Exemples d'economia real

El pro­fes­sor Serra Ramo­neda diu que la millor manera de fer arri­bar mis­sat­ges econòmics a la gent és ana­lit­zant coses pràcti­ques, quo­ti­di­a­nes, tan­gi­bles, que la gent les vis­qui de prop, perquè així són més fàcils d'enten­dre. Extra­po­lant aquest encer­tat rao­na­ment a l'entorn més imme­diat de les per­so­nes, és fàcil que aques­tes tro­bin casos al seu vol­tant que il·lus­trin fets econòmics relle­vants que lli­guen amb el que diuen les estadísti­ques. També se'n tro­ben, de casos, que les con­tra­di­uen.

En posaré un de cada. El pri­mer és l'emi­gració de per­so­nes for­ma­des. En un sopar recent, érem tres matri­mo­nis amb dos fills cada matri­moni. Un d'ells té un fill a Por­tu­gal tre­ba­llant per a una empresa ale­ma­nya, i l'altre a Holanda aca­bant els estu­dis i amb ganes de que­dar-s'hi. El segon matri­moni també té una filla a Ale­ma­nya, la loco­mo­tora econòmica que al 2012 ha rebut 30.000 espa­nyols alta­ment for­mats, que els rep amb els braços oberts sem­pre que s'hi adap­tin. Al cap de pocs dies em trobo un amic i m'explica que té un fill ins­tal·lat a Xan­gai i una filla a França. Real­ment, la glo­ba­lit­zació del fac­tor del tre­ball sem­bla clara, i en aquest cas, del tre­ba­lla­dor més jove i for­mat, per des­es­pe­ració del país que li ha finançat els estu­dis. Caldrà espe­rar temps millors. El segon fa referència a les estadísti­ques de cos­tos labo­rals. Les dels anys 2008-2012, en crisi pro­funda, indi­quen que els sala­ris han anat aug­men­tant any rere any. Cada vegada menys, però aug­men­tant. Miro a l'entorn i em trobo situ­a­ci­ons que crec que resul­ta­ran fami­li­ars al lec­tor: el moni­tor del gimnàs a qui han reduït, de cop, un 25% el sou; el del pro­fes­sor que acu­mula una reducció del 13% en els últims dos anys; el del boti­guer a qui les ven­des han bai­xat un 50%; el de l'empresa que ha reduït un 75% la fac­tu­ració; el pro­fes­si­o­nal a qui han rebai­xat un 40% el preu de les minu­tes; el del que acaba d'entrar en una empresa i cobra la mei­tat del que ha subs­tituït, i així un dar­rere l'altre. Aques­tes per­so­nes, que han de posar el plat a taula cada dia i paguen hipo­te­ques, es fre­guen els ulls, incrèdules, quan els dic que segons les estadísti­ques, els sala­ris, mal­grat que s'han desac­ce­le­rat, no han parat de créixer en els dar­rers anys.