Economia

La caiguda d'un mite

La paperera, que va néixer a Olot, va ser un dels principals grups empresarials de l'Estat del segle passat

Al llarg de la seva trajectòria, el grup ha patit diverses situacions límit com els concursos de creditors que es van presentar el 1983 amb Higini Torras, el del 1992 amb KIO i Javier de la Rosa o l'ERO per acomiadar 213 empleats el 2008

Ori­ginària de la Gar­rotxa, Tor­ras­pa­pel era, als anys vui­tanta del segle pas­sat, un dels grups empre­sa­ri­als més impor­tants de l'Estat i amb més pro­jecció exte­rior. Va créixer al vol­tant de la figura del seu pre­si­dent, Higini Tor­ras, empre­sari delirós d'engran­dir el grup, el qual va arri­bar a tenir vuit cen­tres de tre­ball, tres dels quals a les comar­ques giro­ni­nes: Sant Joan les Fonts, Sarrià de Ter (que es va con­ver­tir en la planta emblemàtica) i Flaçà.

Alguns par­len de deli­ris de gran­desa, però el fet és que la pape­rera –que en aquell moment es deia Tor­ras Hos­tench– va caure en una pro­funda crisi, que va desem­bo­car l'any 1983 en un con­curs de cre­di­tors. Amb un deute de 17.362 mili­ons de les anti­gues pes­se­tes, era el con­curs més impor­tant que s'havia pre­sen­tat mai a Cata­lu­nya. La situ­ació va anar acom­pa­nyada d'un canvi a la direcció i l'empresa va saber apro­fi­tar-se del bon moment del sec­tor pape­rer, va millo­rar les xifres i, en només dos anys, va aixe­car el con­curs. Però el pit­jor no havia arri­bat: Kuwait Invest­ment Office (KIO) en pre­nia el con­trol, amb Javier de la Rosa al cap­da­vant.

Paral·lela­ment a aquest procés, la implan­tació de la Tor­ras a Sarrià va supo­sar l'inici d'una gran polèmica, per la con­ta­mi­nació del riu Ter, de l'aire del muni­cipi i per la pudor que pro­vo­cava. L'Ajun­ta­ment de Sarrià, el de Girona i col·lec­tius eco­lo­gis­tes van lide­rar les cam­pa­nyes de finals dels anys vui­tanta per inten­tar reduir l'impacte ambi­en­tal. L'empresa rei­te­ra­da­ment s'hi negava i li sor­tia més a compte pagar les san­ci­ons que no pas fer una inversió de millora. Tan sols es va acon­se­guir que no s'abo­ques­sin resi­dus sòlids al riu. L'explosió d'una cal­dera o la d'un dipòsit d'àcid sulfúric, que va pro­vo­car que s'abo­ques­sin 21.000 litres d'aquest pro­ducte, van ser alguns dels suc­ces­sos més greus que van tenir lloc en aquest període. La fi de les molèsties i les pudors va anar direc­ta­ment rela­ci­o­nat amb la crisi de KIO.

KIO era una soci­e­tat cre­ada per ges­ti­o­nar fons públics de Kuwait i fons pri­vats de ciu­ta­dans d'aquell país, acu­sada d'espe­cu­lar i de dei­xar empan­ta­ne­ga­des les empre­ses amb males pers­pec­ti­ves. Dins d'una ope­ració més àmplia, KIO es va con­ver­tir en soci majo­ri­tari del que més tard es con­ver­ti­ria en Grupo Tor­ras, que inclou­ria Tor­ras­pa­pel (l'antiga Tor­ras Hos­tench) i també la Coma Cros de Salt i la Burés d'Anglès, entre d'altres. Al vol­tant de la pape­rera giro­nina es va for­mar el pri­mer grup indus­trial pri­vat de l'Estat. Només va durar tres anys.

Una nova crisi va asset­jar el grup en ple any olímpic. La sor­tida de Javier de la Rosa (que poste­ri­or­ment va ingres­sar a la presó pel dal­ta­baix empre­sa­rial del hol­ding) ja era indi­ca­tiu, i a finals del 1992 es va pre­sen­tar un nou con­curs de cre­di­tors al Grupo Tor­ras, en aquesta ocasió, el més impor­tant pre­sen­tat fins lla­vors a l'Estat. Tor­ras­pa­pel que­dava exclosa d'aquesta cir­cumstància però va haver d'enge­gar un pla de super­vivència per poder asse­gu­rar el fun­ci­o­na­ment de les seves plan­tes. Això va supo­sar atu­ra­des pro­duc­ti­ves i mesu­res labo­rals, amb una reducció de la plan­ti­lla que, entre tots els cen­tres, sumava més de 4.000 tre­ba­lla­dors. A part, es va deci­dir tan­car la planta de pasta de Sarrià el 1993 –el sec­tor de la fac­to­ria que gene­rava els pro­ble­mes medi­am­bi­en­tals i de pudor–. Més de 200 tre­ba­lla­dors van que­dar afec­tats per un expe­di­ent de regu­lació, però la majo­ria van ser recol·locats en altres cen­tres. La pudo­rosa xeme­neia de Sarrià era des­man­te­llada i s'aca­ba­ven les males olors.

La fi de la vin­cu­lació amb KIO va arri­bar el 1999, quan aquesta soci­e­tat va ven­dre Tor­ras­pa­pel al grup d'inver­si­ons britànic CVC. En aquell moment, els cen­tres de Sant Joan i Sarrià suma­ven 600 tre­ba­lla­dors, lluny dels més de 3.000 de l'època dau­rada.

La xifra es va man­te­nir més o menys esta­ble fins a finals del 2008, quan l'empresa viu la ter­cera gran crisi. La direcció va pre­sen­tar un expe­di­ent de regu­lació que supo­sava el tan­ca­ment dels cen­tres d'Alge­si­res i Amo­re­bi­eta i l'aco­mi­a­da­ment de 213 emple­ats de Sarrià, 150 dels quals es van poder aco­llir a pre­ju­bi­la­ci­ons. Una crisi que va coin­ci­dir tem­po­ral­ment amb el tan­ca­ment d'un altre clàssic del sec­tor, Aconda, de Flaçà. Les mobi­lit­za­ci­ons es van repe­tir i les nego­ci­a­ci­ons a Madrid entre els comitès d'empresa i la direcció van ser­vir per mini­mit­zar lleu­ment l'impacte.

La Tor­ras de Sarrià es va que­dar amb poc més de 100 tre­ba­lla­dors. I el fan­tasma del tan­ca­ment no ha des­a­pa­re­gut mai. S'han dut a terme mesu­res labo­rals de menor enver­ga­dura, però la situ­ació no ha millo­rat. El grup inter­na­ci­o­nal Lecta, actual pro­pi­e­tari, deia fa cosa d'un mes que tan­ca­ria totes les plan­tes a l'Estat com a con­seqüència de la reforma energètica. Sarrià estava en el punt de mira. I de l'amenaça s'ha pas­sat als fets.

Tancament anunciat
El grup internacional Lecta, actual propietari, deia fa cosa d'un mes que tancaria totes les plantes a l'Estat com a conseqüència de la reforma energètica. Sarrià estava en el punt de mira
3.000
treballadors
i una mica més era el contingent d'empleats que van arribar a tenir els centres de Sant Joan les Fonts i Sarrià, sumats, en la seva època daurada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia