L'aventura de triar escola
La cultura de l'avaluació externa com a eina per fer un seguiment adequat i una anàlisi de l'impacte dels canvis realitzats comença a estendre's també als diferents nivells educatius. Des de fa ja uns quants cursos a casa nostra es realitzen proves periòdiques d'anàlisi del rendiment educatiu als estudiants de sisè de primària i als estudiants de 4rt d'ESO. Els resultats d'aquestes proves es presenten regularment, però de manera molt agregada i no per centres, cosa que podria constituir un element més d'orientació per a les famílies a l'hora de decidir a quina escola volen portar els seus fills o filles.
Tot i que els darrers resultats disponibles de les proves adreçades als alumnes de sisè de primària mostren que el nivell socioeconòmic dels estudiants és el principal determinant del rendiment acadèmic (un resultat força comú a la literatura internacional), els centres, però, també tenen incidència en els resultats de l'alumnat, ja que centres d'una mateixa zona geogràfica i d'un nivell socioeconòmic similar poden presentar uns resultats molt diferents, tal i com es mostra al gràfic. El funcionament del centre, el paper que hi fa l'equip directiu, les pràctiques pedagògiques i quin és el clima escolar són variables que tenen molt a veure amb els resultats d'estudiants amb rerefons similars i, per tant, són aspectes que les famílies haurien de poder valorar de manera adequada.
Cada curs acadèmic, al voltant del 90% de les famílies accedeixen a l'escola que posen en primera opció en el procés de preinscripció. Podríem entendre, doncs, que el sistema escolar s'adapta prou bé a les preferències de les famílies, però tal i com s'argumenta a continuació, a la pràctica moltes famílies no aconsegueixen plaça a l'escola on realment els agradaria que anessin els seus fills. Per a aquells lectors que no coneguin com funciona aquest procés, el procés de decisió i assignació de places es pot resumir com segueix: en primer lloc, les famílies entreguen una llista amb les seves preferències pel que fa a les escoles on volen portar els seus fills. A continuació, un cop s'han lliurat totes les sol·licituds s'assigna per defecte l'escola que les famílies han demanat com a primera opció, però si el nombre de sol·licituds per a una escola determinada és més gran que el nombre de places, s'estableix un barem de punts, bàsicament en funció de si hi ha germans que ja van a aquesta escola i de la proximitat de l'escola respecte al domicili de la família. Així doncs, s'accepten les sol·licituds amb la puntuació més alta i la resta es descarta. Si hi ha empat de punts, un número aleatori determina el desempat i les sol·licituds excloses de l'escola en primera posició opten per la següent escola en la seva llista de preferències.
ACCÉS A LA PLAÇA.
Les famílies també hi juguen
Les darreres eleccions a Consell Escolar van tocar fons en termes de participació (només 1 de cada 10 pares i mares van exercir el seu dret a vot) i les AMPA també tenen cada vegada més dificultats per aconseguir una major participació a les activitats que impulsen, però la implicació de les famílies en el procés educatiu és clau i determinant.
L'estudi elaborat per Anghel i Cabrales (DT FEDEA 2010-20) troba que la participació de les AMPA a la vida escolar és una de les variables més rellevants a l'hora d'explicar diferències en el rendiment educatiu dels estudiants, tot i que no està clar si aquest efecte es deu a uns pares i mares més actius i, per tant, més implicats en l'educació dels seus fills, o si, en canvi, està més relacionat amb una major interacció entre direcció, professorat i famílies.
