va dir recent­ment que a par­tir d'ara la tor­na­rien a impul­sar per enlles­tir-la, té fac­tu­res pen­dents en els enllaços Lleida-Ros­selló i Ros­selló-Alme­nar (tram d'importància per les comu­ni­ca­ci­ons del ter­ri­tori ja que comu­nica amb l'aero­port d'Alguaire).

Així mateix, els expro­pi­ats pels tre­balls a l'N-145 en l'enllaç de la Seu d'Urgell a Andorra també tenen Foment a la seva llista de moro­sos (alguns, de fet, van acu­dir al jurat d'expro­pi­ació perquè no estan d'acord amb les com­pen­sa­ci­ons del minis­teri).

Els 41 mili­ons d'euros pen­dents de cobra­ment són una quan­ti­tat de diners impor­tant, però aquí no s'acaba l'afer, perquè la llista de paga­ments que al Minis­teri de Foment han de fer front per expro­pi­a­ci­ons encara és més llarga. En els 41 mili­ons d'euros no s'hi inclo­uen les expro­pi­a­ci­ons per fin­ques urba­nes, fàbri­ques, polígons ni cap tipus de ter­reny que no tin­gui la con­dició de sòl agrícola. A més, si bé la Unió de Page­sos repre­senta a la majo­ria de pro­pi­e­ta­ris agrícoles afec­tats, també n'hi ha que van pel seu compte.

La Generalitat també fa el ronsa

No arriba als nivells de deixadesa en què incorren en el Ministeri de Foment però en el Departament de Territori i Sostenibilitat (antic Política Territorial i Obres Públiques) de la Generalitat també en saben, d'acumular pagaments pendents per expropiacions de terres.

Segons les dades de la Unió de Pagesos, la Generalitat deu als propietaris afectats 3.200.000 euros. De fet, la que fins ara estat l'última acció de protesta del sindicat per aquest afer té a veure amb la manca de pagament de l'administració catalana. A primers de mes va ser quan un grup d'afectats per les expropiacions del tram que enllaça la Tallada d'Empordà amb Torroella de Fluvià de la C-31 va tallar la carretera per reclamar al govern les indemnitzacions pendents.

El procediment de les expropiacions va començar el 2008 i, tot i que es van signar els acords mutus i que van comunicar als propietaris les quantitats corresponents a les indemnitzacions, encara no les han abonades per moltes de les finques afectades. De més d'un centener d'afectats, la meitat encara no ha cobrat res quan ja fa dos anys que la carretera està en funcionament.

A Girona també hi ha deutes pendents derivats de treballs a la C-25 (eix transversal).

A Tarragona, les indemnitzacions que encara han de pagar deriven de la variant de les Borges del Camp i d'un grup d'afectats per les obres de la T-311 entre Ulldecona i Vinallop.

A les Terres de Ponent, les queixes vénen de la variant sud de Lleida i la C-13, entre Vilanova de la Barca i Térmens.

A les comarques de Barcelona hi ha indemnitzacions pendents per la variant sud d'Igualada, l'eix diagonal (C-15 i C-37 entre Manresa i Vilanova i la Geltrú), el tram Olost-Olvan de la carretera Vic-Gironella i l'enllaç de Berga a Puig-Reig de la C-16, projecte del 2003.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.