Economia

L'hora dels bancs centrals

Aquesta set­mana girarà entorn dels bancs cen­trals, la gaso­lina dels mer­cats en aquesta última recu­pe­ració. En el cas de la Fed, no espe­rem can­vis en el pro­grama de com­pra d'actius en vigor (85.000 dòlars al mes), per la qual cosa l'atenció estarà cen­trada en el mis­satge, que cre­iem que con­ti­nuarà sent pes­si­mista. No veiem que aquest mis­satge s'alteri pel PIB del pri­mer tri­mes­tre, que s'ha vist impul­sat per un aug­ment de la inversió i per la repo­sició d'inven­ta­ris. A Europa encara hi ha més expec­ta­ti­ves sobre noves mesu­res del BCE ja que ni el crei­xe­ment ni els resul­tats empre­sa­ri­als no estan donant bones notícies (als EUA els resul­tats empre­sa­ri­als sí que estan millo­rant o almenys es man­te­nen en línia amb les esti­ma­ci­ons).

En la reunió del pròxim dijous del BCE el con­sens de mer­cat espera una bai­xada de tipus d'interès de 25 punts bàsics fins a 0,5% per res­pon­dre a la debi­li­tat de dades macro publi­ca­des recent­ment (PMI manu­fac­tu­rer pre­li­mi­nar de la zona euro i l'IFO ale­many d'abril), que posen en risc la recu­pe­ració gra­dual espe­rada per l'auto­ri­tat monetària per al segon semes­tre d'aquest any i, sobre­tot, per pal·liar la falta de crèdit en les eco­no­mies de la perifèria. La falta de crèdit per­sis­teix per l'absència de demanda de crèdit sol­vent en relació amb la deli­cada situ­ació econòmica, afe­gida a les res­tric­ci­ons més grans en l'accés al finançament majo­rista, espe­ci­al­ment per als bancs domèstics, que pre­fe­rei­xen atre­so­rar liqui­di­tat. Nosal­tres espe­rem que en aquesta reunió el BCE deixi els tipus sense can­vis donada l'escassa efec­ti­vi­tat d'aquesta mesura presa aïlla­da­ment.

El més relle­vant seria el pos­si­ble anunci de mesu­res hete­ro­do­xes enca­mi­na­des, fona­men­tal­ment, a reduir la frag­men­tació dels tipus d'interès dels préstecs a empre­ses (sobre­tot pimes) que podrien con­sis­tir en una col·labo­ració del BCE amb governs, bancs cen­trals naci­o­nals o el Banc Euro­peu d'Inver­si­ons per reduir el risc per als bancs de con­ce­dir préstecs a pimes (per exem­ple, el BCE podria com­prar part dels préstecs), i/o que els bancs cen­trals de cada país adqui­rei­xin titu­lit­za­ci­ons de préstecs de pimes i assu­mei­xin el risc de l'ope­ració i/o rela­xin les nor­mes col·late­rals de les titu­lit­za­ci­ons de préstecs a empre­ses que s'uti­lit­zen coma garan­tia en les ope­ra­ci­ons de finançament. Si bé l'impacte sobre el crei­xe­ment serà molt difícil d'ami­dar, el com­promís tan­gi­ble del BCE per com­ba­tre la frag­men­tació del mer­cat seria ben valo­rat.

Itàlia con­ti­nua en la picota, però les coses millo­ren. El ree­le­git pre­si­dent de la República, G. Napo­li­tano ha triat sor­pre­nent­ment (s'havia espe­cu­lat amb que el triat seria G. Amato) com a pri­mer minis­tre Enrico Letta, antic sots­se­cre­tari del PD (Par­tit Democràtic), que ha accep­tat el nome­na­ment i ha fet una crida a una rela­xació a les polítiques d'aus­te­ri­tat.

Dis­sabte pas­sat Letta va acon­se­guir tan­car la for­mació d'un govern de coa­lició amb Ber­lus­coni que havia exi­git la reti­rada de certs impos­tos. Monti, del CC, ha donat el seu suport al tot just nome­nat pri­mer minis­tre. La pos­si­bi­li­tat de for­mar govern ja va ser cele­brada tant per la renda fixa (el deute italià a 10 anys va bai­xar del 4% per pri­mera vegada des del novem­bre del 2010) com la renda vari­a­ble (el MIB ha pujat en l'última set­mana un +5,1%), no obs­tant això, si es con­firma el bon com­por­ta­ment, podria con­ti­nuar a curt ter­mini.

A mit­jan ter­mini, la clau tor­narà a ser l'esta­bi­li­tat del govern italià i la seva capa­ci­tat per con­ti­nuar enda­vant amb l'agenda de refor­mes estruc­tu­rals per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat i el crei­xe­ment poten­cial, aspecte que ens genera més dub­tes. Aques­tes expec­ta­ti­ves hau­rien de con­ti­nuar donant suport a les bor­ses euro­pees en els pròxims dies.

En tot cas, les mesu­res anun­ci­a­des pel BCE hau­rien de ser con­tun­dents per no frus­trar les expec­ta­ti­ves del mer­cat, que són cada vegada més altes. Des del punt de vista tècnic, per con­so­li­dar nivells seria impor­tant tan­car la set­mana per sobre de 8.345 en l'Ibex 35 i entre els 2.670 i els 2.710 en l'Euro Stoxx 50.

Nicolás Fernández és direc­tor d'Anàlisi del Grup Banc Saba­dell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.