Economia

Amb neu o sense

L'esquí aporta 350 milions anuals al Pirineu i es considera estratègic per a l'economia

El canvi climàtic i l'envelliment dels usuaris de les pistes amenacen el model actual

Cal diversificar l'oferta i competir pel turisme tot l'any

Cada any, la neu deixa uns 350 mili­ons d'euros als Piri­neus. Genera 11.000 llocs de tre­ball, en un ter­ri­tori que ocupa apro­xi­ma­da­ment el 20% de la superfície del país, però on només viuen per­ma­nent­ment 80.000 habi­tants. El dele­gat de la Gene­ra­li­tat a l'Alt Piri­neu i l'Aran, Albert Alins, asse­gura: “A l'hivern, no hi ha alter­na­tiva econòmica pos­si­ble a l'esquí. L'acti­vi­tat de les esta­ci­ons és fona­men­tal, perquè rever­teix en el tei­xit econòmic de diver­sos sec­tors.” Per con­di­ci­ons geogràfiques i alti­tud, els Piri­neus no són els Alps, i la neu, en quan­ti­tat i qua­li­tat per esquiar, és capri­ci­osa. Fran­cesc López Palo­me­que, catedràtic de geo­gra­fia regi­o­nal de la UB, remarca: “Hem mun­tat un sis­tema econòmic sobre un recurs irre­gu­lar en l'espai i en el temps.” La crisi econòmica, els can­vis de tendència de con­sum i el canvi climàtic ame­na­cen el model actual basat en els esports d'hivern.

Un estudi de la Comu­ni­tat de Tre­ball dels Piri­neus alerta que, entre el 2020 i el 2050, la neu des­a­pa­rei­xerà en un 75% per sota dels 1.800 metres. I entre un 30% i un 57% fins a la cota dels 2.400 metres. La majo­ria de les esta­ci­ons cata­la­nes es tro­ben en cotes bai­xes. El 1986, la Molina va estre­nar els pri­mers canons de neu. Actu­al­ment, és un recurs habi­tual arreu de les esta­ci­ons d'esquí nòrdic. Tem­po­rada rere tem­po­rada, les esta­ci­ons hi con­ti­nuen inver­tint. Ara bé, perquè fun­ci­o­nin cal que faci fred, i això tam­poc està sem­pre garan­tit. Les pre­vi­si­ons asse­nya­len un aug­ment de la tem­pe­ra­tura entre dos i qua­tre graus fins a finals de segle. A petita escala, s'està expe­ri­men­tant amb mate­ri­als de fibra que subs­ti­tu­ei­xen la neu com a pla­ta­forma llis­cant per esquiar. “Pot sem­blar una boge­ria, però també ho sem­bla­ven els pri­mers canons. És una hipòtesi de futur”, explica López Palo­me­que. Cobrir amb fibra milers d'hectàrees a l'alta mun­ta­nya reque­ri­ria una altíssima inversió, però la implan­tació dels canons també ha estat pro­gres­siva.

En tot cas, “als Estats Units i als Alps, usen la inni­vació arti­fi­cial per asse­gu­rar el pro­ducte tota la tem­po­rada; aquí, perquè exis­teixi”, remarca López Palo­me­que. I hi afe­geix: “No seria sos­te­ni­ble si no estigués sos­tin­gut en bona part per l'admi­nis­tració.”

El govern català, però, con­si­dera el man­te­ni­ment del negoci de la neu “estratègic” per al Piri­neu. Així, un estudi d'Esade i la UPF a escala euro­pea asse­nyala que per cada euro en des­pesa de títols de trans­port es crea una des­pesa addi­ci­o­nal de sis euros. Sumada a la fac­tu­ració de proveïdors d'altres sec­tors, la suma s'eleva als 12,37 euros per cada euro inver­tit. La Gene­ra­li­tat és pro­pietària directa de sis de les nou esta­ci­ons d'esquí nòrdic, que sovint ha res­ca­tat després de la fallida de la gestió pri­vada. Tan sols Baqueira-Beret, la Mase­lla i Boí Taüll con­ti­nuen en mans pri­va­des. Aquest any, ha hagut d'auxi­liar Boí Taüll amb 1,2 mili­ons en dos préstecs. El direc­tor gene­ral de Trans­ports, Ricard Font, asse­gura: “Li hem donat esta­bi­li­tat per acon­se­guir que obrís a l'estiu i a l'hivern, perquè el turisme és la pri­mera indústria de l'Alta Riba­gorça.”

Solució per a Boí Taüll

El govern tre­ba­lla per tan­car una solució enguany, amb l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces i la pro­pi­e­tat, que podria supo­sar l'entrada del govern en l'estació, com es va fer amb Vall­ter. Però es “des­carta del tot” adqui­rir-la al 100%. “Hi volem incor­po­rar cri­te­ris de gestió pri­vada reduint cos­tos i sane­jar-la per si en el futur vénen inver­sors pri­vats.” La resta d'esta­ci­ons cata­la­nes “tenen prou for­ta­lesa per superar l'actual con­jun­tura climàtica i econòmica”, segons Font. L'admi­nis­tració i el sec­tor tre­ba­llen ja en solu­ci­ons per miti­gar l'impacte del canvi climàtic sobre el negoci. La idea és que puguin tre­ba­llar tot l'any. “Les esta­ci­ons s'han d'opti­mit­zar al màxim, perquè les inver­si­ons públi­ques garan­tei­xin ren­di­bi­li­tat i tin­guin retorn al ter­ri­tori”, argu­menta Ricard Font. Esta­ci­ons des d'on es pugui prac­ti­car sen­de­risme, bar­ran­quisme, excur­si­o­nisme, etc.

Entrar a com­pe­tir tot l'any amb pro­duc­tes turístics coin­ci­dents amb altres des­ti­na­ci­ons també és un repte. “En el moment que ofe­rei­xes la no-neu, molts poden optar per anar a la Terra Alta o al Mont­seny”, asse­nyala López Palo­me­que. Sobre­tot a les zones més allu­nya­des dels prin­ci­pals mer­cats emis­sors. “El negoci haurà can­viat d'aquí a dues dècades. Caldrà adap­tar-s'hi i crear pro­duc­tes sin­gu­lars o com­pe­tir per preu”, augura.

La diver­si­fi­cació de l'oferta també hau­ria de con­tri­buir a seduir nous públics. La mit­jana d'edat actual de l'esquia­dor és de 36 anys. En l'última dècada, els debu­tants han pas­sat del 30% al 19%, segons l'expert Lau­rent Vanat. Hi con­tri­bu­ei­xen la crisi econòmica, el seden­ta­risme infan­til i l'enve­lli­ment demogràfic. Alhora, el nom­bre d'esquia­dors experts puja un 5%. Vanat reco­mana la intro­ducció de l'esquí a les esco­les. López Palo­me­que afirma: “L'enve­lli­ment de l'esquia­dor és tendència mun­dial. És una qüestió de moda. S'ha de rein­ven­tar.”

LES XIFRES

75
per cent
de la neu haurà desaparegut per sota dels 1.800 metres entre els anys 2020 i 2050.
19
per cent
dels esquiadors són nous, en comparació del 30% de fa una dècada. La mitjana d'edat actual és de 36 anys.

“L'or blanc s'està acabant, però queda el valor del territori”

Des del segle XIX i fins a la popularització de l'esquí, l'economia pirinenca era diversificada. Bàsicament, ramaderia, explotació forestal, mineria i hidroelèctrica. “Avui dia, la pregunta és: sense l'esquí, de què viurien moltes de les zones? És un parc urbà de lleure de Barcelona, Saragossa i Madrid. L'or blanc s'està acabant. És un negoci que no creix en usuaris. Però queda el valor del territori”, assegura López Palomeque. Per aquest expert, al Pirineu l'economia del futur depèn del residencial turístic i la conservació de la natura.

El 2013, l'afluència al parc natural de l'Alt Pirineu va batre rècord: 243.000 visites. “Som lluny de Barcelona i el clima ens castiga. Per aguantar la demografia caldria alguna indústria”, diu el president, Agustí López. “Ara bé, el senderisme va a l'alça i té futur. Hem senyalitzat i recuperat camins. Però cal fer un esforç més gran en la transformació dels productes locals per complementar una oferta turística que ja és una suma de cultura, gastronomia i activitats a la natura”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia