Gran angular

DE MEMÒRIA

El pla Macià

Le Corbusier fou arquitecte urbanista, inventor d'un tipus de formigó que patentà, dissenyador de mobles i pintor. El 1939 pintà ‘La chute de Barcelone', dedicada, justament, a la caiguda de Barcelona. Aquesta pintura fou donada al 1988 pel Museu Heidi Weber, de Zuric, a l'Estat espanyol. Aquest estat no va situar ‘La chute' al MNAC, sinó que la va penjar, ràpidament, al Reina Sofía. Hauria estat bé que s'hagués penjat a l'exposició de Caixafòrum

El Pla Macià de Bar­ce­lona (1932-36) fou una res­posta a la crisi econòmica dels anys 1930. Rede­fi­nia les xar­xes de trans­port, cre­ava noves àrees indus­tri­als, portuàries i aero­portuàries, higi­e­nit­zava Ciu­tat Vella i con­nec­tava la ciu­tat amb les plat­ges de Vila­de­cans-Gavà-Cas­tell­de­fels.

Al juny del 2013, al MOMA de Nova York s'inau­gurà una gran expo­sició dedi­cada a Le Cor­bu­sier, l'arqui­tecte (sense títol, per cert) suís del segle XX que alguns han com­pa­rat a un home del Renai­xe­ment italià. A Nova York hi va viat­jar, des de Bar­ce­lona, el dio­rama del Pla Macià, un dels pri­mers grans plans urbanístics fun­ci­o­nals, ela­bo­rat con­jun­ta­ment per Le Cor­bu­sier i els arqui­tec­tes cata­lans del GATC­PAC. Aquest espec­ta­cu­lar dio­rama de 6 x 1,47 m va ésser lliu­rat, el 2007, al Col·legi d'Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya per Rai­mon Tor­res, fill de l'arqui­tecte Josep Tor­res Clavé, l'ànima del GATC­PAC, mort al front de l'Ebre el gener de 1939.

La Caixa ha dut l'expo­sició del MOMA, pri­mer a Madrid i després, a la Fàbrica Casar­ra­mona de Bar­ce­lona. Amb el dio­rama del Pla Macià, és clar. Però sense res més sobre les rela­ci­ons entre Le Cor­bu­sier i Bar­ce­lona/Cata­lu­nya. Unes rela­ci­ons que, al tríptic de pre­sen­tació de l'expo­sició, no són ni al·ludi­des.

D'entrada, cal­dria dir que el nom de Pla Macià és un nom sug­ge­rit pel mateix Le Cor­bu­sier en una carta que va escriure a Josep M. de Sucre, cap del Comis­sa­riat de la Casa Obrera de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. El pre­si­dent Macià havia mort el dia de Nadal de 1933 i la carta és del 10 de febrer de 1934. Deia: “M'ompli­ria de goig que el Pla de Bar­ce­lona que vam esta­blir amb el GATC­PAC fos ofi­ci­al­ment dedi­cat al pre­si­dent Macià: «El Pla Macià de Bar­ce­lona»…”

Le Cor­bu­sier havia cone­gut Macià al març de 1932, amb motiu d'una reunió pre­pa­ratòria d'un dels CIAM (Con­gres­sos Inter­na­ci­o­nals d'Arqui­tec­tura Moderna). N'hi ha una foto magnífica al Palau de la Gene­ra­li­tat (que no és a l'expo­sició). Le Cor­bu­sier féu una con­ferència titu­lada Urba­nisme al Saló de Cent de l'ajun­ta­ment de la ciu­tat i, des de l'estada, el 1928, de Josep-Lluís Sert al seu des­patx pro­fes­si­o­nal de París, havia sin­to­nit­zat per­fec­ta­ment amb els sec­tors més dinàmics de la soci­e­tat cata­lana.

L'objec­tiu de la ciu­tat verda horit­zon­tal aca­rada al mar que pro­po­sava per a Bar­ce­lona era tri­ple. D'una banda, evi­tar les altíssi­mes taxes de mor­ta­li­tat pro­vo­ca­des per l'escas­sesa de sòl, d'aire, de llum i d'aigua dels bar­ris obrers de la ciu­tat, espon­jant la ciu­tat vella i defi­nint un nou model d'eixam­pla, que inclo­gui unes grans illes de cases (3 x 3 = 9, de les man­sa­nes de l'Eixam­ple Cerdà) i dues grans noves àrees indus­tri­als. De l'altra banda, refor­mu­lar les grans infra­es­truc­tu­res viàries, marítimes i aèries, impres­cin­di­bles per a la con­tinuïtat del crei­xe­ment econòmic del país.

I, final­ment, el ter­cer objec­tiu era cons­truir, a la línia de la costa, els gra­ta­cels des­ti­nats a aixo­plu­gar les noves fun­ci­ons de capi­ta­li­tat. No, com s'ha fet des del 92, només hotels i apar­ta­ments d'alt estànding.

Des de 1977, hi ha hagut diver­ses pre­sen­ta­ci­ons del Pla Macià. Però cap com­pa­ra­ble a la que hau­ria pogut fer-se, a par­tir de Le Cor­bu­sier, a Cai­xafòrum.

Le Cor­bu­sier fou arqui­tecte urba­nista, inven­tor d'un tipus de for­migó que patentà, dis­se­nya­dor de mobles i pin­tor. El 1939 pintà La chute de Bar­ce­lone, dedi­cada, jus­ta­ment, a la cai­guda de Bar­ce­lona. Aquesta pin­tura fou donada al 1988 pel Museu Heidi Weber, de Zuric, a l'Estat espa­nyol. Aquest estat no va situar La chute al MNAC, sinó que la va pen­jar, ràpida­ment, al Reina Sofía. Hau­ria estat bé que s'hagués pen­jat a l'expo­sició de Cai­xafòrum.

Le Cor­bu­sier va arri­bar a cons­truir, només, uns 75 edi­fi­cis. A 12 estats, això sí. Però, a l'expo­sició del MOMA, hi manca la casa d'esti­ueig que pro­jectà el 1934 a Sant Fruitós de Bages per al seu amic el pin­tor Alfred Figue­ras. Men­tre tre­ba­llava al pla de Bar­ce­lona. Le Cor­bu­sier féu esta­des a Estats Units, a Mos­cou, i un pla per a la ciu­tat d'Alger. Jus­ta­ment a Alger, establí una bona relació amb un pin­tor català que havia creat, al 1925, l'Académie Arts.

Ni Macià, ni Sucre, ni Sert, ni Tor­res Clavé. Ni Alfred Figue­ras.

Edicions La Magrana

Al febrer de 1977, cinc mesos abans de les primeres eleccions des de 1936, Edicions de La Magrana, la innovadora editorial gracienca de Carles-Jordi Guardiola, publica, com a un dels seus primers títols: El Pla Macià. A la contraportada es pot llegir: “Els objectius del Pla són fer de Barcelona una Ciutat Funcional –i sana-, destinada a ésser eina productiva i eina política d'una col·lectivitat treballadora que recobrava, el 1932, amb l'Estatut, la capacitat política de Catalunya.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia